Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 540
Baleares SF 1 - Escolar 2



Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!

Com diu i prediu la dita molt bé: a la tercera és la bona. Puix si, així ha estat! Miraculosament i fora que serveixi de precedent, s'ha complit la dita i l'Escolar, de rampellada i no exempt de patiment, aconsegueix els seus primers tres punts d'aquesta lliga 2022/23. Tres punts força meritoris i prou suats que, volem creure i desitgem, sols seran els primers de tots els que encara n'estan per a bé conquerir.

Dins un horabaixa ventós i fresquet, la pell de gallina ha fet acte de presència a la graderia, s'ha disputat, al renovat camp de Son Fuster, el partit corresponent a la tercera jornada de lliga que ha enfrontat a un Baleares SF, aleshores, vingut amunt, invicte i poderós, contra un Escolar, vingut a menys i en hores baixes. Immers dins un ball de bastons i de majúscules interrogats. Una plantilla minvada per absències, expulsions o lesions i, que contava, totes les seves participacions, aleshores, com a neguitosos fiascos. Així ho diuen i ho fan saber als vuit vents del món, envanits, alterosos i una pessigada poc educats, els renouers parroquians i seguidors d'aquest Baleares SF abans de començar l'encontre. Conjunt 'd'arreplegats' arribats «a su casa» de tots els llocs més inversemblants del món, que visionaris, se les prometen molt feliços, enfront de la cendrosa del grup: (amb accent caribeny i amb veu de xiulet escanyat) «Estos són muy malosss, no han ganado ni un solo partidooo... carajo!»

N'Isma Venera ha trobat adient arriscar i deixar-se de xirimandangues per l'eixida d'avui. Se l'ha jugada -i tant que sí- baratant la defensa de quatre alienada als anteriors matxs, per tastar, i veure com rutlla l'equip, amb una defensa de tres (retornada als orígens). El sistema tàctic dels gabellins ha sigut un: u, tres, u, quatre, dos. Els blancs del Baleares SF s'han empernat amb un ofensiu i eixerit: u, tres, quatre, tres.

Poc ha tingut on triar, l'entrenador gabellí, per embastar una corriolada prou arranjada. Als empresonats Granados, Franco i Morales s'hi afegia, amb un dit enguixat, producte de les barrabassades dels marians: n'Enric Mercant. Per contractes laborals inexcusables: els «Maya's brothers» i el lleó de la sabana Abdu II. Per merescudes vacances en Jaume Faba i, per estar-se recuperant de la seva lesió, en Dani Rodríguez. Tanta sort que n'Isma, sempre té, uns quants de jugadors dintre del congelador. Quan ni manquen, treu els que necessita i els descongela... i, a jugar! El que no sé que en farà, si un dia d'aquests, té a tots aquests joves al seu grat enteniment. No plourà d'aquest tro!

L'equip titular d'avui ha sigut el següent: Alexis com a portalà. Gregori, Torres i Ivan al wall. En Juanma Crespo per la canaleta dreta i en Javi Garcia per la canaleta esquerra. Com a misser de la defensa en Nico Salazar. Al mig de l'hort: en Juanlu Flaquer i n'Edu Flaquer. A la primera línia de foc: en Mario i en Ruedas. Entre cotons i a la banqueta dels reservistes: Toni López, Joan Sard, Colau Sureda i el bon al·lot d'en Miquelet Lliteres. N'Ismael Venera, l'home orquestra i més sol que la una, ha hagut d'assumir tasques d'entrenador, delegat, encarregat de l'equipatge, farmaciola i de sanitari a l'hora d'assistir als lesionats. Sols li ha faltat, apagar els llums del camp, un cop acabat el partit. Quin estrès... bon Jesuset!



La primera part ha començat quan l'àrbitre així ho ha manat. L'Escolar, malgrat que no sembli veritat, comença el partit marcant el ritme. Un ritme fort, intens i militar. Ho he de dir... escèptic no em crec el que estic veient. L'equip verd-i-blanc assumeix, fora dilacions, fora excuses i fotent un cop a sobre de la taula, la iniciativa del joc. No sé si els contraris, per confiats, agafaran els tapins i aniran a l'infern o, que l'Escolar, ha sortit dents estretes i cordons ben fermats, d'un principi, a per al partit.

Aviat, els nostres, molt millor posicionats dintre del terreny de joc, que no els rivals, ens fem els propietaris de la pilota i del centre del camp. La posició d'en Juanlu Flaquer al mig del camp ha donat l'equilibri i la força organitzativa què, a altres moments molt possiblement, hem trobat força a faltar. És de justícia divina, mencionar la incansable tasca acomplerta per Edu Flaquer. Ell sol s'ha carregat l'equip a l'esquena i s'ha erigit amb l'organitzador i catalitzador del joc dels nostres. Aquests dos grans pilotaires i, ambdós Flaquers, han bellugat, estirat i escurçat a l'equip de forma magistral i al seu antull futboler.

L'equip trena bones combinacions i sols ens falta consolidar l'acció de la darrera passada als nostres davanters. Aquests sempre reben el cuir d'esquena a la porteria. Amb aquest posicionament, tenen mal de fer-se, amb fintes, controls o controls orientats, amb el domini de l'esfèrica o, poder fugir del marcatge dels seus ferms opositors.

