Fotografia de la Ciutat de Paradella feta des de cala Moltó per un ciutadà de la felanitxera Ciutat de Troia: Bernat Estelrich.

El dia de Sant Joan, com cada any, ha aparegut la ciutat de Paradella davant l’Agulla. Diuen els que hi han estat que allà tot és gratis i sense data de caducitat. Però tot es paga amb paper moneda reciclat que et regalen a l’entrada del moll, on els mariners t’esperen amb peix torrat i vi fresquet. La beguda nacional de Paradella, com tots ja sabeu, és el gin-fizz, que preparen cambrers molt professionalitzats des del fons de les coves subterrànies de jazz, on sempre sona aquesta música universal que surt de les entranyes de la terra i que marca el ritme acompassat d’una vida sense passat i sense futur, i amb un present que només existeix dins la teva imaginació. I per això, diuen els entesos, Paradella és la capital d’un país «inexistent» que té per nom el de Llibertat, on tot es decideix en assemblees que comencen a les 12 de la nit, després d'un bon sopar.
També diuen els entesos que el viatge fins a Paradella és curt i llarg, segons com es miri, i que és molt fàcil de realitzar. A més, també diuen que aquestes barques que t’hi portaran no tan sols no maregen, sinó que ni tan sols es mouen, però avancen a gran velocitat i amb un tres i no res ja ets a les platges finals, on deixes de ser tu per passar a ser completament tu.

[La redacció de Cap Vermell seguirà informant d'aquests miracles que no ho són i tractarà de fer-hi arribar un enviat «especial» per tal que ens trameti les cròniques des d'allà, on tot es veu amb més calma i seguretat].
M.L.