Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 2167
Atlètic Rafal 1 – Escolar 0
Alejandro Niño, jugador de l'Escolar, quedà inconscient a causa d'una topada fortuïta...



Benvinguts estimats amics tots quan sou vet aquí els terrorífics fets...
Ara mateix són les nou i quatre minuts del vespre. Acab d'arribar de Palma a on he assistit al partit que enfrontava al nostre Escolar amb l'actual líder At. Rafal. He vingut peu a la post i a tota llet. He infringit cinquanta-quatre vegades i mitja el codi de circulació. Quan venia de cap a cases, dins una infreqüent bogeria, el cervell era gairebé una fàbrica a ple rendiment de produir paraules. Aquestes, fora ordre ni rigor, em cauen aboldronades, regalimant salivoses per la comissura dels llavis de la meva boca. Tota la meva furgoneta n'estava plena de paraules farcides d'interrogants que volien, pegant-se colzades, enllestir la crònica més difícil de la meva vida.

Estic encès com un lluquet i amb totes les popes que em tremolen. Crec que no estic en condicions d'afrontar aquest paper amb blanc després d'haver vist i viscut el que avui s'ha vist i viscut dins el camp de l'Atlètic de Rafal. N'estic cardíac! Senyores i senyors avui he vist la por, amb majúscules, de molt prop! Segur que duc a la por més feresta del món aferrada, com una paparra xucladora a la meva esquena. Sols arribar, de seguida, he engegat el meu ordinador portàtil per anar per feina. El meu cervell fa molta més via que no els meus dits que es traven i s'atropellen incapaços d'obeir el ritme del múscul per pensar.



No sé molt bé per on començar. Si pel principi o pel final. Comenci per on comenci segur que per culpa de l'atropellament que port a sobre diré moltes de coses que tal volta no haguera de dir. Els exabruptes poden, fora dubte, ferir de veritat. I avui, més que mai, amb tota la raó del món. Però, el que ha passat avui, indesitjable i malauradament, es veia venir. Un dia o l'altre, havia de passar... i avui, malauradament ha passat!
Aquesta setmana pel primer equip de l'Escolar ha estat una setmana horrible. Varen començar amb la mala notícia que en Miquel Martí, després de fer-se les proves corresponents tenia el menisc trencat. Malgrat això, els metges diuen que pot jugar, amb mal, però que pot jugar. En Javi Maya també va passar per la sorollosa màquina de fer ressonàncies; fins dijous qui ve no se sabran els resultats. N'Alexis, per motiu de feina, aquest dissabte no podia jugar, amb l'agreujant, que en Biel Garau, era de viatge i tampoc podia assistir al partit. Al final, gràcies a Déu, n'Alexis ha pogut jugar. Els dos juvenils, Héctor i Barrantes, han sigut baixes, perquè també són de viatge. El nostre «cavallet de bastos» Toni Serapio, pitxitxi de la categoria amb set gols, n'estava afectat per unes empipadores angines i no ha pogut entrenar durant tota la setmana. En Joan Sard, amb molèsties musculars ha estat dubte fins a l'últim moment. n'Edu Flaquer, per motius laborals, no ha pogut ser alineat. Per acabar la setmana, ahir divendres, en Maties Ramis, entrenador del primer equip, també queia malalt. Després, com sempre, les desgràcies no arriben mai soles hi ha passat el que avui ha passat...

L'alineació que l'Escolar ha tingut a bé presentar avui ha estat la següent: Alexis a la porteria. Xavi Granados, Franco i Fajardo com a centrals. Joan Sard i Lliteres com a pivots. Lluis Maya com a vèrtex del triangle central. Com a carrilers Jaume Torres i Javi Pérez. A la punta de l'atac n'Abdulai II i en Toniet Serapio. A la banqueta: Javi Maya i Ivan Campos que s'han vestit sols per fer número; n'Omar, n'Alejandro Niño, en Colau Sureda i en Juan Manuel Franco Vega conformaven la resta de jugadors amb possibilitats de ser alineats.



L'Escolar ha sortit amb el seu ja clàssic 1-3-5-2 i ho ha fet donat la cara i posant les coses molt costeroses a tot un líder que jugava amb l'avantatge important del seu «lil·liputenc» camp de futbol. Els gabellins, molt ben col·locats a totes les seves línies, no ha permès al Rafal que imposes el seu ritme de joc que els ha portat al lideratge de la taula classificatòria. Podem dir que a aquesta primera part no hi ha hagut ocasions clares de gol per cap dels dos equips. Els dos contendents s'han dedicat infructuosament a intentar lligar jugades per arribar a la porteria contrària. Tot això sols ha quedat amb la intenció, doncs, les imprecisions a l'hora de passar la pilota i els continus rebutjos erràtics no han permès gaudir d'un joc vistós. Les anades i vingudes han estat constants, però, malgrat intentar-ho, pràcticament no han emprenyat cap dels dos porters que han assistit a aquesta primera part com a meros espectadors. El centre del camp no ha tingut propietari. L'empat amb què ha acabat la primera part ha sigut un resultat just del tot.

