Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 397
Montaura 2 Escolar 0



Benvinguts siau estimats amics tots quan sou...
D'altra vegada, la tercera aquesta setmana, asseguts i preparats per enfilar la crònica del segon parit d'aquesta, quasi estrenada, segona volta. Consumida aquesta jornada ja sols en queden desset per jugar. Un total de cinquanta-un punts per disputar, de moment, suficients per a salvar la categoria.

Partit força complicat el jugat avui dissabte al camp de futbol de Turixant. I dic complicat, perquè avui, ens hem trobat amb un camp de futbol -a qualsevol cosa diuen camp de futbol- d'unes dimensions força reduïdes (Gulliver a Lil·liput). Mirau si era menut l'esmentat camp que n'Abdu I ha jugat amb mig cos dintre del camp i l'altre mig circulava fora del terreny de joc perquè no hi cabia.

L'alineació ha sigut la següent: Alexis a la porteria. Toni Miquel Fajardo, Franco i Abdu I a la ja clàssica i valenta defensa de tres. Javi Maya i Ivan Campo de pivots. Al centre del camp Torres, Barrantes i Xavi Granados. A la punta d'atac n'Hèctor i en Toniet Serapio. Han sortit des de la banqueta en Lliteres, que no ha sortit de titular per arribar vint minuts tard a la convocatòria, per n'Abdu I; en Javi Pérez per en Granados; n'Alvaro per en Barrantes i n'Alfonso Mesa (porter juvenil) per n'Alexis que ha hagut d'abandonar el terreny de joc lesionat. Cal dir que en Lluís Maya ha realitzat l'escalfament dins l'equip titular, però les molèsties musculars no l'han deixat ser de la partida.


La primera part ha estat molt disputada. El joc, sobretot, al centre del camp, malgrat no ser brillant, sí que podem dir que els dos equips s'han espremut de valent per intentar decantar la balança de cap el seu costat. A l'Escolar, malgrat fer una bona primera part, li ha estat impossible adaptar-se a aquest camp de la 'Señorita Pepis'. Basta dir que la pilota ha estat més minuts fora del camp que a dintre d'ell. Les passades de pilota mitges i llargues, les nostres i les seves, sempre acabaven fora dels dos quartons mal mesurats que amidava el municipal de Mancor de la Vall. Les passades curtes prop de la retxa de banda també, majorment, acabaven sortint del camp. Era, tal ment, impotència i desesperació, no poder agafar les mides a aquesta maleïda rajoleta verda i fer tres passades seguides per fabricar una jugada condreta. La pressió realitzada per l'Escolar ha sigut efectiva, doncs, el Montaura, en cap moment dels primers quaranta-cinc minuts ha enllaçat cap jugada que hagi posat en perill la porteria defensada per n'Alexis. En pocs minuts de joc s'ha vist l'estratègia a pilota aturada de què gaudia el Montaura, però el bon posicionament de l'Escolar ha frustrat qualsevol intent d'apropar-se a la nostra porteria. Vist el que s'ha vist, s'intuïa que, el primer que marques un gol s'emportaria la victòria del matx en disputa.

Al començament de la segona part, en deu minuts escassos, el Montaura després de dues jugades de pissarra i executades amb tiralínies s'ha trobat governant, dos gols amunt, el partit. Aquests dos esclafits amb la mà plana ha fet que l'Escolar s'hagi sentit ferit al més profund del seu orgull enfront d'aquesta contrarietat tan matinera. En vers d'afluixar el ritme a seguit valent i coratjós, cercant sempre a en Serapio per veure si amb una genialitat de les seves fèiem un gol per enganxar-nos al partit. Aquest atac constant de l'Escolar ha fet que el Montaura, jugant al contraatac, estavelles una pilotada al pal i una altra al travesser. Tant ens fa perdre de dos que de vint-i-dos! En Maties, molt bé, intentant donar més força a l'atac ha canviat el dibuix tàctic inicial passant a un u, tres, quatre, tres.

Aquesta valenta decisió i passa endavant ha fet que, faltant un quart d'hora per acabar-se el partit, l'àrbitre del partit, molt correcte durant els noranta minuts, xiulàs un penal una mica rigorós sobre una falta que han fet a en Torres. En Toniet Serapio, el nostre més gran valor, ha assumit la responsabilitat de llançar aquesta pena màxima, amb la mala sort, que el porter li ha endevinat el costat per on ha llançat la pilota. Una verdadera pena, doncs, faltant un quart d'hora i amb el dos a un al marcador, els locals s'hagueren sentit pressionats i els nervis haurien aparegut. L'Escolar ha continuat caparrut i cap ficat intentant arribar en tot moment en perill a la porteria del Montaura. El joc desplegat i l'actitud demostrada pels nostres es mereixia, almanco, el reintegrament o qualque cosa de més valor.






Ara mateix, en comparació als dos primers partits jugats a la primera volta, portam malauradament, tres punts menys. Dissabte rebrem la visita d'un l'imprevisible i corretjós Constància B. N'estaria molt bé que aquest bon joc que ha desplegat aquests dos últims partits l'Escolar es transformessin en punts. Tant de bo sigui així. El cos tècnic i els jugadors es mereixen una alegria de veritat. Després del Constància B tenim dos derbis consecutius: el Badia de Cala Millor i el Port de Manacor un rival completament directa.

Esperem que la lesió de n'Alexis i Lluis Maya no sigui molta cosa i que Edu Flaquer es reincorpori al més aviat possible a la disciplina de l'equip. Que el rumb s'adreci, que comencem a sumar de tres en tres i que l'angoixa es torni amb rialles. Fins a la setmana que ve. Que vostès, estimats i assidus lectors, s'ho passin d'allò més bé!

Visca l'Escolar victoriós!


Biel Torres