"...una festa de tots els gabellins, siguin quines siguin les seves creences, perquè aquests símbols ens agermanen a tots. Una festa que ens ha d'ajudar a aprofundir la cultura i cercar les nostres arrels."





 Convent: la petjada d'unes monges inoblidables 






Aquest cap de setmana passada les carreteres franceses han estat un punt calent. Milers de ciutadans les han ocupades impedint-ne el trànsit. Duien armilles grogues, d'un groc més que sospitós. Els aldarulls han estat grossos, tant per la dimensió de la protesta com també pel nombre de persones que hi prengueren part. El caos va ser total. Fins i tot, una manifestant va perdre-hi la vida en ser atropellada per una conductora que es posà nerviosa – així ho conten les cròniques- i envestí la multitud que es manifestava.

Per la xarxa, aquest bugadeig mastodòntic que encasta opinions i ven falsies per veritats, però on també hi ha filets de coneixement, no s'han pogut estat de comparar aquestes accions amb les que protagonitzen membres – o si voleu, encara que soni malament, escamots- dels anomenats CDR's. D'aquesta comparança n'ha quedat una cosa clara. Sembla, dic sembla des de la prudent distància i sense conèixer-ne la lletra menuda, que les autoritats franceses, tot i el populista Macron, han reaccionat amb una certa serenitat. Ni un fumet d'ombra d'acusació de sedició, ni molt menys de rebel·lió. Contràriament a les acusacions que aquí reben els independentistes, encara que la seva acció consisteixi en una cosa tan subversiva com és situar-se al costat d'una membre de la força de seguretat amb un nas vermell, de pallasso, al rostre. Sobre aquest tema i en semblants tons s'hi han referit personatges força importants i assenyats. Vaja, que no eren els quatre hooligans que sempre hi ha a cada bàndol (i que a vegades són els que més renou fan). L'humor tampoc no hi ha faltat a l'hora de comparar les dues maneres d'actuar, la francesa i l'espanyola.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Del bisbetó a la passió pel foc. 
"Una relació que ve de molt lluny i que sols podem intuir les seves arrels cercant en la història i intentant relacionar-ho amb altres festes o costums semblants d’altres indrets".

DISQUISICIONS POÈTIQUES: LA MITOLOGIA LEXYCOGRÀFICA DE MIGUEL ÁNGEL CAÑADA
per Joan Cabalgante Guasp


La Biblioteca del Golea (28)
 
 
Sigui perquè estic sota la influència de poders argentins, d’aquests que valen un potosí, sigui per la casualitat, per l’atzar, sigui perquè m’afecten i em magnetitzen coses tan estranyes com la telecinesi, l’hipnotisme, la telepatia o la telegrafia sense fils, sigui perquè els esperits han tornat per dir-me cosetes a l’orella, sigui perquè he reculat o avançat cap a un país que no existeix i m’hi he trobat bé, sigui pel que sigui, el cert és que m’he passat una parell de dies cercant un articlet que vaig escriure fa molts anys.

Ja sé que és un títol llustrós. De cara a la galeria, que es diu. I potser, els més optimistes, que sempre n'hi ha, i per ventura és saludable que n'hi hagi, s'ho veuen fet. A un negat donau-li aigua. I a la justícia espanyola només li faltava aquesta poalada de verrim per quedar tan oiosa com és. El mateix dia dues o tres coces a l'os de la cama de la credibilitat. Per una banda, el tribunal europeu que els ha llegit la cartilla i els ha fet a saber, més tard que mai – la justícia a més de torta és lenta- , que han tengut n'Otegui engrillonat durant sis anys de forma injusta. Per altra banda, el Tribunal Suprem, fent la pantomima de dir blanc i, vist que les accions bancàries baixaven, dir que s'ho repensarien per tornar a dir negre.

La segona premissa, la del Suprem, podria o hauria pogut tenir més recorregut, també segons el nomenclàtor modern, que no la del tribunal europeu. La raó no és altra que el fet que toca les butxaques de bona part de la població. I quan a un li toquen la butxaca, o s'ha fet il·lusions que li tornaran un doblerets que ha pagat de més, li solen fugir les bromes proporcionalment una pujada de la indignació.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Més història d’un convent desaparegut 





Primers batecs de vida franciscana al poble   



"En aquest món essencialment finit, tot té el seu principi i el seu final."


  INTELECTO






 Del Libro Casialgo de Marce López Sirer



"... per una banda m’envaeix sa tristesa de no poder assaborir mai més qualsevol de les delícies amb ses que hem gaudit tant d’anys, però per una altra banda me n’alegro perquè és sa teva decisió"

Si sor Liberata aixecàs el cap...