Cal recordar que en Ramis, entrenador de l'Escolar, ha hagut de veure i dirigir el partit des de la graderia, perquè, la setmana passada, com recordàreu, va veure la targeta vermella per significar la seva expulsió. Al descans del partit, ambdós entrenadors, s'han afanyat a reconduir el joc dels seus equips, encomanant noves posicions i disposicions amb la finalitat de millorar amb el seu joc.
Podem dir que la tònica i la deriva de la segona part era un calc al joc exposat al primer temps. L'Escolar no passava pena i es defensava amb ungles i dents. El Rafal, com a propietari del terreny de joc, estava obligat a portar una iniciativa que no es traduïa en perill o domini del joc. Alhora ambdues banquetes han començat a incorporar jugadors per refrescar idees i el to físic. Els dos equips no han escatimat esforços per aconseguir el domini del partit. La minimalista afició de l'Escolar començava a somniar amb la possibilitat de conquerir un important i valuós puntet. A l'Escolar han sortit n'Omar per n'Abdulai i en Colau Sureda per un Jaume Torres afectat per molèsties musculars. La tragèdia es començava a mastegar...

N'Omar no portava ni deu minuts dins el camp quant, a una jugada fortuïta i fora gens de maldat per cap dels dos intervinents, ha caigut de molt mala manera i s'ha tret l'espatlla de lloc. El brau jugador gabellí no ha estat capaç de poder posar-se dret. Gemegava i grinyolava pel mal que el tenia tenallat. L'àrbitre, que fins aquest moment ho havia fet molt bé, ha tingut el coneixement d'aturar el joc. Al jugador no se'l podia tocar, el mal i la lesió patida així o aconsellaven. Malauradament, dins del recinte esportiu del Rafal, no hi ha hagut cap metge que pogués arreglar aquella dringadissa. El delegat de l'At. Rafal ha tingut a bé trucar a urgències demanant una ambulància per assistir al malmès Omar. Tot el cos tècnic i la gent del Rafal s'han bolcat amb tota classe d'atencions de cap el nostre jugador. És digna de mencionar i agrair l'aptitud i l'esportivitat de tota aquesta bona gent.

L'ambulància ha trigat ben bé quinze minuts bons en arribar a l'altura on n'Omar romania assegut i belant a dintre del terreny de joc. Els sanitaris mèdics l'han assistit i l'han introduït amb la llitera dins l'habitacle sanitari. L'ambulància ha sortit del terreny de joc, pensant tothom, que traslladava al malalt a un centre hospitalari. Durant tota aquesta operació de rescat el partit ha estat aturat. Sols ha reprès el joc una vegada l'ambulància ha abandonat el camp de joc.



Arran d'aquest accidentat incident ha estat quan he recordat cada vegada que he predicat debades dins el desert la no assistència als partits del primer equip dels senyors directius de l'Escolar. Qui seria la persona propera i coneguda que acompanyaria a n'Omar al centre hospitalari? Doncs, la resposta per resoldre la incògnita és molt fàcil: ningú. Avui, i com molts d'altres partits, a la banqueta no hi havia: ni fissio ni delegat ni massatgista. Sols, el veterà d'en Javi Maya s'ha atrevit a sortir amb la farmaciola per atendre al ferit. Poca cosa ha pogut fer. A la grada, com sempre i no és cap novetat, no hi havia cap directiu. N'Omar un jugador arribat de les llunyanes terres africanes, tot sol i fora familiars, es trobava dins d'una ambulància que el traslladava, sol i apallissat com un ca i amb la samarreta verda de l'Escolar, a un centre mèdic. Ni un sol directiu, amb la vergonya suficient ni amb la humanitat que requereixen aquestes situacions, per poder posar-se al capdavant, com és la seva obligació, d'aquesta delicada situació. A l'esbalandrat Omar l'ha substituït n'Alejandro Niño. Tot seguit de l'entrebanc de n'Omar l'àrbitre ha expulsat, amb dues targetes grogues consecutives, al bo d'en Javi Maya quan retornava a la seva banqueta. El motiu supòs que l'àrbitre el deu sabre. Nosaltres a hores d'ara el desconeixem totalment. La gran desfeta estava, aleshores, per arribar...

