Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 709
Santa Maria 3 - Escolar 1



Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou:
Partit corresponent a la segona jornada de lliga de la 1a regional grup B. Aquest gran invent que la gran Federació de Futbol Balear s'ha tret per aquesta temporada, com vulgar conillet o colom, de dintre del seu imprevisible i màgic barret. Amb el vostre permís m'he permès la llicència de ronsejar unes hores la crònica corresponent al partit d'aquesta setmana. El motiu no és altre que temperar nervis, llevar ferro i pair, amb la mesura del possible, els succeïts esdevinguts dins un terreny de joc nou de trinca. La decepció i la vergonya de cap als nostres colors que vaig sentir, durant i després de presenciar tan dissortat espectacle, provocà que surtis de Santa Maria destralejant i traguen foc pels queixals. A mi, si l'equip rival de torn, amb la seva actuació, pixa fora del test, cerca aldarulls i picabaralles, veritablement, m'importa un rave. Ara bé, quan és l'Escolar treu els peus del solc i trepitja segons quins escenaris plens de bassiots, la cosa és més sentida i molt diferent.

El meu fill, sempre tan assenyat i amb bona pipella, m'aconsellà que anàs en compte a l'hora de redactar aquesta enverinada crònica. Tot sabem que les decisions o paraules dites en calent copsen un caire i una envelada de difícil pronòstic. Alhora d'aquesta escriptura, creu-me ferm, estic mesurant paraula rere paraula, per evitar escriure gruixat i ferir susceptibilitats. No sé fins a on podré ser diplomàtic o políticament correcte, però en què sia només per fer content al meu fill i no en doni la barrila, de debò, que ho intentaré.

Temperant gaites us diré l'alineació que per aquest partit trobà oportú disposar el nostre bon entrenador. Dins un dibuix tàctic d'un u, quatre, dos, tres, u: a la porteria i per malaltia de n'Alexis en Toni López que, després d'un perllongat període tornava, sota pals, per defensar la porteria gabellina. Va fer dues intervencions d'exquisit mèrit, salvant dues pilotades intoxicades de gol. Malauradament, no estigué igual d'encertat, a l'acció determinant, que acabà amb el primer tant de l'equip vermell-i-negre.

Al lateral dret, circumstancialment, Juanma Crespo que, baix el meu criteri fou un dels destacats de l'encontre. Al centre de la defensa el jove Lliteres que, amb bon judici i vista la mancança actual de centrals (Franco sancionat i Torres lesionat), fou substituït. Ell, dissortadament, ja acumulava una targeta groga i vist el temporal de nord que aleshores entrava, l'entrenador, amb bona intenció, va decidir estalviar efectius pels propers compromisos. L'altre central i capità fou n'Ivan Campos que estigué sobri i sempre dins el seu guió acostumat. Com a lateral esquerrà en Xavi Granados que, puerilment, fou expulsat deixant a l'equip, a uns moments força delicats, amb un jugador menys.

Com a pivots defensius en Joan Sard, que acabat el seu Erasmus per terres europees es reincorporava positivament a l'equip. Ell, igual que altres jugadors i per diversos motius, no ha pogut realitzar una pretemporada així com cal. Se li nota la falta de ritme de competició, però, així i tot, va donar el call i portar solvència a l'hora de defensar i canalitzar. Al descans, amb evidents molèsties a l'engonal esquerra, fou substituït. Esperem que sols siguin petites molèsties, ja que en Sard és imprescindible, ara més que mai, dins aquest Escolar titubejant. L'altre pivot fou en Nico Salazar. Voluntariós va fer molts de metres, però tristament, no tingué el seu millor dia. N'està fora de lloc i no aconseguí lligar bones passades amb els seus companys. Tot plegat, intentà fer causa comuna, per doblegar les esquiterelles i ofensives escomeses del rival de torn.

Al carril dret en Miki Ruedas. No li arriba joc. Tampoc, pràcticament, balons per disputar l'esquena a la seva marca o jugar-se guanyar-li amb ruptura. Malgrat aquesta escassetat i devenir del joc, el ràpid extrem no pogué mostrar-se massa ni baixar a cercar pilotes a posicions més endarrerides. A la banda esquerra l'incisiu Javi Garcia. Reapareixia després d'unes empipadores molèsties musculars. El sever joc del contrari no li permeteren, malgrat intentar-ho, lluir el seu joc. Al centre de la mitja, l'incombustible Edu Flaquer. No deixà, ni un sol instant, de tractar de canalitzar el joc. Es va afartar de córrer, d'oferir-se i de dificultar la sortida del contrari. Lluitar conjuntament amb tot l'equip, però, increïblement, no va ser el seu millor dia.

