Imprimeix
Categoria: Actualitat
Vist: 360
Hi ha una cinquena dimensió més enllá del que és conegut per l'home. És una dimensió tan vasta com l'espai i tan eterna com l'infinit. És el punt mig entre la llum i l'ombra, entre la ciència i la superstició, es troba entre el pou dels temors del home i el cim del seu coneixament. Aquesta és la dimensió de la imaginació. És una àrea que anomenem... La Dimensió Desconeguda.
(The Twilight Zone)






Així solia començar aquella mítica sèrie de TV3, en blanc i negre, La Dimensió Desconeguda (The Twilight Zone) allà devers els començaments dels anys 90 i busques i, que deia molt del món i societat en la qual vivim avui, encara que fos rodada als anys 50/60 i tingués vessants de ciència ficció. Ja sabeu, hi ha relats reals que pareixen de ciència ficció i relats de ciència ficció que amaguen una profunda realitat. Ho he volgut mesclar amb tot el que està passant avui. Des de la detenció de J. Assange i el fatal desenllaç del expresident peruà, passant per les clavegueres contra Podem i fins a les eleccions del 28A. Per aquells que aspiren a governar, a governar-nos.

Qualque vegada t'has posat dins la pell de qualsevol governant nostre?

T'has imaginat a tu mateix/a essent el màxim mandatari d'un país?

Creus que es tracta de persones com tú, amb accés al mateix nivell d'informació?

No és necessari que t'imaginis a governants de grans potencies o corporacions. Un país de mida i poder mitjà et poder servir com exemple.
Hauries d'estar assabentat que quan qualcú accedeix al govern, té accés a informacions de primera mà, de caire militar, polític, tecnològic, financer i industrial que cap de nosaltres podem ni tan sols imaginar. Grans quantitats d'informació procedents dels serveis secrets, policials i de intel·ligència, molt més sencers i exhaustius dels que mai cap govern arribarà a reconèixer públicament. De debò creus que el teu president no en sap res del que passa a les clavegueres del món financer, polític, econòmic, social i industrial? Seria típic d'un ingenu, per no dir directament, d'un beneit, pensar que no tenen accés a tals informacions, no ho creus?

I no només això.

En la majoria dels casos ho saben inclús abans d'accedir al poder, quan només formen part del seu partit polític o són simples caps del partit de l'oposició. Sí, estan assabentats de tot el que passa, en major o menor mesura. En major o menor detall. I pots tenir per ben segur que estotgen una imatge clara i prou fidedigna del nivell de corrupció, dolentia i degradació que viu el nostre món.

-Per que saben perfectament que la economia mundial està completament manipulada per grans poders financers.

-Que els problemes climàtics extrems i no tan extrems són i seran una amenaça per a la nostra societat.

-Que grups de persones poderoses es reuneixen en secret i decideixen il·legalment el futur del món.

-Que aquests grups enfonsen països sencers i duen a milions d'innocents a la mort i a la desesperació guanyant immensos beneficis amb tot això.

-Que tots els governs estan sotmesos a aquests grups.

-Que les crisis econòmiques són prefabricades per a dur-nos a un nou model econòmic i social en el qual la població perdrà gran part dels seus drets.

-Que les guerres del tercer món estan promogudes per grans corporacions per endur-se'n els recursos naturals d'aquests països.

-Que les grans farmacèutiques experimenten els seus productes impunement a Àfrica.

-Que els transgènics enverinen els nostres cultius i els nostres cossos.

-Que els plàstics i altres químics ens intoxiquen i fan malbé a la nostra capacitat reproductiva.

-Que els grans mitjans de comunicació estan manipulats i menteixen sistemàticament.

-Que existeixen energies lliures i netes que són amagades a la població per les grans corporacions energètiques.

-Que l'energia nuclear és de tot llevat de segura i que no es té cap control damunt les seves conseqüències a llarg termini.

-Que la obsolescència programada és un sistema insostenible que acabarà exhaurint els recursos del planeta.

-Que saben perfectament que la majoria de paisos col·laboren des de anys ençà en l'espionatge massiu cap a la seva població.

-Que podrien garantir l'accés al habitatge a tots els ciutadans, emperò no ho fan perquè seria un negoci xerec.

