Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 1888
El lliurament es va fer en el marc de la Nit de la Cultura 2015


 

Que un amic i company rebi un guardó de reconegut prestigi com els que atorga la Obra Cultural Balear amb els premis 31 de Desembre, ens omple d’orgull i ens fa esclatar d'alegria. N’estam molt contents amb aquest premi. Primer per que és un reconeixement a una llarga trajectòria de fidelitat a la Llengua i Cultura pròpia de les Illes, conreada des d’un activisme discret i tenaç. Jaume Fuster ha estat dels qui “piquen pedra”, dels qui prediquen amb l’exemple dedicant part del seu temps sense esperar més recompensa que la satisfacció de la feina feta.



Però, a més la labor de l’Associació Cultural Cap Vermell, com a revista, com a col·lectiu, també ha estat reconeguda. No de bades ja fa  35 anys que començà a caminar. Una  llarga trajectòria que s’inicià amb una revista feta de forma artesanal i curta tirada i ha acabat (de moment esta aquí) essent tot un referent de la Premsa Forana des del format  digital.



Diumenge, 27 de desembre, al Teatre Principal de Palma va tenir lloc l'acte de lliurament dels premis 31 de desembre 2015. Durant la gala se va alternar les intervencions dels premiats amb les actuacions dels grups Roig!, Vers Endins i Blaumunt. Per ordre d'intervenció van parlar els representants de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2105 (Premi Francesc de Borja Moll), Gabriel Barceló i  Bover  (Premi Josep Maria Llompart), L'Orfeó l'Harpa d'Inca (Premi Emili Darder), Projecte "Fabricantes de Bunyola" (Premi Bartomeu Oliver), a "I si passa, què ens passa?"  ( Premi Miquel dels Sants Oliver), Grup Taverners (Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel), Jaume Fuster i Alzina (Premi Aina Moll i Marquès) i el director de la revista Enderrock (Premi Gabriel Alomar).





Com a novetat l'acte va ser retransmès en directe per IB3 (després de 4 anys sense fer-ho) i en diferit per Canal 33. Aquí mateix podeu veure l’intervenció de  Jaume Fuster i la notícia emesa a IB3 i TV3.



Volem donar l'enhorabona a en Jaume, i agrair a la Comissió dels premis 31 de desembre el reconeixement de la feina duta a terme per en Jaume i els 35 anys de Cap Vermell.





Intervenció de Jaume Mateu, president de l’OCB, en el lliurament dels premis.



Autoritats, guardonats, socis de OCB, companys d'Òmnium, d'Acció Cultural del País Valencià i d'Escola Valenciana, amigues i amics, senyores i senyors.

Sigui tothom benvingut en aquesta festa gran, en aquesta nit de cultura, que anualment dedicam als Premis 31 Desembre, en honor de la nostra Diada, uns guardons tan necessaris ahir com ara i més encara demà perquè distingeixen els desvetllaments per la nostra llengua i cultura fets des de la convicció, el rigor, l’excel·lència i la generositat. Per tot això, gràcies infinites als guardonats enguany; sabeu que el vostre exemple ja és far per a tots aquells que volem viure amb plenitud i amb naturalitat la nostra condició de catalanoparlants.

Permeteu-me que saludi especialment als qui segueixen en directe aquesta gala a través d'IB3 Televisió i als germans principatins que la seguiran en diferit a través del Canal 33 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I, sobretot, salutacions molt especials als germans de València que segueixen veient vulnerat el seu dret a tenir i a poder rebre mitjans de ràdio i televisió en català. Sabeu bé que la vostra lluita també és la nostra causa.

Per l'OCB la retransmissió en directe per IB3 d'aquesta Nit de la Cultura després de quatre anys de ser menystinguda i ignorada, hauria de suposar l'inici d'un nou moment per a l'ens públic de ràdio i televisió. La primera passa que l'encaminàs decididament i definitiva a ser el mitjà al servei exclusiu de les illes, això és, de la seva llengua que no és altra que la catalana, de la cultura que se'n deriva i dels nostres interessos com a país.

No cal dir que aquesta festa d’avui ho és molt més que durant els quatre darrers anys en què se’ns escardava la veu de tant cridar pels nostres drets inalienables i pel respecte escrupolós a la nostra llengua i cultura. Ara, no hi ha gens de crispació però la reivindicació és la mateixa o més, si va a dir ver. Per això, sense voltar gens i amb la veu temperada i clara, l’OCB reclama més inversió pública en educació i cultura, les vies que ens porten a la llibertat; molta més en dinamització lingüística per aconseguir finalment la presència del català a tots els racons i àmbits; i encara moltíssima més decisió a l’hora d’aplicar i gestionar aquelles mesures que han d’afavorir l’atenció als nostres drets lingüístics. Ho volem tot i amb certa pressa perquè de pauses n’anam ben servits.

És ver que mica en mica ens recuperam d'un quadrienni lingüisticoculturalment atroç, el pitjor temps que ha viscut aquesta terra d'ençà de la mort del dictador fa quaranta anys. Del català en volgueren fer estelles i dels catalanoparlants barca i bolic. No ho aconseguiren, és clar, perquè hi trobaren el poble.

Un cop recuperats, però, és hora de construir i de fer-ho a escarada, sense cap recel ni por, cara ben alta i amb els mitjans i els esforços que calguin, i amb el punt d'orgull amb què s'emprenen els objectius que més se senten. I construint així hi trobareu sempre l'OCB.

És evident que, a nivell d’Estat, hem entrat en un procés de canvi. Les estructures que han prevalgut fins ara noten prou el pas i el pes del temps i de la història, raó per la qual reclamen intervenció urgent. Fa molt que patim de valent l’abús fiscal i l’assimilació als usatges de la metròpoli. La secular gasivitat de l’Estat en inversions, frega la ignomínia, bé que ho sabem. Així, el nostre país fet d’illes es torna a trobar davant d’una cruïlla: voler exercir el seu dret a decidir el futur d’acord amb els seus atributs com a poble, o seguir sent tractat de manera colonial.

En fer aquest pensament i repensament ens poden ajudar les dues persones que marquen aquesta Nit de la Cultura: d’una banda Climent Garau, que va dirigir l’Obra Cultural Balear del 1970 al 1976, i Ramon Llull, de qui commemoram el set-centè aniversari de la seva mort. Del primer n’hem de d’atendre el seu activisme cívic, les seves propostes permanents d’entesa i diàleg, el seu afany permanent pel saber i el seu catalanisme irreductuible. Del segon ho hem de llegir i pair tot sense cap por ni recança. Llull no és terreny exclusiu de l’elitisme i dels erudits: Llull és viu, batega, se sent i vol ser de tothom perquè és el nostre autor nacional.

Per això, durant tot el 2016, l’OCB se sumarà a l’Any Llull. En el seu testament el beat Ramon demanava que posassin els seus llibres dins un armari a cada església lligats amb una cadena perquè tots els qui volguessin els poguessin llegir i veure. La nostra entitat, seguirà les seves indicacions i, lliurats de cadenes i d’armaris, portarà la seva figura i les seves lliçons a tots els pobles i indrets de Mallorca.

Socis i amics de l’OCB: ara més que mai hem de ser molts i forts per acarar els reptes que s’atansen. Entre tots, si mai no defallim, aconseguirem traçar el camí emancipador del nostre poble, del nostre país, dels Països Catalans.

I per aconseguir això, salut i coratge.

Moltes gràcies!

 

JAUME MATEU I MARTI, president
Teatre Principal de Palma
27 de desembre de 2015