Un cop resolt l'accident d'en Omar i tot just reprès el partit l'At. Rafal ha marcat un discutit gol. Dic discutit perquè l'assistent de banda ha aixecat el banderí assenyalant l'acció feta dins un clar i obvi fora de joc. L'àrbitre del partit, una persona que d'al·lot va anar a l'escola al Rafal Vell, que escometia a tots els jugadors del At. Rafal amb el seu nom i que viu a Palma (sols falta sabre a quina barriada ho fa) ha passat olímpicament del seu assistent de banda assenyalant, injustament, el gol dels verds i grocs. Crec que als manaires de la Federació de Futbol Balear els hauria de caure la cara de vergonya. Enviar a tot un mercenari i assenyalat Rafaler a xiular dins del Rafal. Segur que a nosaltres no ens remetran cap àrbitre gabellí a xiular dins el Figueral. Però, no els caurà la cara de vergonya, simplement perquè no en tenen ni saben el que significa la paraula vergonya. Crec, i soc tou amb què dic, que els manaires federatius poden anar de la mà amb els invisibles manaires de l'Escolar. Dolents i inútils uns, més dolents i més inútils els altres. Això si, els manaires de la F.F.I.B. a final de més son al lloc adequat per parar la mà i cobrar un sou immerescut del tot. Ineptes més que ineptes! I dir ineptes no és cap insult, que més voldrien ells sentir-se importants i dignes de ser insultats; ineptes sols és un adjectiu qualificatiu que dóna a entendre i explica als estimats lectors el tarannà tirànic d'aquestes persones entrades en pastura.

Feta la treta del gol i, sols uns minuts més tard, l'àrbitre descobert amb cor Rafaler, ha deixat de xiular un clar penal dins l'àrea gran del Rafal. Aquí ha sigut quan clarament se li ha vist el plomall i els colors predilectes d'aquest parcial individu. Sempre hem sabut i hem dit que els clubs de Palma tenen el gran avantatge de tenir als àrbitres a favor seu. Així, senyores i senyors és molt mal de fer, ja no guanyar, sinó tan sols empatar, un partit dins un camp de Ciutat.



El joc ha continuat, quin remei, hi ha sigut a una pilota penjada a dintre de l'àrea gran del Rafal quan n'Alejandro Niño i un defensor verd i grog han disputat aquesta pilota. No hi ha hagut cap mena de mala intenció ni cap classe de joc «brut». Ha estat una jugada desgraciada i fora gens de mala intenció, on els dos jugadors, amb l'ímpetu del llanci amb xocat cap amb cap. N'Alejandro Niño ha resultat el més malparat. Una vegada el xoc de caps, i creim que en Niño ja inconscient del tot, ha caigut a plom quedant allargat sobre la gespa sintètica del terreny de joc. El defensa del Rafal que ha intervingut a la jugada, vist l'estat d'en Niño, de seguida se n'adonat de la gravetat de la situació, hi ha demanat histèric o embogit, ajuda per tot arreu i pels quatre costats. Han sigut tan sols uns segons, un segons d'incertesa perquè ningú sabia el que passava. En Niño era allargat a la gespa immòbil, els jugadors del Rafal i de l'Escolar, garratibats, es posaven les mans pel cap, enfront de tan gran desfeta. Es tapaven la cara amb la samarreta per no veure, aquella cosa tan horrible, que estava passant. En Niño seguia allà allargat immòbil i inconscient. L'angoixa i la incertesa s'han apoderat de tota la gent que assistia esglaiada a tan horrible espectacle. Una persona molt jove romania estirada a terra fora coneixement i fora poder respirar. De veritat, a mi i atots els presents, se m'han posat els coloms per corbata; la impotència, l'angoixa i la plorera de veure com la vida d'una persona s'exhauria fora poder fer res, ha estat una maleïda sensació, aleshores, mai viscuda. Fins i tot, ara mateix quan escric aquestes lletres i encara en xoc, les llàgrimes en cauen irremeiablement.

Sobtadament i miraculosament un sanitari de l'ambulància que havia vingut a recollir a n'Omar i que, gràcies a Déu encara era allà, ha entrat corrent i precipitat al terreny de joc per ajudar a n'Alejandro que n'estava fora coneixement. Han sigut moments de gran desesperació i gran preocupació. Aquell sanitari, valent i corretjut, li ha posat de seguida les mans a la boca i així com ha pogut li ha tret la llengua que l'infortunat s'havia engolit. Arribats els reforços, companys de l'heroi sanitari, amb punts i en bones han aconseguit retornar a aquest món al bo de n'Alejandro. Un cop aquest, recobrada la consciència, no sabia molt bé, el que havia passat ni era coherent amb el seu parlar.

