Del bisbetó a la passió pel foc. 
"Una relació que ve de molt lluny i que sols podem intuir les seves arrels cercant en la història i intentant relacionar-ho amb altres festes o costums semblants d’altres indrets".

DISQUISICIONS POÈTIQUES: LA MITOLOGIA LEXYCOGRÀFICA DE MIGUEL ÁNGEL CAÑADA
per Joan Cabalgante Guasp


La Biblioteca del Golea (28)
 
 
Sigui perquè estic sota la influència de poders argentins, d’aquests que valen un potosí, sigui per la casualitat, per l’atzar, sigui perquè m’afecten i em magnetitzen coses tan estranyes com la telecinesi, l’hipnotisme, la telepatia o la telegrafia sense fils, sigui perquè els esperits han tornat per dir-me cosetes a l’orella, sigui perquè he reculat o avançat cap a un país que no existeix i m’hi he trobat bé, sigui pel que sigui, el cert és que m’he passat una parell de dies cercant un articlet que vaig escriure fa molts anys.

Ja sé que és un títol llustrós. De cara a la galeria, que es diu. I potser, els més optimistes, que sempre n'hi ha, i per ventura és saludable que n'hi hagi, s'ho veuen fet. A un negat donau-li aigua. I a la justícia espanyola només li faltava aquesta poalada de verrim per quedar tan oiosa com és. El mateix dia dues o tres coces a l'os de la cama de la credibilitat. Per una banda, el tribunal europeu que els ha llegit la cartilla i els ha fet a saber, més tard que mai – la justícia a més de torta és lenta- , que han tengut n'Otegui engrillonat durant sis anys de forma injusta. Per altra banda, el Tribunal Suprem, fent la pantomima de dir blanc i, vist que les accions bancàries baixaven, dir que s'ho repensarien per tornar a dir negre.

La segona premissa, la del Suprem, podria o hauria pogut tenir més recorregut, també segons el nomenclàtor modern, que no la del tribunal europeu. La raó no és altra que el fet que toca les butxaques de bona part de la població. I quan a un li toquen la butxaca, o s'ha fet il·lusions que li tornaran un doblerets que ha pagat de més, li solen fugir les bromes proporcionalment una pujada de la indignació.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Més història d’un convent desaparegut 





Primers batecs de vida franciscana al poble   



"En aquest món essencialment finit, tot té el seu principi i el seu final."


  INTELECTO






 Del Libro Casialgo de Marce López Sirer



"... per una banda m’envaeix sa tristesa de no poder assaborir mai més qualsevol de les delícies amb ses que hem gaudit tant d’anys, però per una altra banda me n’alegro perquè és sa teva decisió"

Si sor Liberata aixecàs el cap...




Es compleixen 47 anys de la seva mort




Per Aucell de paper
 

Ara fa uns dos mesos que vaig arribar a les vostres terres de Capdepera i Cala Rajada. Perdonau que no hagi fet abans cap article, però som home més bé de tu a tu i no tant d’articles, però aquests dies vaig decidir posar-m’hi.










Tenc un amic de Sueca que compra moltes coses on line. La seva dona, graciosa ella, diu, rient-se'n, que és un comprador compulsiu, gairebé patològic i ens explica, als sopars, les darreres adquisicions del seu marit. Una de les novetats ha estat comprar-se una cafetera. Ens en va mostrar la foto i el preu,- una ganga, segons ell-. No era cap d'aquests artefactes ultramoderns que t'elaboren un producte que hi canten els àngels, no. Era una cafetera de les de tota la vida. Italiana, en diuen. La dona, sense perdre l'humor, es pregunta per què la vol si en té d'aquestes de càpsules. Ell fa una contrarèplica brillant i irrefutable: vull sentir oloreta de cafè. Ho diu posant èmfasi. Aquella oloreta matutina, que acompanya els nostres deixondiments, i que perfuma la cuina i estances adjacents de cafè.

Massa raó té, vaig pensar jo, l'altre diassa, mentre olorava la sentor agradable que m'havia deixat el meu descafeïnat fet amb una italiana. I no sé si són coses de l'edat o què però em va revenir una vena nostàlgica. La dictadura de les Nexpresso, per dir-ho amb una metonímia, acabarà amb aquesta sensació. En parlava a part o banda el mestre Serrano, no el de Sueca sinó el semiòtic de la Universitat de Barcelona, que anam a una homogeneïtzació de les olors, a la dictadura, podríem dir, de l'olor plana, insípida. I la de cafè és un exemple d'aquestes que desapareixen. Jo no he conegut ja els torradors de cafè, quasi ambulants dels quals es fa ressò Salvat Papasseit al poema Tot l'enyor de demà, “I després l’adroguer, /que treu la torradora del cafè /i comença a rodar la maneta,” Però sí que encara record quan ma mare m'enviava a comprar cent grams de cafè a la botiga o al desaparegut “Cafés las Campanas”, al costat del Mercat de l'Olivar. L'olorava fins a l'extenuació, aquell cafè suau al tacte, calentet, just acabat de sortir del molinet.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Article del nostre amic i col·laborador de Card.cat, Pau Quina, escrit des de Sant Llorenç


