Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 464

Escolar 0 – s'Horta 3  



Benvinguts siau estimats lectors tots quan sou...

Senyores i senyors mala barrina! Avui és un d’aquells dies que canviaria fer la crònica per un sopar de qualsevol cosa amb oli i tomàtiga. Quan es juguen partits tan horrorosos com el que l’Escolar «ha jugat» avui, veritablement,  escriure la crònica se’m fa molt costerós i violent. I no serà que enguany no hagi fet un màster i un doctorat narrant l’inenarrable. Jo, essent sincer, donaria un senyal i part de l’altre per escriure una mitja crònica victoriosa, però, de moment no plourà d’aquest tro. Avui, el més segur, és que escrigui coses que no agradaran als actors principals d’aquest drama grec. Però bé... ja tenim el cul pelat amb aquests temes i ja sabem que el qui està pel mig sempre rep.

Avui hem sortit com sempre i hem acabat molt pitjor que sempre. L’alineació titular ha estat: Sant Alexis sota pals. Tanta sort de l’aranya del Figueral! Mare meva quin recital d’aturades complicades! Quin escàndol!  El millor, de molt, de tot l’equip! N’Alexis, amb les seves extraordinàries aturades, ha salvat el cul a tot l’equip i a l’entrenador d’una golejada històrica. Els tres gols encaixats no desllueixen de cap de les maneres  el gran partit que ha realitzat el bon porter argentí. Fins aquí arriba la part dolça d’aquest horabaixa de no futbol. A partir d’ara comença el desgavell...

A la defensa de tres: Dani Sales, que avui debutava després d’acabar amb els estudis, per la dreta. Fajardo pel centre i Lliteres per l’esquerra. Continuem horribles en defensa. És cruel dir-ho, però és la realitat. Disculpem i deslliguem a Dani Sales de la sotsobre, doncs, a hores d’ara li falta agafar el ritme de competició necessari com per donar un rendiment satisfactori.

A veure...  anem a pams: cada jugador té unes qualitats innates i més desenvolupades que altres. Uns van bé de cap, altres tenen velocitat, uns altres tenen la tècnica com a qualitat, qualcun té una visió de joc extraordinària i uns altres tenen gol. Per tant... analitzant jugador per jugador amb les seves corresponents qualitats sabràs, fora equivocar-te de molt, a on pot jugar un i a on poden jugar els altres. No és tan difícil collons! Un jugador que la velocitat no és el seu fort, que li costa girar-se i que el seu lloc natural no és defensa no el posis de defensa que malament anirà la cosa. Per què  avui ha jugat en Toni Miquel Fajardo al centre de la defensa tenint un jugador com en Franco, que el dia d’avui, és el millor central amb molta diferència, que té l’equip? No crec que sigui per molèsties físiques, perquè així com ha jugat la segona part ho podia fer perfectament a la primera. Tal vegada ha pogut faltar a qualque entrenament, no ho sé, però si és així, a aquestes altures del campionat, la jornada vint-i-sis, i el que ens jugam cada partit, no podem anar de verbes, d’estrambòtics coverbos, ni d’absurdes xirimandangues. En Franco és un dels dos supervivents d’aquella gran defensa que l’any passat donà tan bon resultat a n’Isma Venera. Avui el ‘Pibe’ Franco ha començat el partit des de la banqueta, exclusivament per decisió tècnica, ha sortit al començament de la segona part i s’ha posicionat a banda esquerra i, a la fi, quan portaven mitja hora de joc, ha passat al seu lloc natural que és a on dona un millor rendiment per l’equip. N’ha fetes de voltes aquest jugador! Tantes n’ha fetes que ha acabat descentrat i desballestat del tot.

Al mateix passa amb en Lliteres. El bo d’en Lliteres és per jugar de segon central amb una defensa de quatre. No és un jugador que destaqui per la seva velocitat. Li costa girar-se, però va bé de cap i es posiciona bé. Si saps això i enfront d’un equip que té dos esmolats ganivets per les bandes no el col·loquis a banda que el pobre jugador té el fracàs garantit. Això és enviar a la gent fora anestèsia a l’escorxador... Avui les nostres bandes han patit una gran hemorràgia contínua, ni les ajudes que feien en Granados ni les que ha fet en Torres han pogut estroncar aquest raig de sang  que els ràpids i hàbils jugadors de l’Horta  han provocat. Perquè... no sé si ho sabeu, mentre defensen no poden atacar. És comprensible això... o no?