Un representant de l'At. Rafal anava implorant per les graderies cercant a qualque directiu de l'Escolar per fer-se càrrec del succeït. He estat del tot empegueït de dir-li que no hi havia cap directiu de l'Escolar per allà. He demanat, com a persona i per humanitat, si podia ajudar amb el que fos. Que havia sigut directiu de l'Escolar i que m'oferia per ajudar a aquella persona que portava la samarreta color verd del nostre estimat Escolar. He entrat a dins el terreny de joc acompanyat per Pedro Flaquer, padrí d'en Joan Sard, que també s'ha ofert per ajudar amb el que calgués. He assistit uns breus moments a les tasques de reanimació del jove Niño. De veritat n'estava acollonit i en costava molt reprimir els meus sentiments. No desig a ningú passar per una situació tan angoixant com aquesta. Al final ha estat en Maties Ramis el qui s'ha ofert voluntari per acompanyar als dos bons jugadors de l'Escolar fins a la clínica Miramar.


A hores d'ara, la una de la matinada, saben que n'Omar, espatlla al seu lloc, ja ha estat donat d'alta. En Niño, com és habitual a aquest tipus d'accident, romandrà amb observació el temps que els metges trobin adient. He pogut localitzar a un familiar de n'Alejandro que amb urgència s'ha presentat al centre hospitalari (no era feina meva, però vagi la humanitat per endavant). Graciés a Déu, sembla que la cosa va per bé. Així ho esperam i així ho desitjam.

Si m'he cansat de dir amb innumerables ocasions, que és necessari que qualque directiu acompanyi a l'equip, ho he fet sempre pensant amb la possibilitat que podria ocórrer qualque cosa semblant a la que avui ha passat. Mai d'aquesta gravetat, però sí que pens, que els directius han d'estar allà on els correspon, per aquestes coses i per molt més i perquè és la seva puta obligació. Ja està bé, senyores i senyors, que setmana rere setmana, els directius que ens ha tocat tenir, quedin a casa seva, còmodament asseguts al sofà gratant-se les pilotes.

Esper... millor dit, exigeix per part de la directiva de l'Escolar un comunicat públic demanant disculpes a n'Alejandro Niño, a n'Omar, a tota la resta de jugadors, a tot el cos tècnic, a tota l'afició, a tot un club, colors i escut al qual mal representen i a tot un poble que se n'avergonyeix de semblant inacceptable conducta. Jo, fa dues setmanes, en vaig equivocar i ho vaig reconèixer públicament rectificant la informació emesa. Ara els hi toca a ells... Ara veurem si tenen el que tenen les persones amb seny i que són condrets.

Jo sé molt bé que, qualsevol persona es pot presentar a unes eleccions obertes, i no, pel fet de no presentar-se ningú més a unes eleccions, vol dir que l'actual directiva n'estigui legitimada per representar a tota una entitat com és L'Escolar i que la pugui manejar al seu lliure albir. El qui escriu i signa aquesta crònica, amb nom i cognom, no necessita aquestes lletres per obtenir ressonància ni presencia dins la societat gabellina. Tothom sap qui soc, el que he fet i quin és el meu bagatge...

No pens demanar la dimissió d'aquesta directiva. No, no cal! Ni tampoc vull demanar res que pugui fer mal a l'Escolar. Al cap hi ha la fi, no soc ningú per demanar res. L'únic que desig és que aquests quatre anys que els resten els siguin molt llargs...

En resum: excel·lent partit el realitzat avui pels bons i braus jugadors de l'Escolar... tots i fora cap excepció. Sembla que hem iniciat una clara millora amb el nostre joc. Ja ho hem dit, però ho tornam a repetir, de seguir amb aquesta inèrcia, segurament salvaren, com a mínim, la categoria. Destacar d'altra vegada l'honrosa i esportiva actuació de tota la gent del Rafal que n'és per fer un gran aplaudiment.
La setmana vinent rebrem la visita d'un crescut Independiente, equip que per solera i tradició sempre ha navegat per categories superiors. Si seguim amb aquesta bona ratxa de joc, podem somiar assolir fites importants.

Estimats amics tots quan sou vet aquí tot el succeït...

Visca l'Escolar victoriós!

Postdata: Ara són les dues i cinquanta-quatre minuts. Don per acabada aquesta crònica i miraré si em passa res pel gavatx. Aleshores, encara encès com un lluquet i amb totes les popes que em tremolen. Bona nit!