Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 943

Escolar 0 – Arenal 2



Benvinguts siau estimats tots quan sou!

Senyores i senyors excel·lent, admirable, brutal, dramàtic emocionant, espectacular, extraordinari, impressionant, esplèndid, portentós i tremend el partit  disputat, vist i gaudit avui al  nostre gran estadi  d’Es Figueral.  I diem gran, perquè el nostre admirable i bufó camp de futbol, és molt mal d’omplir. De veritat, ens agradaria, i l’equip s’ho mereix de bon de veres, que els aficionats gabellins i cala-rajaders vagin en major número del què normalment acudeix. L’equip es mereix que l’animin i que sigui aplaudit i victorejat així com es mereix. Que l’àrbitre es senti, en tot moment, pressionat per una afició valenta i escridasadora. Que l’equip contrari s’acoquini i estigui condicionat en tot moment enfront d’una afició que sent l’escut i els colors. És de sentit comú, si volem tenir un equip de campanetes també hem de tenir una afició de campanetes.

Avui ens ha visitat, l’Arenal, líder invicte de la categoria i, amb tan sols, tres gols encaixats. Un equip molt sòlid, amb homes corpulents, veterans, adobats i de qualitat contrastada. Un gran porter que sobradament ha demostrat ser el menys golejat de la categoria. No crec que m’equivoqui gaire, però, aquest equip, està pensat i fabricat per assolir la 3ª divisió fora massa complicacions. De fet l’Arenal, és un clàssic dins la tercera balear.


f
Partit, el d’avui, que a priori semblava molt complicat. I no sols semblava complicat per l’entitat del rival, sinó que també, la conjuntura i les baixes de l’equip així ho feien pensar. Avui, no sabem si pel cop rebut al turmell el diumenge passat o perquè l’entrenador ja ho tenia pensat fer-ho com ho ha fet, la porteria gabellina ha estat molt ben defensada per en Biel Garau. Ja ho hem dit qualque vegada, aquest al·lot és molt bon porter i, amb aquests comentaris no volen desmerèixer, ni de molt, n’Alexis que, per qualque cosa s’ha guanyat, de bon tros, el sobrenom de l’aranya d’Es Figueral. Esperam que en Biel, amb el temps, es faci mereixedor, d’un sobrenom que destaqui la seva qualitat sota pals. De totes maneres, podem estar tranquils, doncs, la porteria de l’Escolar, jugui en Biel o jugui n’Alexis, està, en tot moment, ben guarnida.

També hem trobat a faltar molt, però que moltíssim, la participació de l’espectacular i brau central Miquel Martí que, malauradament, rosega series molèsties a un genoll. Fa dos partits que no ha pogut participar del joc i l’equip se’n ressent molt quan no ho pot fer. La qualitat tècnica dels germans Maya han deixat un buit molt mal d’omplir dins de l’equip. Entre lesions i feina, cap dels dos germans, ja fa dos partits que no poden donar una mà, i es nota molt. No cal ni parlar-ne del que enyorem i de la falta que ens fa el millor pispador de pilotes de tota la categoria. En Dani Sureda que, com ja sabem, serà baixa pràcticament quasi tota la temporada. Esperam i desitjam, pel bé de l’equip, que tots aquests jugadors, titulars indiscutibles, mentre l’entrenador no digui el contrari, que més prest que tard, es puguin tornar a incorporar a la disciplina de l’equip.

Avui i després de cinc partits d’absència, per la ja sabuda expulsió, hem recuperat n’Omar i en Franco. També, avui ha debutat, a la segona part de l’encontre, el valent jugador gabellí Colau Sureda. N’estem segurs que és un bon reforç i que aportarà força, valentia i seguretat a la nostra defensa o mitja. Tindrà molt a dir amb la recuperació del bon joc de l’Escolar.

Avui l’entrenador que ens ha semblat que tenia estudiat el joc i jugadors de l’Arenal ha sortit molt valent, així com m’agrada. Ha tingut a bé disposar d’un 1-3-5-2 amb dos clars carrilers: el juvenil Hèctor per banda esquerra i en J. Torres per banda dreta. Els onze jugadors que avui han tingut a bé confeccionat l’onze titular han sigut: Biel Garau a la porteria. Als dos gols encaixats no ha pogut fer res per evitar-los.  Ha estat superb i atent en tot moment, fent  cinc o sis  aturades de gran  mèrit. Aquest encert d’en Biel  ha evitat el que hagués pogut ser una golejada d’escàndol. És un dels destacats del partit. A la defensa i confeccionant la línia de tres centrals: en Franco, Ivan Campo i Toni Miquel Fajardo. Hem trobat una mica fora de ritme en Franco que en línies generals ha estat bé. En Fajardo ha lluitat el que no està escrit, ha corregut, ha posat el peu i quan ha fet falta s’ha encarat amb el contrari. Bona feina del bon capità Fajardo. Dir del voluntariós Campos, que no pot fer més del que fa, doncs, té un genoll capolat. Malgrat aquesta indesitjable circumstància, sempre està a punt i enllestit pel que l’entrenador trobi oportú. A la segona part a estat substituït, no sabem si per molèsties físiques o per qüestions tàctiques de la banqueta.

