Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 1483
De la Costa dels Pins al far de Cala Rajada


 

Dia 15 de març els grups excursionistes d’Artà (Un raig d’artanencs), de Son Servera (Camina, caminaràs) i de Capdepera (Cranques reumàtiques) van fer una excursió conjunta. Cada any, un d’aquest grup prepara una sortida conjunta en el seu municipi. Enguany va ser per Capdepera, concretament per la costa gabellina. L’idea era “inaugurar” la ruta que feia poc s’havia presentat de la costa de Capdepera.

 

Realment no vam acabar  l’itinerari previst, en part pel nostre ritme i l’estat d’alguns trams que aconsellaven anar amb bones (el dia abans havia plogut molt i resultava fàcil relliscar).  Així mateix eren un bon grup amb prop de cinquanta caminaires.

Anem a parts.

 
La sortida va ser de la costa dels Pins i vorejant el camp de golf iniciàrem la pujada cap el coll de s‘Ovelleta, que separa les serres de Son Jordi del puig de s’Ovelleta. La pujada és suau però contínua i en poc temps érem a la barrera on ens reagrupàrem i  poguérem admirar uns magnífiques vistes de Cala Bona i Cala Millor, fins la Punta de n’Amer. Passada la barrera ens aturàrem a berenar... No hem de perdre els bons costums!

 

La baixada cap a Canyamel no te cap dificultat, el camí és ample i evident. Passat el nucli urbà, vorejàrem el torrent i travessant el pont ens trobàrem la primera senyal del nou recorregut. Són senyals de color blau, ben cridaneres. Als trams inicials marquen la distància i orientació i després hi ha de confirmació de ruta, amb el nom del tram.

 

Després de caminar un petit tram per l’asfalt iniciàrem la pujada cap l’atalaia Nova des Cap Vermell. Poc a poc se guanya alçada per un caminoi marcat, amb unes bones vistes sobre la platja i la vall de Canyamel. Arribats a la caseta, dissortadament ja gairebé esbucada, enfilàrem el darrer tram de pujada cap a la torre. Un bocí més empinat i pedregós.  A dalt les vistes eren magnífiques, nítides i lluminoses. De fet hi ha una panoràmica de la costa fins Sa Talaia de Son Jaumell impressionant, no té preu.

 

A dalt resultà inevitable una llarga sessió fotogràfica. Com hem dit des de la talaia se domina Canyamel, amb les serres de Son Jordi i la vall amb  Artà i els serres de Llevant al fons; el Puig Negre, Sa Font de Sa Cala, Cala Rajada i la costa del Llevant fins Cala Agulla.

 

La baixada cap Els Provençals  resultà delicada pel terreny així que amb prudència desférem un bocí de pujada a la talaia i voltàrem cap a la dreta (ben indicat amb senyals i fites) passant sota el cingle de la vessant sud-oest del cim. Arribats al coll que separa el puig Negre de la Talaia Nova del Cap Vermell començà la baixada per un tirany enmig del rocam. Calia anar amb certa precaució ja que era fàcil relliscar pel fang i l’humitat de la roca.  Així, xino-xano, arribàrem al coll de sa cova Mitjana i iniciàrem la baixada (aquesta delicada perquè patinava molt) cap al torrent. Així i tot no va haver cap incident llevat de qualque relliscada i alguna “culada”.

El tram fins arribar a l’urbanització Els Provençals  és planera, i va resultar molt agradosa. Per travessar l’urbanització seguírem la ruta indicada pels carrers asfaltats, fins la platja de Sa Font de Sa Cala i n’Aladern.

Des de la platja de n’Aladern hi ha dos opcions (encara no s’havia senyalitzat aquest tram) una anant per la costa fins la cova de Na Barxa i l’altra, més còmode,  arribar a la rodona del final de n’Aladern i per un senderó pujar a la punta de Na Barxa. Des de dalt d’aquesta punta la vista és molt bona.

 

La marxa cap a Es Carragador la férem per la costa. El terreny és rocallós, amb un viarany marcat amb fites i marques blaves. Malgrat ser un tram dificultós va ser una zona que agradà molt. Poguérem veure el bufador  (vora el camí) actiu, travessarem la caleta dels Tamarells i, en arribar a la cala d’Es Carregador, ens aturàrem a dinar.

 
Mentre dinàvem van caure un parell de gotes ( de fet el temps ja amenaçava amb pluja des d’una estona abans) i semblà que definitivament acabaríem xops. I així va ser.




Acabàrem de dinar i partírem cap a Cala Rajada pel camí des Les Atzavares, amb una certa rapidesa. En arribar a Son Moll una bona part del grup decidí acabar l’excursió prenent un cafetó mentre arribava l’autobús i uns quants seguírem fins el far.

 

Així seguírem junt s fins el port de Cala Rajada i, des d’aquí, ens separàrem. La pujada al far la férem seguint les fites per la vorera de la mar. El far ens ofereix unes vistes excel·lents i suposà un bon final per l’excursió.

Baixàrem cap a la plaça dels Pins a bon ritme, on ens esperava l’autobús que ens duria fins a la Costa dels Pins, on havíem deixat els cotxes el matí.

 
Com podeu imaginar quedà pendent repetir l’excursió, aquesta vegada des de  Canyamel o Cala Agulla per a fer la ruta completa.

 

Pels comentaris dels companys d’Artà i Son Servera, la ruta (i la costa gabellina) és molt bonica, malgrat els trams urbans, i ofereix uns punts amb molt bones vistes. Als de Capdepera  aquesta ruta no ens sorprèn tant com a la gent externa.

 

Respecte a la senyalització se comentà que falta completar-la en alguns curts trams (cosa que està prevista) i les marques internacionals de sender local