Al cap de tres minuts de la primera part internada per banda dreta dels vermells centre dins l’àrea petita, la pilota es passejà a tot el llarg de la nostra porteria i al segon pal un hortolà lliure de marca ha empès la bolla fins a dintre de la porteria de l’Escolar. Ja tenint, només començar l’encontre, una vegada més, un resultat del tot advers. Galiots... a remar s’ha dit!

Pens que ja és  hora de fer un bon pensament. Portam vint-i-sis partits de lliga i d’aquesta quantitat se n’han guanyat sols set. Balanç clarament negatiu. La defensa fa aigua i el sistema de joc emprat no il·lusiona a ningú. Tal vegada seria hora de canviar la defensa de tres per una defensa de quatre. Amb l’única intenció d’anar amarrant i sumant  punts. Blindar la nostra porteria ens donaria un plus, ja no per guanyar partits, però si per almanco empatar. Els rivals ens superen amb massa facilitat. No acabem de guanyar els uns contra un que ocasiona aquest sistema de joc tan arriscat. Si a tot això i afegim que els jugadors no juguen al seu lloc tenim el producte del nostre magre rendiment.

Com a bandes en Xavi Grandos per l’esquerra i en Jaume Torres per la dreta. Més del mateix... Que punyetes fa en Granados jugant a banda si fins al Tano sap que el seu lloc és el de lateral i dins una defensa de quatre. El mateix li passa a en Torres que, malgrat tenir més ruptura i profunditat que en Granados el seu lloc és el de central amb defensa de tres i de quatre o, si tant vols, de lateral amb defensa de quatre. Ell és l’altre supervivent d’aquella gran defensa que l’any passat feia goig veure-la jugar. Ell, amb la seva velocitat, realitzava les ajudes a en Martí i a en Franco. Però bé... doctors té l’església com per sacrificar a una guerra desigual a peons, alfils i cavalls.

Uns dels  pocs que ha jugat, a la primera part, al seu lloc ha sigut en Javi Maya. Ho ha fet de pivot. La segona l’han col·locat de central a eixugar aigua de la sentina fins que s’ha fet mal i ha hagut de ser substituït.   Un jugador molt expressiu que destil·la contínuament coratge, punt d’honor i que sol complir allà a on el posin. Avui, malgrat intentar-ho, no ha estat el seu millor dia.

Al comandament de la sala d’elaboració de joc en Lluís Maya i n’Edu Flaquer que, després de molts de partits, ha jugat de titular. Aquest factor, als pocs espectadors assistents, ens feia pensar en positiu, però la infinita  superioritat demostrada pel rival d’avui, ha fet que la qualitat d’aquests dos jugadors hagi quedat dissolta com el sucre dins la llet.



A l’atac de l’equip uns desconeguts Toni Serapio i Miky Ruedas. Pel meu gust ha faltat una mica més de moviment per poder rebre la pilota i per poder facilitar les coses als jugadors que arribe  jugant la pilota des de arrere. Ho han intentat, però avui, l’Horta i la seva línia defensiva   ha estat pletòrica, insultant i han sabut anular el dos més grans valors que té l’equip gabellí.

La primera part ha sigut un complet monòleg per part de l’Horta. Ha sabut pressionar asfixiant la nostra sortida de pilota. Per bandes han trobat un bon agre d’esclata-sangs per entrar-hi fora demanar permís. Han entrat les vegades que han volgut i ens han fet una destrossa molt mala de cosir. Com he dit més amunt, gràcies a n’Alexis que ha aturat quatre o cinc pilotes molt enverinades. L’Escolar que ha jugat tota la primera part, malgrat ser onze, en deu jugadors, no ha descobert el botó per arrancar el motor de l’equip que tossia i escopia sang constantment. Hi ha hagut, manca de moviments i, haguérem pogut, sens dubte, corre una mica més per evitar que  l’Horta no triangules la pilota tan fàcilment. L’Horta, al primer temps ha gaudit, entre set i vuit bones ocasions clares de gol; l’Escolar sols una. Aquí radica la diferència...

