Per la festa de Tots Sants, cada any, el cementeri torna a florir, i aquell recinte, prou bell com és, acaba de mudar-se de dalt a baix i es fa encara més acollidor. I aquella tristesa inevitable que tots sentim en visitar una espai on hi tenim parents i amics enterrats sembla una mica més duguedora. I si a més el dia és assolellat i convida a la passejada, com és el cas molts d'anys, aquest inclòs, tot esdevé un regal per als sentits dels que encara som vius.

Dit això, l'opinió de totes les persones que hem consultat coincideix que, enguany, hi hagué manco afluència de persones, al cementeri. O, si més no, aquesta es produí de manera tan esglaonada que en en tot moment va donar la sensació d'espai, fins i tot en els aparcaments, on no es va fer difícl trobar-hi un lloc. Tampoc la tradicional missa pels nostres difuns, que oficià el rector Antoni Amorós, va comptar amb una gran participació.  

Nosaltres vos deixam aquí una petita mostra de l'ornamentació floral que es pot veure encara al nostre cementeri, amb motiu de la festa de Tots Sant, minsa representació de la gran mostra de bon gust que presidí tombres i nínxols.