El bon temps acompanyà una fira solidaritzada amb la tragèdia de St. Llorenç


Fent memòria. Capítol 20

DE TEATRET PARROQUIAL A SALA DE CONVENCIONS HOTELERA

 88 anys, ja, de la seva construcció, per Pere Ferrer

Subcategories

Publicitat

 

Queixes per les obres del carrer Elionor Servera

23.03.2019
Les obres a l'inici de temporada preocupen a comerciants i restauradors dels carrer


L'equip Aleví A de l'Escolar a Tarragona

22.03.2019
Participarà aquest any en un torneig de Futbol de Setmana Santa, a la província de Tarragona


Mercadona incrementa la seva inversió un 50% el 2018

22.03.2019

L'empresa de Supermercats aconsegueix el seu any històric i factura 24.305 milions d'euros amb un creixement de les vendes del 6%.
Juan Roig i membres del Comitè de Direcció en la secció “Listo para Comer” després de la Roda de Premsa anual 2018.

 

Comunicat de MÉS Capdepera/ Sobre inversions en infraestructures

21.03.2019
“Tot i que l’equip de govern de l’Ajuntament ha tirat pilotes fora bona part de la legislatura, en realitat la major part d’inversions executades ha vengut de la mà del Govern i del Consell Insular”










Documental PREMIS CAP VERMELL 2018

21.03.2019

Entrevistes a Joana Colom, Isabel Moll, Catalina Moyà i Magdalena Nebot


Enregistrament, Muntatge i direcció : Suso Reixach Cañabate

La fantasia i els alegres colors envaiexen el passeig Marítim

16.03.2019
La proposta artística és de Gustavo, que enguany celebra el seu 80 aniversari

Passejar pel poble no ha de ser una qüestió de sort

21.02.2019
Bella i impactant campanya de l'ajuntament d'Artà i que el de Capdepera és incapaç d'impulsar

Caminada per Sa Fita des Ram, Esporles

17.02.2019
Diumenge 10 de gener vam fer la pujada a  Sa Fita des Ram.
Aquesta muntanya de alçada moderada, es troba travessada per nombrosos camins i caminois que indiquen una gran explotació del bosc en el passat.



Publicitat

 La pizzeria CAN TOMÀS romandrà oberta aquest hivern, fins al 31 de desembre. Podeu venir a degustar les nostres especialitats, a la plaça dels Mariners, o us les podem servir a domicili.

D'altra banda, comunicam als nostres clients que la TABERNA IBÉRICA roman tancada per vacances.



Un Carnaval divers per al Rei Carnestoltes

05.03.2019

Les carrosses compliren amb l'itinerari establert a Capdepera i arribaren fins al poliesportiu d'es Figueral a l'hora prevista.


Som aquí gabellins inicia els actes del 80 aniversari de GUSTAVO

03.03.2019
A SA RUA de Capdepera amb una divertida comparsa

Dia de la poesia. 21 de març 2019

23.03.2019

El dia de la poesia

El dia després del dia,
del dia de la poesia,
i jo encara fent versos per res,
fent versos de res
cercant només el consol 
que em procuren paraules sobreres.
El dia després del dia de tots els dies,
de tots els poemes
llegits i tastats 
fruïts i gastats,
amb Bach consolant
les meves orelles que el temps consumeix,
encara faig versos per res,
faig versos de res.
El dia després,
perquè sempre hi ha un demà per a algú
i Bach per a escoltar
i un poema per llegir.
El dia després...

Jaume Fuster

Fent memòria / 25/ Gustavo, SonTuró...Fellini von Capdepera

23.03.2019

Gustavo, SonTuró...Fellini von Capdepera 







Víctor Labrado, de 'La mestra' a 'Veus, la mar'

19.03.2019

Un dels dèficits que té la nostra cultura és la manca de flux entre allò que podríem anomenar les perifèries. Aquesta intercanvi més o menys funciona entre la metròpoli, Barcelona, i la perifèria, Illes, País Valencià. Dic més o menys perquè massa vegades allò que estableix el vincle és el tòpic, la superficialitat, etc. Perquè quedi clar, hi va haver un temps que quan et trobaves amb un principatí et demanava com anàvem d’alemanys. La cosa venia per un reportatge que va fer TV3 sobre la presència i les compres dels teutons a Mallorca. També crec que això deu ser un mal de totes les cultures, però la cosa potser és més dramàtica quan es tracta d’una cultura no autocentrada, o descentrada, com la nostra. Per tant, el nostre grau de militància, necessari per mantenir la nostra identitat, hauria de fer que siguem més sensibles a l’hora de contactar amb les perifèries, especialment les relacions Illes- País Valencià.

Fa uns quinze dies varen venir en Vicent Olmos, director de l’editorial Afers i en Xavier Serra, autor d’unes magnífiques Biografies Parcials. Quatre volums per conèixer els homenots, no tots, que ha donat el País Valencià.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: