Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 485
Constància 3 – Escolar 1




Estimats tots quan sou!

El partit d'avui és un d'aquells que et deixen un mal regust de boca molt mal d'esvair i, encara més, d'engolir. Malgrat rentar-te la boca amb lleixiu i fer gàrgares matineres amb benzina de la cara, aquest mal regust de llet agre i de floridura, són d'aquests que et deixen la boca infectada i empastifada durant tota la maleïda setmana.

Vull diferenciar molt clarament la part esportiva d'aquesta crònica de la part social o institucional.

M'agradaria tenir al meu davant al responsable municipal de sanitat i d'esports de la ciutat d'Inca per dir-los quatre paraules ben dites. Perquè Inca es defineix, se sent i viu com una Ciutat. El seu bagatge així o demostra i així ho tenc jo entès. Veritat? Doncs, aquest horabaixa lnca, ha semblat qualsevol cosa menys una Ciutat -els habitants d'aquesta Ciutat no en tenen cap culpa d'estar tan mal representats municipalment-. Els manaires dels suburbis situats als extraradis de Palma tenen més dignitat i seny que el demostrat per aquests dos regidors entrats en pastura -supòs que a final de mes inclòs, amb un poc de sort, cobren i tot- quin malbaratament de doblers públics.

I perquè dic tot això? Doncs, o dic perquè avui els jugadors de l'Escolar de Capdepera, s'han hagut de canviar de roba a sobre de quatre cadires de plàstic i mal garbades, situades a l'aire lliure que hi ha ran de les vies del tren. Com si fossin pudents estigmatitzats captaires o uns pobres indigents fora un sostre on caure morts. Un cop acabat el partit ni un mal raig d'aigua freda per poder desferrar-se tota la suor que portaven a sobre de la seva pell i castigades cames. D'Inca fins a Capdepera amb olor de suat i refredant el seu cos. La «passa» no la plegaran no, però un bon refredat, és molt possible que sí. La situació Covid-19, ara com ara, pens que no és tan greu com per no donar a l'equip visitant, ni tan sols, un ombrívol i atrotinat vestidor on aixoplugar-se de: mirades indiscretes a l'hora de despullar-se i vestir-se; de les inclemències del temps i a on poder dutxar-se un cop acabat el partit. Ja és perquè els jugadors del Constància, petitons, no en tenen cap culpa de tot això, que sinó...

Deixant de banda als inútils manaires municipals de l'ajuntament d'Inca dir, que avui, si hem pogut gaudir de la bona companyia per part de dos directius de l'Escolar. Crec que no he de fer, d'una cosa normal i d'obligat compliment i que és inherent al càrrec, una notícia de caràcter extraordinari. No han fet cap ou de dos vermells amb aquesta assistència; sols han fet el que els pertocava fer i poca cosa més. Ja que hi som... demanar-lis -si no és massa demanar-, una mica d'educació, perquè, a menys de quinze metres d'ells, hi havia sis seguidors gabellins, als quals, no han tengut la més mínima deferència de donar-los, ni tan sols, un vergonyós «bones tardes». De totes maneres i sigui com sigui: gràcies per haver vingut!

Informar que avui s'ha estrenat el nou equipatge, d'una marca de roba força important, del nou patrocinador del primer equip. L'empresa de les Platges de Capdepera ha tengut la bona i excel·lent predisposició de col·laborar amb l'Escolar, cosa que sempre és d'agrair, perquè als temps que ara mateix corren, no és tothom que es pugui permetre posar-se la mà a la butxaca i posar diners de manera filantròpica. No oblidar el mèrit que pugui correspondre a la directiva per saber cercar i trobar tan important i digne patrocinador. Que sigui per molts d'anys!

També cal mencionar que el primer equip ja compte amb un fisio. Aquesta setmana ha estat presentat en Sergi Medina d'Artà, el qual, a partir d'ara, serà el màxim responsable de tenir a punt i en perfecte estat de revista tota la musculatura dels jugadors de la primera regional. Donar així com toca la benvinguda a aquesta persona i, si així convé, que sigui per molt de temps. Comentar als senyors directius que amb un poc de saliva i molta de paciència un elefant va agafar una puça. Que, qui la persegueix, més tard o més prest, l'aconsegueix. Enhorabona per aquesta consecució, molt d'ànims i a veure si prest trobam a un bon delegat. Ja posats...

Sobre el partit d'avui unes quantes de coses tenim a dir. L'alineació ha estat la següent: Alexis a la porteria; Xavi Granados i Torres als laterals; Martí i Franco com a centrals; Sard i Fajardo com a pivots defensius i lligams per la creació; Omar i Edu Flaquer a les bandes; Javi Maya al centre de la mitja i Abdulai II (nou fitxatge) com a punta. Donar l'enhorabona al directiu secretari que ha aconseguit, malgrat que es força complicat, poder arreglar els papers d'aquest al·lot. Pensam que és un bon reforç i que, un cop agafat el ritme de competició, pot aportar coses bones a l'equip. A la banqueta – assignatura pendent- Ivan Campo amb els lligaments d'un genoll trencats; Alejandro Niño que ha substituït a n'Omar; Abdulai I que ha substituït al lesionat Javi Maya; i Biel Fullana com a porter suplent. Serapio, Pérez i Luis Maya, per motius laborals, no han estat de la partida n'hi ha disposició de l'entrenador.

La setmana passada ja vàrem anunciar que el Constància era un castell mal de conquerir. Però, així com anava el transcurs del partit, hem vist que, del diagnòstic de difícil passava a un esperançador diagnòstic d'equip assequible. Per qualque cosa, l'equip d'Inca, no havia guanyat cap partit. Vist des de la graderia el Constància és un equip bastant fluixet i d'una categoria semblant a l'Huyalfas de Sa Pobla.

El partit ha començat amb un important respecte mutu per part dels dos equips. Les consignes tàctiques dels dos entrenadors semblaven paregudes. Hi ha hagut un interval de temps on els dos equips s'estudiaven fora gosar a desplegar un joc clarament ofensiu per por a deixar desguarnida la rereguarda de l'equip. Ha sigut el Constància el primer que ha intentat imposar el seu domini i la seva pegada. Amb atac arribava a tenir fins a quatre jugadors, fet que significava la possibilitat de jugar-se el llanci prou vegades amb un u contra u. Aquesta acumulació de davanters blancs-i-negres a dalt, feia que el seu centre del camp quedes una mica més desguarnit; cosa que ha aprofitat l'Escolar per guanyar tímidament un centre del camp que no era capaç de crear joc d'atac ni cercar la profunditat o ruptura per les bandes. Edu Flaquer que inusualment ocupava la banda esquerra, involuntàriament o inconscientment, tendia a bascular fins al centre de la mitja -el seu lloc natural-. El Constància s'ha dedicat, pràcticament tota la primera part, a cercar amb pilotes llargues l'esquena dels nostres defenses, cosa que ha aconseguit la majoria de vegades. Aquest incessant u contra u era un clar perill per l'Escolar, perquè aquest joc exigia una velocitat que els nostres defenses difícilment podien assolir. Aquí on patíem més estres ha estat el centre de la defensa. A una de les nombroses jugades el davanter local ha quedat en franca avantatge; guanyant la partida per velocitat ha encarat a un Alexis mancat d'ajudes i ha marcat, fora oposició, el primer dels gols locals.

Als dos primers partits de lliga la defensa ha estat la línia que ha mostrat més solidesa. Avui, malauradament, no ha sigut així -no sempre surt el partit desitjat-. Ens hem trobat a una defensa dubitativa i constantment fora de posició. L'Escolar ha acabat la primera part amb el bagatge d'un sol tret sobre la porteria inquera. Dir que per banda dreta, n'Omar, no ha tingut el seu millor dia. No ha sabut fer les corresponents ajudes amb atac ni les suficients amb defensa. El seu company lateral, per tal motiu, anava encès i desfermat reclamant insistentment les obligacions del banda verd-i-blanc. L'Escolar ha acabat la primera part amb el cap ganxo amarrat pel coll i la llengua per defora. No obstant això, des de la graderia, n'estaven segurs que l'Escolar, sols que millores una mica el seu joc, era capaç i suficient, per capgirar el marcador.

Al descans el bo d'en Javi Maya, lesionat, ha hagut d'abandonar el camp. Esperem que no sigui res, doncs, necessitam com l'aire que respiram la participació del bon jugador gabellí. La substituït n'Abdulai I que ha passat a ocupar el lloc d'un dels dos centrals. El Miquel Martí ha passat a ocupar el lateral esquer, mentrestant Edu Flaquer tornava al centre de la mitja. Xavi Granados ha deixat el lateral esquer per ocupar la banda esquerra.

Tots aquests canvis han donat un aire més atrevit a l'equip que pareixia disposat a fer plet als pelleters. De fet sobre el minut deu de la represa, a una pilota que un defensa a donat al seu porter, l'àrbitre ha xiulat una cessió d'aquestes que no es solen xiular mai. Mentrestant els blancs-i-negres protestaven, Edu Flaquer ha tocat la pilota el just i suficient, perquè Omar, marques davant l'atònita mirada dels inquers, el gol de l'empat. Gol de pillo.

Aquest gol ha permès que, minsament, els jugadors de l'Escolar aixecassin una mica al cap i s'espolsessin les ombres mortes pròpies del desencís i la impotència. Això sols ha estat un miratge que ha durat sols uns pocs minuts. El Constància ha imposat la seva determinació i ha fet dues passes endavant mostrant les seves credencials. Aquesta avançada de línies ha fet molt de mal al joc de l'Escolar que, de mica en mica, s'ha vist clarament superat pel joc desdibuixat dels inquers. Hi ha hagut un moment del partit que els d'Inca han tret set o vuit tretes de cantonades consecutives. Ha sigut a una d'aquestes tretes, amb una passada des de la seva banda dreta, quan el davanter centre inquer ha rematat de cap fora marca, oposició i amb molta de comoditat el segon gol dels locals.

