Guilmore no té paraules per expressar la victòria del Partit Popular, tampoc les troba La LLubinense Marítima i Terrestre & Cia., i Esborranys srl. i Burots també són incapaços de transmetre al lector el caràcter del triomf del Partit Popular. Aclaparador, total, extrem, ostentós, descomunal, exorbitant, desmesurat..., són adjectius que no fan justícia als 5.547 vots obtinguts pels populars, dels quals 450 dipositats en urna i 5.097 pactats al 2010 en diferit, en forma efectivament de simulació o el que hagués estat en part del que abans era una retribució, refrendats per la teoria que els ciutadans que es queden a casa recolzen el govern, sempre seguint la doctrina Cospedal-Rajoy. Els vots en blanc i nuls, de moment, no els sumem, a l’espera del refinament de la teoria per part dels seus autors.

 

A distància sideral el Psoe amb 740 vots, Eu/Ib amb 208, Podemos amb 190 , Upyd i Epdd amb 117, i segueixen a anys llum els “palmeros, utilleros  y aguadores”.

Preguntats a peu d’urna si els elegits ho eren en representació de l’Estat, com és el cas de les Cambres Altes als estats federals, o representaven la totalitat de la ciutadania europea, com és el cas dels membres de les Cambres Baixes, els electors han mirat els enquestadors amb cara d’haver-se topat amb un marcià. Un sol votant s’ha entretingut a donar una explicació acurada, un freaky que llegeix els prospectes de medicines que mai prendrà, el manual d’instruccions d’un microones que no té i el funcionament d’un parlament inútil. Gràcies a Déu, la resta de gabellins mostra una conducta sensata i racional.

El Psoe i el Pp perden, respecte a les eleccions del 2009, un 25,4% dels sufragis i els  principals competidors Eu/Ib, Podemos, Upyd i Epdd en guanyen un 28,5%. Queda clar qui són els perdedors i qui els guanyadors d’aquests comicis.