Altres clapers gabellins  









 
  Acabo de llegir la narració que fa Joana Gomila de la seva “trescada” per Sos Sastres i Canyamel, la qual cosa m’ha donat peu per a escriure sobre una anècdota que, en certa ocasió, em va contar el meu oncle gabellí, Pere Joan, protagonitzada per un capdeperí, arran del comentari de Joana, a la qual no tinc el gust de conèixer , sobre els cíclops del Claper del Gegant.

 ___” En Ramon d’Espenyafort, gendre de l’amo en Biel Pentinat, --- em contava l’oncle Pere  --- en certa ocasió , per devers la platja de Canyamel i per dins les Coves de s’Ermità,  va  veure, amb els propis ulls com es passejava (encalçant uns “homeniqueus”) un enorme gegant, amb un sol ull al front. Jurava i perjurava en Ramon, de tan segur que estava,  que això havia succeït i de que no molt lluny hi havia uns fotògrafs que ho retrataven tot. Molta gent feia befa del que contava en Ramón i ell s’emprenyava.”

 __” Un vespre se'n va anar al Teatre de Capdepera a veure una pel·lícula sobre les aventures d’en  “Simbad el marino”, i quina no va ser la seva sorpresa quan va veure sorgir de la pantalla el gegant d'un ull que ell havia vist per Canyamel i les Coves! El va reconèixer tot d’una i més quan va veure al cìclop encalçant els mateixos homenets que havia vist en persona a la platja. Manco mal que al cinema s’hi trobava en Toni Tous, conegut com a “Toni Gordo”, a qui vàren aplaudir tots els assistents a la funció, ja que era aquest – un home alt i gruïxat del poble  – qui anava amagat, com a “extra” del film, dins l’immens “home de bulto” que feia de gegant.

  En Ramón d’Espenyafort va restar ben fotut, el pobre. I encara roman amagat…”

 ELS  CLAPERS.-  Existeix un altre claper, més amunt de s’Alzinar de ses Escoles, a Capdepera, el talaiot del Molí, veïnat de la carretera d’accés al ràdio-far d’aviació de sa Cova Negra. L’anomenaven “claper dels morus” i fins que, des del carrer del Port no es va habilitar una travessia amb el nom de carrer d’es Claper, que porta just al talaiot – com ens contava en Biel Talaia, que tenìa un xalet allà d’alt – no desaparegué del nom l’afegitó “dels  morus” . Uns alemanys varen construir sobre el claper la seva residència, conservant  l‘antediluvià “molí de sang”, i mai se'n tornà a parlar, malgrat que molts d’estudiants gabellins, amb el mestre Antoni Flaquer Reynés “Solleric" amb el qual vaig anar a classe dos anys, abans de partir cap a Palma, passàssim molts de capvespres en aquell putxet.

  Si un vol atracar-se a l’altre Claper, el del Gegant, ho ha de fer des de Capdepera, ja que si prové de Son Servera, Sant Llorenç o Manacor, per exemple, el rètol informatiu que assenyala per on accedir-hi no es veu, ja que no n’hi ha. I, a més, es pot passar de llarg quan un es trobi a l'indret, ja que, desprès de la suor i els doblers que va costar l’endreçament del poblat, el càrritx, la brossa i, especialment - a l’actualitat -, les retallades dels pressuposts, han engolit les meravelles que encobeeix el claper.

  La visita al Claper d’es Gegant – procurau que aquest, el gegant,  dormi o se n’hagi anat a pescar per sa Cova dels Albardans - comença al sector sudoest del poblat, fora de la murada i l’itinerari segueix el camí que la voreja.

  ”S'ha de pujar als murs i s’ha de saber on es trepitja, ja que hi ha molts de llocs tapats per la vegetació  i la garriga d’ullastre”, em recomana l’amu en Miquel, cosí de l'oncle Pere Joan,  garriguer de s’Heretat. ”Jo ja estic retirat, però no m’agraden els accidents per aquesta muntanya, és com si fos ca nostra…”, sentencia.

Paula Valls Fuster

                                                                                     







Publicitat

 

Qué caray, torna Montenegro!

19.03.2019
Gran concert del grup manacorí


Jornada de volei de 16 de març 2019

19.03.2019
Un dissabte carregat de volei!


La fantasia i els alegres colors envaiexen el passeig Marítim

16.03.2019
La proposta artística és de Gustavo, que enguany celebra el seu 80 aniversari

Passejar pel poble no ha de ser una qüestió de sort

21.02.2019
Bella i impactant campanya de l'ajuntament d'Artà i que el de Capdepera és incapaç d'impulsar

Caminada per Sa Fita des Ram, Esporles

17.02.2019
Diumenge 10 de gener vam fer la pujada a  Sa Fita des Ram.
Aquesta muntanya de alçada moderada, es troba travessada per nombrosos camins i caminois que indiquen una gran explotació del bosc en el passat.



Publicat el trailer de TIMADORAS COMPULSIVAS

14.02.2019
La pel·lícula enregistrada l'any passat a Cala Rajada protagonitzada per Rebel Wilson y Anne Hathaway

Margalida Bover relatora del programa ILLES EN TRANSICIÓ d'IB3

13.02.2019
"Llavors tothom follava amb tothom"

Publicitat

 La pizzeria CAN TOMÀS romandrà oberta aquest hivern, fins al 31 de desembre. Podeu venir a degustar les nostres especialitats, a la plaça dels Mariners, o us les podem servir a domicili.

D'altra banda, comunicam als nostres clients que la TABERNA IBÉRICA roman tancada per vacances.



Un Carnaval divers per al Rei Carnestoltes

05.03.2019

Les carrosses compliren amb l'itinerari establert a Capdepera i arribaren fins al poliesportiu d'es Figueral a l'hora prevista.


Som aquí gabellins inicia els actes del 80 aniversari de GUSTAVO

03.03.2019
A SA RUA de Capdepera amb una divertida comparsa

Víctor Labrado, de 'La mestra' a 'Veus, la mar'

19.03.2019

Un dels dèficits que té la nostra cultura és la manca de flux entre allò que podríem anomenar les perifèries. Aquesta intercanvi més o menys funciona entre la metròpoli, Barcelona, i la perifèria, Illes, País Valencià. Dic més o menys perquè massa vegades allò que estableix el vincle és el tòpic, la superficialitat, etc. Perquè quedi clar, hi va haver un temps que quan et trobaves amb un principatí et demanava com anàvem d’alemanys. La cosa venia per un reportatge que va fer TV3 sobre la presència i les compres dels teutons a Mallorca. També crec que això deu ser un mal de totes les cultures, però la cosa potser és més dramàtica quan es tracta d’una cultura no autocentrada, o descentrada, com la nostra. Per tant, el nostre grau de militància, necessari per mantenir la nostra identitat, hauria de fer que siguem més sensibles a l’hora de contactar amb les perifèries, especialment les relacions Illes- País Valencià.

Fa uns quinze dies varen venir en Vicent Olmos, director de l’editorial Afers i en Xavier Serra, autor d’unes magnífiques Biografies Parcials. Quatre volums per conèixer els homenots, no tots, que ha donat el País Valencià.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Com arribar als altres?

15.03.2019

Mélanie Perpiñá del Campo

Psicòloga i terapeuta






L'ajuntament es fa càrrec de l'edifici de Ca'n Tasà

12.03.2019
Es reformarà la casa, adequant-la per a nou arxiu municipal


Façana de Ca'n Tasà