A l'inici de la present epidèmia vírica a Espanya va sortir una explicació divulgativa per part d'un responsable polític a la televisió que justificava la necessitat de restar en confinament domiciliari. Explicava que amb el confinament es pretén rebaixar la taxa de contagis entre persones, perquè impedint el contacte s'impediria que que el virus passés d'una persona a una altra. Deia que la corba d'augment del nombre de persones contagiades tendria una menor pendent, perquè cada persona contagiaria a menys persones pel fet de tenir menys contacte i que així s'evitaria la sobresaturació hospitalària

Aquests raonaments no són fets demostrats, sinó que constitueixen una teoria.

Una altra teoria, en què es basen altres països, posa l'èmfasi en el sistema immunitari. Suposa que el contagi depèn principalment del sistema immunitari, i no dona tanta importància al confinament.

S'ha demostrat que hi ha persones que allotgen el virus sense caure malaltes. Aquestes persones, en principi, no es poden distingir de les que no porten el virus. En aquests països de què parlam s'ha decidit que totes aquestes persones sense símptomes continuïn treballant. Ho fan així perquè assumeixen que la majoria de la població contraurà el virus, no els afectarà greument i probablement contrauran immunitat, que cert percentatge requerirà hospitalització i certament cert percentatge morirà. (Tot i que les xifres de morts per coronavirus ens resulten esfereïdores, hem de tenir en compte que a Espanya, per exemple, estadísticament moren diàriament un total de 1170 persones per causes alienes al coronavirus).


 

La sobresaturació hospitalària en aquest paradigma es contrarrestaria invertint-hi els recursos logístics i econòmics necessaris (com els hotels-hospitals que s'estan obrint a Madrid).

Recordo quan era petita, que vaig anar al museu de la ciència i hi havia una exposició sobre VIH. En ella hi havia objectes quotidians que s'havien pintat de diversos colors segons la perillositat que suposa compartir-los amb una persona seropositiva: el talla-ungles, el cepillo de dents, la pinta, la cullera, la tuvallola,... tots estaven pintats de verd, groc o vermell.

Aquest coneixement científic obria una llum per a les víctimes del VIH, les quals a l'inici de la malaltia i durant massa temps van ser durament marginades per la societat. Aquesta marginació va ser de lluny molt pitjor que la pròpia malaltia.

Els coneixements científics que van apareixent en aquests dies, el fet que ara es comptarà amb més tests al nostre país, i les decisions polítiques que es prenen en relació a aquestes (tenint en compte els factors socioeconòmics en sentit ample que de cap manera es poden deixar de banda) ens van pintant les nostres accions de distints colors i nosaltres amb responsabilitat anam combinant el verd de les accions quotidianes, amb el groc – d'allò que fem en cas de necessitat –, i vermell (allò que fem en cas d'emergència).

En aquest sentit, convé recordar certs casos en què sí està permès sortir de casa, sempre amb molta prudència i responsabilitat:

1) Anar a ajudar o prendre cura d'una altra persona en cas de necessitat: majors, menors, depenents, persones amb discapacitat o persones vulnerables... ja siguin família o no.

2) Sortir a passejar en cas que estigui prescrit mèdicament. Es pot sortir acompanyat si cal.

3) Anar el centre de salut en cas d'urgència que no sigui atesa per telèfon. S'hi pot anar acompanyat si cal.

4) Sortir a passejar en cas de persones amb trastorn de l'espectre autista o comportament disruptiu de totes les edats, si el fet de sortir pot millorar la seva situació.

5) Qualsevol de les accions permeses acompanyant a menors, majors, depenents, persones amb discapacitat o persones vulnerables, amb causa justificada.

Pel bé de tots i totes, recordem que la realitat no és mai una foto en blanc i negre, ni ho pintem tot de color negre.

 

 

Agnès Torres

20 de març de 2020

------------------------------------------------------------------

Referències:

https://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/puedo-no-hacer-coronavirus-tecnicos-responden/5540924/

https://www.actasanitaria.com/medidas-contra-el-coronavirus-tan-drasticas-que-pueden-provocar-mas-dano-del-que-eviten/

https://boe.es/boe/dias/2020/03/20/pdfs/BOE-A-2020-3898.pdf#BOEn

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-3692

Petits monogràfics COVID-19 ¿Què hago?

 





#joemquedoacasa / 15/ Xarxa Junts

29.03.2020

La plataforma que el Govern Balear ha habilitat per canalitzar la solidaritat ciutadana

Coronavirus, diumenge 29 març/ Donar sang

29.03.2020
Cal seguir donant sang, però la seguretat del donant és davant de tot


Carta al sr batle de Capdepera / Diligència municipal

28.03.2020

En primer lloc felicitar-lo pel rotund èxit obtingut a Madrid, aconseguint que les obres del passeig Marítim i el de Cala Gat s’hagin iniciat immediatament després de tenir el permís de Costes. I encara més que continuïn tot l’estat d’Alerta decretat per coronavirus.

Vostè ha exigit  diligència i rapidesa a la Delegació de Govern, a l’administració central de Demarcació de Costes i aquestes han respost a les peticions fetes des de l’Ajuntament, segons vostè pel fet que era petició del tot el poble unit. Com ja l’he dit, enhorabona!

Entrevista a Marta Melis Bestard. En primera línea del coronavirus

27.03.2020
"Encara queda molt. Al manco a la meva residència i a Madrid queda molt. Encara som al principi. Ahir ho parlàvem amb l’equip directiu: ara som al principi de saber com organitzar-ho tot. Quan faci un mes que treballam amb aquesta metodologia de funcionament començarà a baixar...però de moment treballam que encara ens queda un mes més d’aplicar aquestes mesures extremes per veure resultats".










#totanirabe - 2- Gràcies pels vostres missatges

26.03.2020
Envia el teu missatge o el que vegis des de ca teva!


Entrevista a Mélanie Perpiñá del Campo, psicòloga

25.03.2020

"Confinament i benestar psicològic són compatibles"







Quedar-se a casa les 24 hores del dia té, inevitablement una sèrie de conseqüències psicològiques que, si no hi parem atenció, poden convertir-se en un problema seriós. No volem alarmar, ans al contrari, volem parlar amb na Mélanie Perpiñá del Campo, la nostra psicòloga de capçalera, per tal que ens expliqui algunes recomanacions que podem prendre per no tornar “bojos” arrel d’aquest confinament.


#totanirabe - 1- Missatges d'ànim i encorajament

24.03.2020
Envia el teu missatge o el que vegis des de ca teva!

L'enterrament de la sardina posa fi als darrers dies

28.02.2020
Processó i suculenta sardinada a càrrec del club de la gent gran de Cala Rajada i l'associació Festes del Carme

fotos: Judit Navarro

Quatre coses essencials

28.03.2020
"Moltes famílies, doncs, hem necessitat pocs dies per comprovar que els infants necessiten RELACIÓ, JOC, EXPRESSIÓ ARTÍSTICA I MOVIMENT."


















La mar. Una mirada cultural / 10

27.03.2020
Part 10. La mar i la Guerra Civil


Un poema de Karl Otten

27.03.2020
La Biblioteca del Golea (31)

Un poema de Karl Otten
 
 Coberta El crepuscle de la humanitat

Pinthus, Kurt (2002). El crepuscle de la humanitat. Un document de l’expressionisme. Barcelona: Edicions de 1984. [versió catalana d’Artur Quintana]
 

COM DÈIM AHIR

27.03.2020



ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT L’ANY 1972