La defensa molt segura i engreixada resol quatre situacions d'atac dels contraris fora despentinar-se. N'Alexis s'ho mira relaxat, sols li manca calar foc a un havà de l'Havana. El pivot defensiu i les bandes fan les ajudes oportunes, correctes i sincronitzadament perquè, l'equip rival, no es beneficiï de la superioritat numèrica, en tot moment, cercada. Cerquem alternatives: en vers de passar la bolla als peus dels davanters, cerquem l'esquena dels defensors, per intentar amb la nostra velocitat, desestabilitzar la línia de tres i cercar, amb ruptura, la porteria dels fora fronterers. Ha estat al minut denou, quan en Campos a llançat una mil·limètrica pilota a l'esquena de la marca d'en Javi Garcia. Aquest amb la seva habitual velocitat i habilitat deixa asseguts i trencats de cintura a dos rivals. Condueix, arriba a la retxa de fons i entra dins l'àrea gran dels «duaners». Aixeca el cap i veu com en Juanlu Flaquer ve arribant des de darrere. Li passa la pilota i, en Juanlu, sols ha de col•locar el baló a un costat prou lluny de la mà del porter del Baleares. L'u a zero puja, davant la perplexitat del contrari i de jo mateix, al marcador.

Els locals senten la picor de l'estocada i no són capaços de reaccionar. A una pilota llançada a l'esquena del central contrari, en Ruedas, «El fill del vent» li furta el conill per velocitat a la seva marca. El central desbordat empaita a la nostra llebre. El toma, violant el reglament, amb traïdoria i nocturnitat. Targeta groga tirant a taronja molt merescuda.

La meva vena d'entrenador em diu, castigant-me el corc de l'orella, que en Ruedas s'ha de col·locar sobre aquest central. La medul·lar i l'equip al complet, ha de llançar bolles enverinades cercant l'esquena d'aquest magre element, per així, amb un no m'ho pensava, tornar-li a guanyar la partida i, forçar-lo, a cometre un altre acte de violència. Amb aquesta martingala, s'empassi l'ham, sigui expulsat i deixí al seu equip amb un jugador menys. Però el nostre entrenador, tretze són tretze, no contempla aquesta opció i deixa continuar les evolucions així com ja té manat. Doctors té l'església!

La primera part acaba amb un balanç de joc molt engrescador pels nostres colors. L'Escolar ha realitzat les millors jugades i la millor mitja part, -i de molt!-, de tot el campionat. Una primera part inqüestionable i difícil de millorar. Si senyor!
La meva vena d'entrenador continua glatint i, em diu, nerviosa, que n'estaria assenyat, sortir aquesta segona part i per consolidar el bon rendiment i resultat, amb una defensa de quatre. Però no! Uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer: tornem al terreny de joc amb defensa de tres. Més benzina!

Si la primera part ha estat clarament de l'Escolar, en aquest segon acte, la truita s'ha girat. Al primer minut de la represa, en un desajust presencial de tot l'equip, el Baleares, tot xino-xano, ens empata el partit. El rival, encès, posa setge a la porteria de n'Alexis. Per culpa d'una mala entrada sobre en Juanlu a la primera part, aquest ha caigut d'esquena, fent-se mal. Ran d'aquesta segona part l'equip ha trobat a faltar l'empenta, aportació i saviesa d'aquest luxós jugador. En Joan Sard ha hagut que donar-li el relleu. A partir d'aquest moment amb passat a jugar amb un: u, tres, dos, quatre, u.



Aquest nou plantejament no ha pogut minvar les escomeses del contrari. La nostra defensa, desajustada i mancada de les ajudes necessàries, en molts de moments del joc, fa que la nostra banda esquerra sigui una gran autopista de quatre carrils que el contrari aprofita contínuament per arribar amb perill a la nostra porteria. En Torres ha de fer contínues ajudes, al lateral dret i al pivot defensiu. Les ajudes dels extrems brillen per la seva absència. Aquestes accions, creen un espai buit, que el contrari, aprofita amb fidelitat. L'esperada defensa de quatre no arriba i l'atac cardíac particular truca valent a la meva porta.

La tònica és constant. El Baleares ens està guanyant l'eixida. Al minut seixanta-quatre, a una jugada aïllada per la banda d'en García, aquest realitza, no sé molt bé, si una centrada o un tret a porteria. El cert del cas és que la pilota, rebotada per una cama d'un defensor, enverinada fa una estranya paràbola i acaba, incrèdulament, dintre de la porteria local. Fora fer res més que defensar-se, l'Escolar, amb un no m'ho pensava, torna a avançar-se al lluminós. Torn a implorar, a tots els sants del cel, una defensa de quatre per intentar aguantar aquest resultat tan saborós. Però n'Isma, valent o imprudent, no se sap, continua amb el seu plantejament. Sols, als últims minuts de partit, ha canviat a defensa de cinc, tres centrals i dos laterals. L'àrbitre, quan passen de sis minuts dels temps reglamentari, li ve de gust grapejant-se les pilotes, xiular el final del partit.

En resum: gran victòria aconseguida i treballada per un Escolar amb molt de punt d'honor i que ha volgut reivindicar les seves ganes d'agradar i la seva qualitat. Un Edu Flaquer que, altra vegada, ha estat el millor de l'equip. Un glop d'aire fresc que servirà, indubtablement, per pujar ànims i reivindicar el nostre valor al mercat futboler.

La setmana que ve, el futbol, tornarà al Figueral. Serà contra el Binissalem, actual coer de la classificació. El presenciat avui ens ha de servir de mostra. No hi ha rival petit ni feble. Els més beneïts fan rellotges i no ens podem confiar. Hem de sortir a guanyar sia com sia. Pel civil o pel penal, els tres punts han de quedar a casa que molta falta ens fan.

Fins aleshores, que tots plegats passem una bona i profitosa setmana!

Ens llegim aviat!
Visca l'Escolar victoriós!


Biel Torres