En Maties Ramis, a la desesperada i amb bon criteri, ha avançat la posició d'en Franco que ha acabat el partit jugant de davanter. La defensa ha passat de jugar en quatre homes a fer-ho en tres. Aquest canvi, malauradament, no ha donat l'efectivitat cercada des de la banqueta. La defensa de tres seguia més incòmoda, si cab, que abans. Quan faltaven cinc minuts per acabar l'encontre, a una altra pilota penjada per banda dreta dels pelleters i després d'uns quants de rebutjos dins l'àrea verda, ha sigut quan ens han marcat el tercer i definitiu tres a un.

Els jugadors verds-i-blancs han acabat el partit molt compungits anímicament. Ells veuen, igual que veiem molts de nosaltres, que en vuit o nou jugadors no poden guanyar partits. Avui s'han tornat a perdre tres claríssims punts, perquè amb l'equip al complet, li donam un bon «seu» al Constància. Tres punts d'avui i dos punts enfront de l'equip de Sa Pobla ja són cinc i sols en tres jornades. Segurament al final del campionat ens estirarem els cabells, ens grinyolaran les dents i ens recordarem, fatalment, de la pèrdua d'aquests preuats punts.

Falten dos jugadors que siguin realment bandes com el menjar. Falten quatre/cinc jugadors solvents a la banqueta que siguin capaços de rellevar qualitativament a qualsevol titular. Avui, fora la participació d'en Toni Serapio, hem estat orfes i nuls en atac. No hi ha profunditat, ruptura o ajudes, tant amb atac com en defensa, per part dels nostres jugadors de banda. Hi ha molta diferència de poder fer sis canvis com ha fet avui el Constància a poder fer-ne, just dos. Amb sis canvis refresques a més de la meitat de l'equip. En canvi, nosaltres, amb dos «discutibles» canvis, sols hem apedaçat les sabudes i vistes mancances que té l'equip. Volem dir que l'entrenador, baix el nostre modest punt de vista, no té cap responsabilitat d'aquestes tristes circumstàncies. Massa fa d'aguantar el semblant i no deixar d'animar i corregir a l'equip durant tot el transcorre del partit.

Ara queda tota una setmana per recuperar els cossos i cervells malmesos. No poden defallir ni abaixar els braços. El que ha passat avui, segurament, pot passar a altres partits. Hem d'estar preparats per batallar en contra de totes les adversitats vingudes i, amb les que més que segurament, vendran.

La setmana qui ve ens lliurarem el coure amb el Cala Millor. Serà el primer derbi dels que jugarem aquest any. Hem d'intentar no perdre punts dins el nostre camp. El totpoderós Cala Millor té un molt bon equip i nosaltres necessitam a tots els nostres efectius amb les piles ben carregades per tenir qualque opció de guanyar els tres punts en joc.







Pel que fa a la «telenovel·la veneçolana» i discrepàncies amb la directiva, estava decidit a donar-ho ja per acabat i enterrat. Però, com vaig dir, la setmana passada: ja fa estona que no en xup el dit i em sap una mica de greu que m'agafin per beneit. N'estic segur que tots vostès recordaren que a la reunió mantinguda amb el president de l'Escolar, ens va dir, voluntàriament i fora demanar-li, que les despeses federatives del primer equip pujaven a vint mil euros. Doncs bé, jo que soc un cul inquiet i que ja he passat per aquest càrrec, em semblaven molts els vint mil euros esmentats. Aquesta setmana m'ha vingut de gust fer un tomb per dins la pàgina web de la FFIB. Allà, sorpresa, he pogut esbrinar que a dia catorze de setembre l'Escolar tenia confirmades denou fitxes de jugadors del primer equip i la del seu entrenador. Dels juvenils hi havia vint-i-tres fitxes de jugadors, la de l'entrenador i la del delegat, De l'equip cadet sols hi havia dues fitxes despatxades. També hi apareixia la inscripció del segon equip juvenil (150 €.), més seixanta euros per la seva precipitada i silenciada donada de baixa. Tal vegada estaria bé una petita explicació d'aquesta anada i vinguda de la tan celebrada i indefugible inscripció del juvenil B. N'estaria bé!

Vist tot el vist, escoltat tot l'escoltat i, si els meus números no em fallen (121 € per cada jugador del primer equip i 79 per cada jugador juvenil, més entrenadors i delegats i la fallida del juvenil B), la broma pot haver-hi sortida, sent generosos, per uns 6700 euros, cent amunt cent avall.

Vostès mateixos, estimats lectors...
I la setmana que ve, fora cap dubte: hablaremos del gobierno...
Visca l'Escolar!


Biel Torres