En la punta de l'atac en Mario. Va tenir una lluita constant, ferotge i desigual amb els cans llebrers del Santa Maria. Intentà aconseguir guanyar l'espai o una zona lliure de marca per poder rebre alternatives en condicions. Quan no li arribava el joc dins la seva sona, no dubtava baixar a cercar pilotes. Va córrer i lluitar com un descosit, malgrat l'esforç realitzat, no pogué evitar la superioritat manifesta del rival. A una de les poques vegades que cobrà avantatge a sobre els seus carcellers, d'una mala entrada, va ser tomat dins l'àrea local, provocant, a les acaballes de la primera part, un penal que, llançat impecablement per ell mateix, va posar en avantatge a l'Escolar.

També sortiren des de la banqueta en Gori, n'Enric i en Manu Morales. Amb tot i ser-hi, no pogueren participar del partit, per estar amb molèsties musculars, en Juanlu Flaquer i en Jaume Torres.

La primera part comença de forma titubejant. Cap dels dos equips gaudia d'un domini clar. Això fins al minut deu. A partir d'aquí el Santa Maria, equip que en comparació a la temporada passada s'ha reforçat de valent, va ser un cap de fibló que passa per sobre un Escolar desconegut i desdibuixat. El domini i la superioritat de l'equip local fou aclaparadora. Nosaltres ni la tocaven ni la veiem. Sobre el minut vint-i-cinc l'àrbitre anul·là un gol als locals per un possible fora de foc. L'Escolar subsistia exiguament eixugant, amb poals, l'aigua de la sentina que entrava per tots els forats de la nostra nau. La sala de màquines verda-i-blanca no rutllava. La defensa col·lapsava embafada pels sòlids atacs i malabarismes del número disset. N'Isma, des de la banqueta, no deixava de corregir i donar instruccions perquè les veles no es convertissin en draps o llençols esqueixats. Aixuixines, amb una de les poques jugades trenades de l'Escolar, en Mario fou caçat dins l'àrea rival, traient petroli d'allà a on sols hi havia llot. Ell mateix convertí la pena màxima, anant-se'n l'Escolar al descans amb avantatge al marcador. Espatarrant, vist el que s'havia vist, dins el terreny de joc.

El Santa Maria encès i ofuscat enfront de la realitat d'un marcador advers realitzà dos canvis. Incomprensiblement, deixà al vestidor al seu millor jugador (el disset) i donà entrada al número divuit (Pou) amb tasques ofensives i al número cinc amb tasques defensives. També passà de l'u, quatre, u, quatre, u a un malintencionat, u, quatre, quatre, dos.

L'Escolar, a aquelles alçades no es podia permetre cap canvi de jugadors. El sistema va romandre igual. A la primera jugada de la represa l'Escolar va estar, a un pèl de monja tancada, de marcar el segon gol. La qual cosa, en cas de fer-se palès, haguera significat matar el partit a favor nostre. A partir d'aquí el domini fou totalment feixuc i capolador per part del Santa Maria. Talment i fora voler insinuar res que no es pugui dir: semblava que anaven dopats. Sols l'estela de vent que deixaven quan corrien ja desestabilitzava al nostre arraconat equip. Tot era qüestió de temps. A una jugada per la banda esquerra dels marians, acabà descol·locant a la nostra defensa i, l'acabat d'entrar número devuit ficà la punta del peu per igualar la contesa.



N'Isma decideix donar entrada a n'Enric. Els seus primers minuts de presència i joc presumien un cert equilibri amb el joc dels dos equips. Les anades i vingudes eren constants i el joc s'enterbolia per moments. Els homes del Santa Maria semblaven granítics i no dubtaven ni feien anques enrere a l'hora de ficar la sabata. Les banquetes començaven a tenir els primers frecs. Un jugador local que escalfava i anava a sortir al camp, quan passà per la nostra banqueta va arriar una grossera i lletja escopinada a en Gori. Aquest jugador abans d'entrar al terreny de joc fou expulsat, merescudament, amb targeta vermella directa. Cinc minuts més tard del primer, el Santa Maria marcà el segon gol.

