Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 2004


 

El passat dissabte va tenir lloc l'entrega del Premi Cap Vermell 2015  a mestre Tomeu “Carbó”, per la seva vida dedicada a la música i molt especialment a la Banda de Música de Capdepera, de la qual fou el revivificador i director al llarg de prop de 40 anys, a més de fundador de la Rondalla i mestre de generacions de músics. La cultura musical a Capdepera fóra un altra sense el seu mestratge. Un més que merescut homenatge.

Una escena molt emotiva va esser quan mestre Tomeu dirigí la Banda i des de  les grades vèiem com la seva figura s’anava fent gran sobre l’escenari. Una imatge que, segur, quedarà per sempre a la retina dels assistents.

No pot, el cronista, deixar d’admirar el pomell d’esposes dels organitzadors, que lluïen models creats per a l’ocasió, confeccionats per les més prestigioses cases de moda i cosmètica internacionals. Ni tampoc deixar de reproduir alguns dels comentaris al respecte, insinuant si l’acte no era més que una excusa dels marits de les susdites perquè elles poguessin lluir com la Polar en el firmament.

Enguany hi ha hagut retallades i no pot el cronista obviar-ho de cap de les maneres, per les conseqüències que se’n poden derivar. Al taulell del vestíbull no hi havia salat. Què se n’ha fet de la patatilla, de les olives, dels canapès?, va ser la pregunta més repetida de la vetllada i a ningú se li escapà el fet que el President pujàs a l’escenari amb americana, quan tradicionalment ho venia fent en jersei. A què es destinen els diners pressupostats per al salat, furtat als assistents a l’entrega del Premi?, es demana el cronista. Estam davant un cas augmentat i corregit del cas “Mudades de Camps”? Pot l’Associació presentar la factura de la sastreria? Si els toca el jutge Castro, ja han begut oli, però si el fiscal defensor és Horrac, respiraran alleujats.

Pel demés, l’acte transcorregué pels viaranys ja coneguts, sense apartar-se un mil·límetre d’una  escaleta que tants bons resultats els dóna.

Com ve essent habitual, es posà a la venda l’Anuari, aquesta mostra esplendorosa de periodisme retardatari, perquè, a qui li importa al març del 2016 el que succeí al gener del 2015?

 

Buc Pons