L’entrenador al descans devia veure molt malament el partit i ha decidit, molt valent assumir el risc, i fer quatre canvis de cop.  El tècnic verd-i-blanc ha demostrat confiar molt poc, per no dir res, amb els seus titulars o, tal volta, ha volgut  esmenar el seu error en redactar l’alineació inicial. No sabem si és qualcuna d’aquestes dues coses o, és tot u, i conjuntament. És veritat i evident que els canvis hagueren  pogut ser dels deu jugadors de camp, però els culpables que  han pagat la festa han sigut: en Lliteres, en Granados, en Torres i en Dani Sales. Aquests quatre canvis de cop confirmen que l’entrenador confia poc o gens amb una part dels seus titulars i això fora comptar amb la dringadissa psicològica que afebleix encara més l’autoconfiança d’aquests jugadors. Entre setmana, amb dos bocins d’esparadrap  i una mica d’esperit s’arregla tot. Veritat?



Cada cop que l’entrenador, aquesta temporada ha estirat de banqueta, no li han sortit bé les coses i, ja són moltes les vegades, com per no sabreu. També és veritat que avui a la banqueta hi havia gent important: n’Héctor, en Barrantes, en Javi Pérez i en Franco. Els quirats asseguts a la banqueta convidaven i donaven la confiança suficient per albirar que la possibilitat de capgirar el marcador era tangible. Malgrat semblar-ho no ha estat així. Més aviat tot el contrari... De mica en mica ha anat canviant la resta de jugadors i han sortit de refresc: en Campos, n’Abddu i n’Alvaro. Un total de set canvis: el setanta per cent de l’equip titular substituït. Correcte o incorrecte? Sí o no? Passa alguna cosa o no passa res? Dir, que aquesta segona part, hi ha hagut moments que hem jugat amb deu i moments que hem jugat amb nou jugadors, malgrat ser onze, els jugadors que hi havia a dintre del terreny de joc. Massa avantatge per un equip de la qualitat tècnica de l’Horta.

Si la primera part ha estat clara de domini hortolà, aquesta segona part ha sigut, encara més aclaparador, el domini militar exercit pels vermells. L’Escolar ha dirimit deu batalles mentre l’Horta sols n’ha dirimida una. Joc col·lectiu  o joc individual? Basta dir que tretze han sigut les clares ocasions de gol que han disposat per engrandir el resultat. D’aquestes tretze ocasions, l’àrbitre i els assistents de banda, els hi han anul·lat fins a tres gols. Al final, sols han estat dos els gols que han pujat al marcador. L’Horta ens ha donat un bany, una dutxa i una escatada amb una pedra tosca  quant a joc. Han estat clarament superiors tan dintre del camp com des de fora d’ell. L’Escolar ha perdut aquest partit dintre del camp, però també, des de fora del camp. No volem ni pensar que la derrota enfront del Porto Cristo hagi marcat un punt d’inflexió dins la dinàmica de l’equip. Avui hem començat a veure braços baixos, esperits entregats i les primeres discussions entre jugadors a dintre del terreny de joc.  Tots aquests símptomes ens fan pensar que la lliga pot ser molt llarga per un Escolar que, a hores d’ara no sap a on té la seva mà dreta.  Si no som capaços de canviar aquesta  deriva tan negativa... mal anem.

La setmana vinent ens jugarem els quartos amb el Can Picafort un dels coers; com nosaltres. Damunt els papers un equip completament assequible per donar la volta a la dinàmica negativa de l’equip. Damunt el camp tal volta sigui una mica més complicat. L’equip té tota una setmana per endavant per reflexionar, allunyar bubotes i corregir els errors. Ja veurem si es fan els deures així com cal. És  hora de fer un bon pensament. Més endavant, tal volta, ja no caldrà...

Estimats lectors tots quan sou ens llegim la setmana qui ve.

Visca l’Escolar victoriós! 


Biel Torres