Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 678
Escolar 3 – Constància B 1


Benvinguts siau estimats amics tots quan sou...
Encetam la crònica del partit d'avui força neguitosos i morrotosos. Sí... així és! Davant de les bones expectatives creades aquesta setmana, el que hem pogut veure i el que s'ha traduït dins el terreny de joc i ens ha decebut superlativament.

La setmana començava amb molt bones notícies: la directiva ha aconseguit, a la fi, que Miki Ruedas, torni a vestir-se de verd. Aquest sorprenent fixatge i de luxe convida veritablement a l'optimisme més engrescador per afrontar, el que resta d'aquesta anguniosa segona volta, amb un jugador de qualitat contrastada, i que mai, segons la meva particular opinió, agradi o deixi d'agradar, havia d'haver abandonat la disciplina de l'Escolar.

Tornant al partit dir-vos que per avui: Alexis, Biel Garau, Franco, Campos, Edu Flaquer, Abdu I i Javi Maya han sigut baixa. Uns per lesió, altres per viatge i n'Abdu I per la mort d'un familiar. Ja no parlem i ens hem d'oblidar d'en Miquel Martí i d'en Joan Sard dos dels puntals més importants de l'equip.

El dibuix tàctic elegit pels Ramis ens ha sorprès una pessigada, doncs, sobtadament i, tal volta – no ho sé-, ocasionat per la quantitat de baixes, hem abandonat la defensa de tres per endiumenjar l'equip amb una defensa de quatre. L'Escolar ha navegat tot el partit erràtic, fora patró i amb les veles apedaçades i desinflades per sobre la sintètica gespa del Figueral amb un u, quatre, u, quatre u.





L'alineació d'avui ha sigut la següent: Alfonso (porter juvenil) a la porteria. Torres al lateral dret, Lliteres i Xavi Granados com a centrals i al lateral esquer en Javi Pérez. En Toni Miquel Fajardo com a únic pivot. En Miki Ruedas com a banda dreta, en Lluis Maya i en Javi Barrantes al centre de la medul·lar i a l'esquerra n'Hèctor. A la punta de l'atac, en solitari, en Toni Serapio.

Avui, a veure si aquest fet crea jurisprudència ja d'una maleïda vegada, el partit s'ha jugat per antonomàsia a l'horari adequat i al dia de futbol per excel·lència. Sempre, dins Capdepera, l'horari típic del partit ha sigut les tres i mitja o les quatre. I el dia sagrat del partit havia sigut sempre el diumenge. A veure si l'apuntador de tot això agafa nota i, el dia i l'horari del partit, tornen a ser el que un dia foren.

El partit d'avui ha començat amb uns minuts de retard de sobre l'horari inicial establert. Dos forats, un a cada porteria, han sigut, segons el menjamiques escrupolós de l'àrbitre, els culpables. Res que el delegat súper Manolo (Macgyver), a falta d'una bona agulla d'adobar marinera, no hagi pogut arreglar amb dues bones brides de plàstic.

La primera part ha començat, quan els jugadors de l'Escolar encara estaven fent el cafè i la tertúlia de la sobretaula. Aquest estat, gasos i de somnolència, ha suposat que el magre, esquifit, espantós i mal conformat Constància B, incrèdul, s'hagi fet amb el domini del joc. Molt prest la nostra desastrosa defensa ha demostrat les seves immenses llacunes i aborronadores carències. Cap dels quatre titulars que han jugat el partit a aquesta posició ha aprovat l'avaluació. Tots, i fora excepció, han estat suficient mereixedors d'un horrible suspens, del canvi immediat i de tenir-los cinc o sis partits asseguts a la banqueta. Sols en Torres, per molèsties a l'isqui, veient que no podia rendir així com cal i a petició pròpia, ha estat substituït al descans del partit, els altres, incomprensiblement -i ho dic per l'entrenador-, han aguantat la llevantada els noranta i busques de minuts que ha durat l'encontre.



