Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 1040


Al voltant de 150 persones, joves la majoria d'elles, reivindicaren, el diumenge dia 13, un canvi de rumb en el model econòmic d'aquesta terra, assentat exclusivament en el consum incessant de territori. Com havien ditels organitzadors en la convocatòria, no venien a denunciar cap il·legalitat, sinó a demanar "que tots els consistoris de Mallorca, i en particular el de Capdepera, converteixin part del seu sòl urbanitzable en sòl rústic i facin un esforç per no perpetuar la balearització que, llevat d’una prosperitat econòmica ja no palpable en els nostres dies, no ha fet més que agreujar les desigualtats socials, generar un clima de tensió i desconfiança entre la població i desmantellar els recursos territorials que durant milers d’anys la humanitat ha sabut servar."



La marxa, encapçalada per una pancarta que reivindicava que "Mallorca no està en venda",  es va iniciar en el nucli urbà de Canyamel i va seguir per la carretera fins després de sa Porxada, on va girar a la dreta per anar a cercar la zona on s'està construint el complexe turístic Hyat Canyamel. Aquí, a l'entrada de les obres, es va llegir el manifest de la marxa, i tot seguit continuà altre cop fins el nucli urbà. On soparen tots legat i hagué música i glosats.

No hi hagué cap tipus d'incident i el que sí cal esmentar és la poca presència de joves del poble. La majoria de manifestants havien arribat de fora. Hi poguérem veure els regidors de MÉS a l'Ajuntament.



Aquest és  el manifest que es va llegir:

Benvolgudes companyes que esteu fent camí aquest horabaixa apel·lant al vostre sentit de responsabilitat envers la denúncia als atacs al nostre territori, paisatge i identitat més íntima i gràcies. Gràcies per afegir-vos a la marxa jove en defensa del territori i donar una imatge d’unitat i força entre el jovent de Mallorca a l’hora de fer front als embats d’uns governants desvergonyits que han demostrat no estimar res, excepte els doblers. Aquest govern ha centrat bona part dels seus esforços en perseguir, reprimir i silenciar qualsevol moviment discrepant amb les seves polítiques que resten qualitat de vida i recorregut a aquest país com ho pugui ser el cas més sentit de les encausades de la conselleria.

Perseguint i excloent les joves amb estudis, formades i amb esperit crític de la manera que ho fa aquest govern es dilapiden les oportunitats d’aquest país i el seu recorregut venidor. Alhora, el desmantellament dels recursos erritorials com els paisatges productors d’aliments i els ecosistemes de muntanya, litorals o marins és una altra forma d’arronsar el futur pròsper que moltes esperen.

A la memòria de totes ens vénen les amenaces de les prospeccions petrolíferes que no cerquen més que perpetuar un model energètic que agonitza basat en la guerra i en la violació dels drets de les persones i dels

animals. Transfusions de sang negra –petroli– a l’aparell circulatori del capital és l’únic que pretenen  aconseguir amb l’explotació del nostre fons submarí. Transfusions que hauran tingut un cost irreparable només per a mantenir per un molt breu termini de temps un sistema econòmic a qui des de ja fa estona li auguren poca esperança de vida. El perllongament de l’autopista de Llucmajor fins a Campos, artèria que vehicula els fluxos del consumisme i de l’especulació del territori a través de l’organisme que és Mallorca posa en perill de mort els nostres paisatges comestibles brodats d’arbres fruiters com ametllers, figueres i garrovers així com també la nostra suficiència alimentària. Fets consumats com la destrucció de la darrera zona humida de Palma –Ses Fontanelles– o les muntanyes de Canyamel –Cap Vermell– que serviren d’inspiració a Costa i Llobera en la seva obra La deixa del geni grec demostren que les polítiques del govern Bauzà-Company-Delgado prenen un caire visiblement ecocida que atempta contra l’interès general.

En aquesta ocasió, joves i territori, diana dels abusos per part de la dreta que ens governa, ens donam la mà per mirar de fer visible al gruix de la població la necessitat de valorar i respectar el jovent i el territori en el nostre afany d’entendre’ls com a peces clau per a que hi hagi futur.

La construcci de l’hotel Hyat de Canyamel és un dels exemples més flagrants de les polítiques territorials i econòmiques d’aquest govern que pren com a únic indicador del benestar d’un país els beneficis en metàl·lic.

Ens plantam a davant d’aquesta muntanya ferida per a que ens transmeti aquelles altres nocions de benestar que els promotors i simpatitzants amb l’obra han passat per alt. Dues són les visions que podem tenir d’aquest espai i us convidam a triar-ne una.

 Sabem que per uns només seran quatre arbres. Per altres seran infinitat de floretes diminutes que aromatitzen la muntanya i arbustos amb fruits generosos que conviden els aucells a trobar-hi redós i aliment.

 Per uns seran terres marginals i improductives. Per altres serà l’espai privatiu del silenci que de cada dia és més reduït que convida a tancar els ulls i a asseure’s a damunt d’una roca per a sentir-se lliure i despreocupat de la pressió dels sistemes urbans i del control de la civilització moderna.

 Per uns serà la legítima i justificada immolació parcial dels nostres paisatges i ecosistemes per a

contribuir al progrés de la societat. Per altres serà una passa irreversible en la conservació dels recursos territorials que foren col·locats a damunt de la superfície de la Terra responent a la voluntat d’un ordre molt abans que arribessin nosaltres els humans.

 Per uns serà vist com el procés natural d’evolució paisatgística pel que passen les societats en resposta als contextos econòmics en els quals s’insereixen. Per altres serà vist com un procés d’involució en la seguretat per la supervivència dels humans donat a que aquestes obres són l’expressió més aguda de les contradiccions internes del capitalisme.

 Per uns seran molts llocs de feina. Per altres seran tots aquells esforços no dedicats en la promoció de llocs de feina a l’alçada dels estudis universitaris a que moltes joves aspiram i sí en aquells dedicats a oferir llocs de feina precaris i de baixa qualificació.

Per tot això deim no volem equipaments hotelers com aquests i exigim a l’ajuntament responsable que converteixi en rústic tot el sòl que ara les normes consideren com a  urbanitzables per a que el vandalisme desenvolupista no acabi per engolir la totalitat dels espais verges de Mallorca.

El jovent de Mallorca, unit, hem agafat el relleu de les lluites i ara ens toca guanyar. Per una illa amb futur, feina i terra.

Guanyarem! Ni un pam de terra, ni una gota d'aigua!

Visca la Terra! "

Les associacions juvenils que compartim la causa de la defensa del territori com un eix prioritari són:
 
Moviment Alcudienc
Col·lectiu Albaïna
Joves Actius per la Cultura d'Artà
Esplai la Cadernera d'Esporles
Felanitx en Moviment
Xítxeros amb empenta (Manacor)
Arran
CIM Mallorca
Casal Jove de Tramuntana
Joves del GOB
Benamics
SEPC
Pinyol Vermell (Sa Pobla)
Pla de Mallorca en Marxa
 
Hi col·laboren activament també:
GOB Mallorca
Coordinadora Llibertària de Mallorca