-Que tota la població mundial podria alimentar-se sense problemes i que cada any es destrueixen milers de tones d'aliments per a que no baixi el seu preu.

I per damunt de tot saben que quan governen han d'obeir a aquests poders a l'ombra i col·laborar amb ells activament en la seva política de robatoris massius. I arribats a aquest punt, surt la gran pregunta:
Quina classe de persones ens governen? Si tú tinguessis coneixement de totes aquestes barbaritats, com et sentiries? Podries dormir els vespres sabent que ets participant, per acció o per omissió de tots aquests abusos? Encara que tu fossis innocent, podries mirar als ulls als altres governants, conscient del que estan fent? Podries estrènyer la seva mà com si no res i saludar-los amb una patètica ganyota forçada, com fa el teu president quan assisteix a una cimera internacional o en una trobada bilateral? Podries mirar als ulls als votants i a les persones que et recolzen i t'estrenyen la mà en els mitings? Podries mirar als ulls als teus propis fills o als teus propis pares? Podries mirar-te ni tan sols al mirall?

Idò ells ho fan. I encara s'enriuen.

De fet, pareix que gaudeixen amb això. Tots i cada dels alts governants del planeta. Observa'ls amb atenció. No se'ls veu empegueïts per l'empenediment. No pareixen torturats per conèixer aquests secrets obscurs i esgarrifosos que causen tant de patiment i destrucció per tot arreu del planeta. Ni tan sols pareixen cansats...això és que deuen dormir bé als vespres. Et vas fent una imatge de la classe de persones que ens governen? De tots ells, amb independència del país o del suposat color polític o ideològic? Demana't una cosa...si sapiguèssis tot els que ells saben, si et veièssis obligat per la força a actuar com ells actuen; no pensaries fer qualque cosa al respecte? No pensaries inclús qualque cosa tan ingènua com convocar una roda de premsa sobtadament i denunciar públicament tot allò que està passant en el món? T'has demanat mai que passaria si sobtadament, un alt càrrec de govern mundial, en una roda de premsa en directe davant les càmeres de tot el món, digués que està fart de fingir i donés a conèixer , encara que fos en ràpids titulars, molts dels esgarrifosos secrets dels que té coneixement? No creis que seria un impacte planetari? No causaria un terratrèmol de debò a l'opinió pública mundial que ens duria a un nou estat de consciència envers la realitat de les coses? No hi hauria un abans i un després d'aquest moment històric, en el qual aquest mandatari es posicionaria com únic i gran protagonista, per a satisfer el seu ego? No es transformaria en el paradigma de la veritat i la justícia que deixaria una marca indeleble en el món de la política i pot ser en els llibres de història?

Al cap i a la fi. Que podria passar? Pot ser els mitjans de comunicació el desqualificarien públicament i que els seus contraris polítics el titllessin de boig? Que seria lo màxim que li podrien fer? Fer-li la vida impossible a ell i a la seva família? Pot ser tot això no el convertiria en un heroi i en un símbol i reforçaria la veracitat de les seves revelacions?

Demana't:

Quanta de gent amb ideals i amb conviccions ha arriscat la seva vida i la dels seus al llarg de la Història? Quants de centenars de milers, inclús milions de persones, han lluitat per a la veritat, per la llibertat i per a la justícia i s'han enfrontat a la opressió encara sabent que ells i els seus patirien les més dures represàlies?

Això ens demostra que els nostres governants, són, com a mínim, uns simples covards. I en tot cas, si no arriben a denunciar totes aquestes injustícies mentre estan al govern, ens hem de demanar: Perquè tampoc ho fan quan ho abandonen? O quan abandonen el món de la política? Perquè ni tan sols donen a conèixer la veritat quan estan malalts a punt de morir o quan són majors de certa edat avançada i escriuen una de les seves autobiografies falsejades i ja no tenen res a perdre? Tot això ens dona pistes prou clares sobre la classe de persones amb les quals estem tractant, o no?