Fruit de l'espantosa, aborronadora i apocalíptica actuació de la nostra defensa, al minut catorze i a una clamorosa errada d'en Lliteres, el Constància, assetjant contínuament la nostra porteria, s'ha avançat a l'inexistent marcador del Figueral. Ja tenim la seu plena d'ous. Altra vegada, i ja són moltes, a remar a contracorrent. Encara bo que gairebé cinc minuts després i, a una jugada on la pilota ha acabat als peus d'en Fajardo, aquest, fora pensar-ho massa i sense pietat, li ha arriat una ferotge singlada a la pilota que, tot dret i amorfa, ha entrat per l'escaire més allunyat del porter d'Inca. Almanco ja havíem empatat i el partit tornava a començar d'altre cop. Puc dir que a la primera pilota que li ha arribat a en Miki, perquè avui, pràcticament no li ha arribat joc al valent extrem, s'ha internat dins l'àrea contrària i, sobre la retxa de fons, fent la passada de la mort, en Barrantes la a rebuda, envergant una bona sabatada a l'esfèrica, que ha superat la feble oposició de defenses i porter marcant un tranquil·litzador dos a un. En cinc minuts l'Escolar, fora fer floritures ni ous de dos vermells, havia capgirat el resultat. Cinc minuts més tard ha sigut en Ruedas, que ben col·locat ha rebut una pilota franca per la rodalia de l'àrea gran i amb mestria la dirigida lluny de les mans del porter del Constància. Un tres a u que ha sentenciat i mort el que quedava de partit. Parlant en plata: l'àrbitre haguera pogut xiular el final del partit i no haguera passat res. Jugadors als vestidors a reflexionar i a rebre noves i millors ordres tàctiques.

La segona part ha sigut un complet monòleg i soliloqui del Constància B. L'Escolar ha donat per bo el resultat amb què ha acabat la primera part i s'ha dedicat a contemporitzar i a viure de rendes. Els inquers veient tants de metres per endavant s'han fet, empegueïts, els amos i senyors del partit. Si no m'he equivocat, he pogut contar fins a dotze claríssimes ocasions de gol, les que ha gaudit el Constància per poder golejar a un desconegut i fràgil Escolar de pa i fonteta. El Constància ha disposat de cinc o sis ocasions d'aquestes de davanter contra porter. Encara sort de l'actuació del jove Alfonso que m'atrevesc a dir que, amb els seus encerts, ha estat el millor actiu de l'Escolar i que ha salvat a l'equip d'una derrota segura. Les continues i exagerades errades en defensa per part de l'Escolar han sigut un raig seguit i un vertader maldecap pel públic allà assistent. Quan pitjor estava jugant la nostra defensa, a un canvi de sistema de joc incomprensible per part del propietari de la banqueta verda-i-blanca, hem passat de jugar en quatre defenses a fer-ho en tres. El forat negre que hi ha hagut durant tot el partit s'ha engrandit encara més si cab. Tanta de sort que els davanters i mitjos del Constància B són xerecs amb avarícia i no han endevinat la porteria de l'Escolar que avui ha tingut la guixa per amunt.




En resum: horrible pantomima de partit el visualitzat avui al Figueral. Una defensa extraviada que no ha donat peu amb bolla. Un Miki totalment oblidat pels seus companys i que no ha pogut entrar en joc. El porter juvenil que ens ha salvat el cul i els tres punts. Una increïble síndrome d'abstinència i dependència a un Joan Sard que d'ençà que ja no hi és, l'equip, ni de bon tros, ha tornat a ser el mateix d'abans. Sisena victòria de l'era Ramis -l' únic positiu de tot aquest desgavell- que fa que quedem, acabada la jornada d'avui, a dos punts hipotètics d'aquesta maleïda i costerosa salvació.

La setmana que ve derbi molt interessant a Cala Millor. Sembla que Edu Flaquer podria reaparèixer. Tant de bo sigui així i que l'acompanyin els altres companys que col·lapsen la infermeria d'un Escolar que està cansat de ballar sempre amb la més lletja de la festa. És d'urgent importància fer participar del joc de l'equip al nou arribat Ruedas. Ell i en Serapio poden ser un trepant i una piconadora golejadora importantíssima i vital a l'hora de salvar categoria.
Estimats meus tots quan sou fins aquí la crònica d'avui... La setmana següent més, i fora dubte, millor informació esportiva!

Visca l'Escolar victoriós!