A la línia de cinc mitjos: els dos carrilers que ja hem esmentat. En Joan Sard, n’Edu Flaquer i el juvenil Barrantes. Tots tres han jugat a un alt nivell. Tant en Joan com n’Edu molt bé durant tot el partit i en Barrantes cada vegada que guanya minuts o fa millor. Sembla que aquest juvenil s’ha incorporat al primer equip per a quedar-hi, almanco les intencions de l’entrenador així o donen entendre. Els dos carrilers, el milloret, fora desmerèixer a ningú, de la primera part. Han aportat la poca profunditat i ruptura al joc d’atac dels verds-i-blancs i han fet les ajudes i cobertures necessàries amb defensa. Han assistit amb bones passades als dos jugadors d’atac i han ocupat i corregut la banda així com correspon a uns carrilers.



En atac en Toniet Serapio, el nostre cavallet de bastos, que ha corregut i ha lluitat fora deixar ni una sola bolla per perduda. És una guspira i sempre és allà a on va la pilota. Ha cercat la pilota en tot moment; s’ha mostrat i ha intentat desmarcar-se sempre cercant l’espai buit per sorprendre l’adversari. L’altra punta ha estat n’Omar que ha estat fora de lloc i perdut en tot moment. No ha aportat res en positiu a l’atac gabellí. No entenem molt bé la seva alineació, perquè, després de la clara i absurda agressió que perpetrà, que l’ha portat a descansar cinc partits, esperàvem que n’estigués cinc més fora jugar per decisió tècnica o de club. Però bé... doctors té l’església...

La primera part ha començat quasi de la manera que esperàvem per part d’un equip que és el líder invicte de la categoria. Ja de tot d’una l’Arenal ha exercit una pressió asfixiant  pràcticament a sobre la retxa de l’àrea gran de l’Escolar. Ha estat una pressió eficaç que ha dificultat molt la sortida de pilota jugada per part dels verds. N’estàvem del tot embotellats. Ens costava molt enllaçar amb els nostres jugadors de creació que poca cosa han pogut fer per contrarestar aquest insultant domini. Sols quan sortien jugant per banda era quan ens espellussaven una pessigada la pressió. Molt prest, en una clara errada de marcatge dels nostres tres centrals ha arribat el primer gol dels blaus. Una errada que l’hem pagada molt cara. Malgrat el gol en contra, l’Escolar ha seguit amb el seu plantejament valent i ha intentat provar-ho sempre que existia la possibilitat de fer-ho. Malgrat voler, els verds no podien. L’Arenal molt ben plantat dins el terreny de joc feia pràcticament impossible qualsevol reacció dels verds. La seva velocitat i anticipació feia que no  poguéssim fer-nos amb el domini del cuiro. Sobre el minut vint-i-cinc de la primera part a un altra incomprensible errada de marcatge per part dels centrals i els tres mitjos del centre del camp, l’Arenal, d’una forta canonada, ha convertit el zero a dos al marcador. Aquest segon gol presagiava més una golejada que no una altra cosa.

L’Escolar ha sabut encaixar molt bé aquest segon gol i, en vers d’abaixar els braços i entregar la cullera, ha seguit granític amb les seves intencions i propòsits. En tot moment ho ha intentat i, malgrat la categoria del rival, en situacions molt concretes de la primera part, fins i tot han igualat la qualitat del joc dels seus adversaris. Amb aquestes estires i arronses ha acabat la primera part.



Als vestidors locals es coneix que hi ha hagut instruccions noves i concretes. Per això serveix el descans del partit, per corregir i ajustar el que calgui. S’han ajustat les marques i les posicions i amb sortit amb les idees més clares i més convençuts de les nostres qualitats que a la primera part. Han quedat als vestidors, com ja he explicat més amunt, en Campos i n’Omar. En cas de n’Omar el canvi estava més que cantat; pel meu gust, no hagués acabat ni tan sols la primera part. Sempre, per un motiu o l’altre, en molts de moments dels partits solem jugar amb un, dos o tres jugadors menys. No podem donar aquest avantatge als nostres rivals. Ja portam deu partits de lliga disputats i, des de la banqueta, ja toquen sabre els jugadors que sumen i els jugadors que, sempre seguit, resten. La connexió africana de l’Escolar, no poden dir, fins aleshores, que sigui una connexió que sumi.  En Xavi Granados ha substituït a Ivan Campos. És una llàstima que en Xavi Granados, sempre surti al partit, amb una targeta groga per endavant. En Javi Pérez ha substituït a un desaparegut Omar. Crec que la no titularitat den Xavi i den Pérez ha estat un avis per part de l’entrenador, ja que, aquests dos jugadors, havien sigut indiscutibles fins aleshores. Això dona a entendre, a tota la plantilla, que no hi ha cap jugador que tingui el lloc, de principi, assegurat.