Pot ser que la excusa que posin tots aquests governants per no dur a terme actes tan heroics i altruistes és la por a les represàlies que podrien patir per part d'aquests poderosos grups que ho governen tot. La por a allò que els pugui passar a ells mateixos i als seus éssers estimats. Una por que seria d'allò més raonable, certament. Tot i així, aquest raonament ens duu a una conclusió prou clara... I és que si tinguessin la consciència suficientment com per a no voler esser participants de tanta dolentia i al mateix temps patissin tant pels seus éssers estimats, llavors la única sortida lògica que els hi quedaria seria abandonar el govern. Renunciar irrevocablement al poder. Emperò curiosament, això no ho fan mai. Mai. I això només pot significar una cosa: que les seves ànsies de poder són superiors al amor que poden sentir pels “seus”.

O és que podria ser que haguéssim vist qualque vegada a un governant sacrificant la seva carrera política, a la qual ha de entregar-se amb tot el seu temps i la seva energia, per estar amb els seus fills i dones o marits i donar-lis l'estima i l'amor que necessiten? Com veiem tots els camins ens duen a una mateixa conclusió. Estem governats per autèntics éssers insensibles. Amb les gradacions que cadascú trobi més adients, presoner de les seves fílies i fòbies ideològiques i personals. Allò cert és que estem governats per una nodrida selecció de éssers dolents. I si ho raonam amb un mínim d'esperit crític, veurem que aquesta no és una conclusió tan visceral com podria parèixer a simple vista. Ja que el sistema, per la seva pròpia dinàmica de funcionament, s'encarrega d'establir els filtres necessàris per a fomentar que només tinguin accés al poder els dolents i les persones sense escrúpols ni empatia cap els altres.

Suposem que qualcú amb consciència, que constantment està pensant en el bé comú; qualcú comprensiu i disposat a esforçar-se per ajudar als qui l'envolten; qualcú que sempre pensi en el benestar dels altres, per damunt dels seus propis interessos personals. I ara situem-lo en un entorn forçament competitiu, com una gran empresa o un partit polític, en el que tots els membres conspirin i lluitin per a copsar el màxim poder i ocupar la major posició.

De debò creus que qualcú amb aquestes característiques pot arribar a ocupar un alt càrrec? De debò? Qui guanya la millor posició en un entorn competitiu? Òbviament el qui competeix millor. I en el cas concret d'un partit polític, aquell que conspira millor; aquell qui traeix millor; aquell qui corromp millor als altres per escalar posicions; el qui té major capacitat per a derrotar als seus opositors per la via que sigui necessària.
Mai assoleix el poder qualcú amb ideals purs; mai assoleix el poder qualcú bondadós i generós capaç de renunciar als seus propis interessos en nom del bé comú. Ni tan sols ho assoleix el més intel·ligent o el millor capacitat o preparat. Ho assoleix sempre el qui té menys escrúpols i barreres morals a l'hora d'emprar totes les armes al seu abast per a fer-se amb el poder. I això no és així per una estranya i obscura conspiració. És per la pròpia lògica interna i competitiva del sistema. Per aquesta raó, lògica i quasi mecànica, el món està literalment governat pels pitjors. Per la posició més baixa de la espècie humana. Pels més egoistes, els més insensibles, els més covards, els més hipòcrites, els més traïdors, els més ambiciosos, els més dolents i mentiders...

I aquesta és una raó moral per la que tots els nostres governants són insensibles i quasi diria il·legítims. Emperò encara hi ha una raó que va més enllà de la sempre voluble i opinable moral. I aquesta raó és que els nostres governants, simplement no compleixen amb les seves obligacions. No compleixen amb el deure que se'ls ha encomanat. Perquè en un sistema democràtic, un governant és un ciutadà que és triat pels altres ciutadans per administrar els bens del Estat, que pertanyen a tota la comunitat i que té l'obligació de garantir sempre el bé comú i de vetlar pel benestar, la prosperitat i la felicitat del poble. És l'ùnica tasca que legitima l'exercici d'un governant. I quan un governant menteix als seus ciutadans, quan no diu la veritat sobre els delictes i crims que estan passant contra tots ells i amaga informació al respecte, perd tota legitimitat per a seguir ocupant el seu càrrec. Perquè no està complint amb el seu deure de servir al poble, del qual surt tota la soberania.