Imprimeix
Categoria: Actualitat
Vist: 247
Diumenge 16 de desembre, en motiu de la inauguració del bust dedicat a la il·lustre paleontòloga galesa Dorothea Bate, per part del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Capdepera, la seva escultora Laura Hedrosa ens convidà a prendre una tassa de te al més pur estil britànic, a devora la seva gran obra, a demés l'artista ens va oferir un regal: els tres escrits que es llegiren aquell mateix dia.


 

El primer escrit són unes dades biogràfiques sobre la Paleontòloga:

Dorothea Bate

Va néixer a 1878 a Carmerthen, Gal·les (Regne Unit).

Dedicà la seva vida a la Paleontologia en un temps en el que per ser dona, solitària, investigadora i científica, segons les circumstàncies, semblava impossible. Per a ella no ho va ser, la seva vida va resultar un continuu descobriment.

A 19 anys treballà amb el Museu d'Història Natural de Londres, quan els venia fòssils trobats als seus viatges. A 22 anys publicà el seu primer article científic, aleshores ja havia descobert 15 espècies de mamífers i aus del pleistocé en la vall del riu Wye.

Amb la seva amiga  arqueòloga, Dorothy Garrod, trobaren  52 espècies d'animals desconeguts, anteriors al Pleistocé (parlam d'éssers que habitaren la Terra i desaparegueren fa més de 10000 anys).

A principis del segle XIX viatjà per diferents illes: Creta, on descobrí l'elefant nanet, Menorca, on va trobar les restes d'una tortuga, mussaranyes i un liró gegant; Mallorca, on a la cova Na Barxa de font de sa Cala, a Capdepera, descobrí les primeres restes del Myotragus Balearicus Bate. Aquesta troballa reforça una de les tesis evolucionistes que indica que els animals grans a les illes, es fan petits i vigorosos, per les condicions precàries de la seva alimentació, i els petits tendeixen a fer-se més grans per mancar de depredadors importants.



El segon escrit és el discurs pronunciat per l'escultora Laura Hedrosa en la inauguració del bust dedicat a Dorothea Bate:

L'escultura

Amb aquesta escultura es rendeix homentage a Dorothea Bate la "Dona-Cova". S'endinsà en el ventrell de la TERRA, per rescatar de l'oblid, fòssils i teories escrites en el FANG, a través del qual el seu rostre va ser moldejat.

Sumam FOC als metalls de l'interior de la TERRA, continguts en un crisol, els portàrem a la seva FUSIÓ per TRANSFORMAR el que va ser fang en metall, en aquest cas BRONZE un Monument de bronze que perdurarà a través del TEMPS, i amb ell l'ESÈNCIA d'una dona que va seguir la seva INTUICIÓ, la seva VOCACIÓ, el seu DESTÍ, el seu ÉSSER: que fou, es i serà el de La Caçadora de Fòssils.

Dorothea Bate, DONA COVA                  

 

 

Per últim el microrrelat "La cova" d'Estrella Ortiz acaba de literaturitzar la Història i crear-ne un text de ficció ocurrent:

LA COVA

Això era i no era, fa milers d'anys, a l'era del fred...un refugi, un cau, una sima, una caverna, una cova. Amb la seva boca, la seva gargamella, els seus pulmons, el seus budells, el seu úter...

Això era la cova com el centre del planeta, com el cor de la Terra, amb el seu silenci pregon, la seva foscor lluminosa, el seu calor i el seu foc, el seu fred i el seu gel, la seva conexió amb el Res i el Tot...

Era la història sobre les coves que foren visitades...i en elles quedaren les restes de qui les va habitar: fòssils, àmfores, esquelets i amb ells misteris infinits, indicis, preguntes sense resoldre...

Per aquesta raó foren el lloc preferit de qui cercaven respostes, de qui cercaven saviesa, com de qui SE cercaven: Dorothea Bate, la Caçadora de fòssils.


Escrit per Estrella Ortíz

Traduït per Joan Cabalgante

Agraïments: Laura Hedrosa i Biel Mir.