Aquesta segona part hem tutejat molt seriosament a tot un triomfador Arenal. I no sols l’hem tractat de tu a tu, sinó que hi ha hagut certs moments d’un clar domini de l’Escolar. Hem disposat fins a quatre llançaments de falta, molt prop de la retxa de l’àrea gran rival que, en Pérez ha executat amb la mestria i solvència de sempre. Motivat per aquestes faltes hem trobat a faltar més d’una targeta groga pel caseller de l’Arenal que l’àrbitre. molt dolent, discutit, prepotent i mal parlat amb els jugadors ha deixat, injustament, de mostrar. Hem disposat de cinc clares ocasions de gol. N’Edu Flaquer, possiblement ha tingut la més clara de tot el partit. El porter arenaler s’ha hagut d’emprar a fons en un mínim de tres ocasions. Tres pilotes que, de no trobar un porter d’un metre noranta, haguessin estat tres gols com tres sols. Si aquest partit hagués acabat amb un quatre a dos, hagués estat el més normal del món. Ganes, ocasions i joc n’hem posades com per aconseguir-ho.

Han sortit al camp per refrescar a l’equip: n’Abduluai II, n’Abdulai I, en Miquel Lliteres i en Colau Sureda. El pobre Abdulai II quan s’escapolia de la seva marca ha estat caçat salvatgement i llançat fora cap mena d’escrúpol contra la tanca publicitària que delimita el camp, amb una terrossada tan gran com una catedral. N’Abdulai II ha hagut  d’abandonar el terreny de joc tot malmès, mentre que la seva marca, en vers d’una vermella directa del tot merescuda, sols ha vist una groga molt tèbia. La fatxenderia i la inoperància de l’àrbitre ha motivat que a les acaballes del partit hi hagués una tumultuosa picabaralla on s’han repartit, ambdós equips, uns quants de mastegots i més d’una paraula pujada de to. La cosa ha acabat només, amb l’expulsió d’un jugador de l’Arenal i la del nostre delegat, que s’havia entretingut a gravar amb el mòbil tota la picabaralla. Els tres àrbitres han amenaçat al nostre delegat instant-lo a esborrar ipso-facte el compromès curtmetratge. Impresentable i de jutjat de guàrdia l’actuació dels tres desaprensius jutges de pau.



Els jugadors de l’Escolar no s’han descentrat en cap moment. Han continuat, fitxés d’idees, assetjant la porteria arenalera a la recerca del premi al seu gran esforç. A tota la segona part la banda dreta, propietària avui, d’un omnipotent i treballador J. Torres ha estat un constant ganivet que ha portat de bòlit als jugadors de l’Arenal. S’ha multiplicat fent pujades per banda. Ha assistit amb bones passades als seus companys. Tant era  atacant com, tot seguit, ja estava defensant. Tot, fins que ha quedat esgotat físicament fora possibilitat de ser substituït, doncs, ja s’havien realitzat tots els canvis possibles.

Gran segona part d’un espectacular Escolar que ha posat contra les cordes al totpoderós líder de la classificació. L’Escolar ha merescut com a mínim un gol que ens hagués ficat, encara més dins el partit. Per ocasions clares de gol l’Escolar, fora cap dubta, s’ha merescut guanyar el partit. N’estam segurs, que si seguim amb la dinàmica de joc demostrada avui horabaixa, salvarem categoria amb total seguretat. Ens falta guanyar a aquests equips que són de la nostra lliga. Si ho fem així, perdre contra els capdavanters, no suposarà cap entrebanc. Avui cal donar la més sentida enhorabona a tota la plantilla i a l’equip tècnic dels Ramis. Tots així de veritat s’ho mereixen.

La setmana que ve visitarem el difícil camp de l’Espanya de Llucmajor. Un camp, la veritat sigui dita que, per història, no ha estat mai propens ni favorable a l’Escolar de Capdepera. Vist, el que hem vist avui, i si jugam de la mateixa manera que ho hem fet avui, podem somniar a aconseguir un resultat positiu pels nostres interessos. Tant de bo sigui així. Nosaltres, si el temps i l’autoritat ho permeten serem allà,  per després intentar contar-vos, amb pèls i senyals, tot el que bé o malament, esdevingui.

Estimats tots quan sou que vostès passin una bona setmana amb salut i profit!


Visca l’Escolar! 



Biel Torres