El nostre estimat Xavi ja anava desfermat i encès com un cavallet portant cucales. Amb una d'aquestes, a una entrada inoportuna i a destemps en defensa, conquereix la primera targeta groga. Uns minuts més tard, fora cap per què o necessitat peremptòria, en tasques ofensives, es fa mereixedor de la segona cartolina nadalenca. Ja tenim a l'Escolar, al minut precís per coure l'arròs, amb un jugador menys. N'Isma reestructurà la defensa i fer debutar a Manu Morales posant-lo al centre de la defensa de tres. Les escomeses i entrades dures eren contínues per part dels dos equips. El delegat del Santa Maria amagava les pilotes amb la intenció de perdre temps. El joc s'embrutava de valent a marxes forçades.

En una jugada per banda dreta local, un adversari pessigà un garró a Manu Morales. A la següent jugada, Manu Morales passà comptes amb el pessiga-garrons, fent-li una entrada pujada de to. Dic pujada de to per no dir esgarrifosa. Ja tenim el tumult de jugadors engrescats amb una acalorada verborrea i picabaralla. En breus instants les dues direccions tècniques entren a participar de tan dantesca festa. Insults, empentes i pèrdua de papers totals per ambdós bàndols. La cosa acabà amb l'expulsió, ipso-facte, d'en Manu Morales. L'Escolar. amb nou jugadors...

L'Escolar amb dos jugadors menys, desarborat i incapaç d'aturar les escomeses rivals que entraven fora demanar permís per totes les portes obertes, encaixà el tercer i definitiu gol. El partit estava dat i beneit. Pocs minuts més tard, l'àrbitre, xiulà el final de l'encontre. L'actitud i celebració del Santa Maria molt humiliant pels nostres jugadors i colors. Feia la sensació, amb els seus gests i proclames, que havien guanyat el trofeu de la verema del seu poble.

Dos partits de lliga i dues punxades inesperades per part d'un Escolar molt inferior, de moment, als seus rivals. A hores d'ara, sembla que l'equip no n'estàs assabentat que la lliga de veres ja ha començat. I això no és el pitjor... no. El més preocupant, baix el meu humil punt de vista, d'aquests dos partits, és que ja tenim tres expulsats i un sac ple de cartonets grocs. Ens surt a vermella cada seixanta minuts de joc. Vostès mateixos!

Tres expulsats, fora cap necessitat ni una, d'emprar-se amb una contundència tan inapropiada, inoportuna i fora de lloc. Els nostres jugadors semblen mancats d'experiència i sobrats de testosterona. A la més mínima contrarietat aixequem la cua i comencem a donar barram per tot arreu. No podem continuar donant aquesta pobra imatge d'impotència futbolística ni entrar en coses que ni ens van ni ens venen i tampoc ens convenen. Hem de dedicar-nos a intentar jugar a futbol dins la mesura possible i, si el rival n'és superior, doncs mala sort. En acabar el partit es reparteixen enhorabones, estretes de mans i cap a cases que hi falta gent. La setmana següent tornarà haver-hi un partit per disputar i demostrar la nostra educació, qualitat i vàlua. Amb valentia i punt d'honor diu el nostre himne.

La tercera jornada, també sobre els papers, és de pinyol vermell. L'Escolar retrà visita a un difícil i rocós Baleares sense fronteres; un equip preparat per ser uns dels galls emplomallats de la categoria. Un partit que afrontarem amb les baixes segures de Franco, Granados i Morales. Veurem si en Sard, Flaquer, Alexis i Torres estaran en condicions de ser convocats. Amb un poc de sort, la fitxa d'en Colau Sureda estarà enllestida i, no sabem, durant el transcurs de la setmana, quins contratemps puguin sorgir per afeblir, encara més, l'equip. Això, malgrat que no m'agradi dir-ho, estimats i estimades, pinta malament. De no posar-hi remei i fer el cap viu ens podríem trobar, en un descuit, amb tres partits i zero punts. Tant de bo no sigui així i puntuem!

Encara sort que la lliga sols és començada. Tenim força tems per rectificar i donar la volta a aquesta truita de patates, que si no espavilem, se la menjaran tota i d'una bocinada, uns altres. Equip i al·lots... molta de sort, seny i encerts!

Visca l'Escolar victoriós!



Biel Torres