Es compleixen 47 anys de la seva mort



Ara fa uns dos mesos que vaig arribar a les vostres terres de Capdepera i Cala Rajada. Perdonau que no hagi fet abans cap article, però som home més bé de tu a tu i no tant d’articles, però aquests dies vaig decidir posar-m’hi.










Tenc un amic de Sueca que compra moltes coses on line. La seva dona, graciosa ella, diu, rient-se'n, que és un comprador compulsiu, gairebé patològic i ens explica, als sopars, les darreres adquisicions del seu marit. Una de les novetats ha estat comprar-se una cafetera. Ens en va mostrar la foto i el preu,- una ganga, segons ell-. No era cap d'aquests artefactes ultramoderns que t'elaboren un producte que hi canten els àngels, no. Era una cafetera de les de tota la vida. Italiana, en diuen. La dona, sense perdre l'humor, es pregunta per què la vol si en té d'aquestes de càpsules. Ell fa una contrarèplica brillant i irrefutable: vull sentir oloreta de cafè. Ho diu posant èmfasi. Aquella oloreta matutina, que acompanya els nostres deixondiments, i que perfuma la cuina i estances adjacents de cafè.

Massa raó té, vaig pensar jo, l'altre diassa, mentre olorava la sentor agradable que m'havia deixat el meu descafeïnat fet amb una italiana. I no sé si són coses de l'edat o què però em va revenir una vena nostàlgica. La dictadura de les Nexpresso, per dir-ho amb una metonímia, acabarà amb aquesta sensació. En parlava a part o banda el mestre Serrano, no el de Sueca sinó el semiòtic de la Universitat de Barcelona, que anam a una homogeneïtzació de les olors, a la dictadura, podríem dir, de l'olor plana, insípida. I la de cafè és un exemple d'aquestes que desapareixen. Jo no he conegut ja els torradors de cafè, quasi ambulants dels quals es fa ressò Salvat Papasseit al poema Tot l'enyor de demà, “I després l’adroguer, /que treu la torradora del cafè /i comença a rodar la maneta,” Però sí que encara record quan ma mare m'enviava a comprar cent grams de cafè a la botiga o al desaparegut “Cafés las Campanas”, al costat del Mercat de l'Olivar. L'olorava fins a l'extenuació, aquell cafè suau al tacte, calentet, just acabat de sortir del molinet.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Subcategories

Publicitat

 

CE Escolar / Jornada 20 / Victòria, vent i targetes

21.01.2019

Escolar 3 -Constància B 1.   
Minut de silenci per la mort de Jeroni Garau. Pancarta d’ànims dels Alevins
Manca de serietat en els horaris dels partits 

foto arxiu

Sant Antoni, els animals i el plàstic

21.01.2019

De tant en tant, corren per les xarxes socials imatges d’animals marins atrapats en xarxes o amb restes de plàstics a la boca, com les d’aquest article, de la campanya No es el plástico, eres tú.


Paraules per llegir a la presentació del llibre “Versos per cantar” de Pere Orpí (18-01-2019)

20.01.2019

"En Pere es mereixeria un homenatge que li fes l’Església de Mallorca per la seva contribució a la renovació del cant litúrgic. Es mereixeria un homenatge que li fes la Conselleria de Cultura per la seva contribució a la divulgació de la nostra llengua amb la delicadesa i la precisió dels nostres modismes propis amb què Pere la sap expressar. I aquest llibre, que l’ha treballat ell personalment, serà el seu gran homenatge".

(llegit per Joan Genovart ja que Sebastià Salom no pogué assistir a l'acte)

La bella i inquietant metàfora del límit, el refugi, l'atac i la defensa

03.01.2019
Un projecte de l'artista Rosell Meseguer i comissariat per Fernando Gómez de la Cuesta amb belles imatges de Capdepera. Premi Bienal Pilar Juncosa 2018 de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.


Publicitat

 La pizzeria CAN TOMÀS romandrà oberta aquest hivern, fins al 31 de desembre. Podeu venir a degustar les nostres especialitats, a la plaça dels Mariners, o us les podem servir a domicili.

D'altra banda, comunicam als nostres clients que la TABERNA IBÉRICA roman tancada per vacances.



Sant Antoni 2019, a Cala Rajada

21.01.2019

Les corregudes més multitudinàries de Cala Rajada

Sorteig de Sant Antoni 2019, a Cala Rajada

20.01.2019
 SORTEIG de CALA RAJADA



Porcella             9051

Noche...             8734

Volta a Cavall    7059 




Eva Cuadrado, la guanyadora d'una volta a cavall

Satyagraha: una vacuna contra la violència

21.01.2019




Satyagraha:

una vacuna contra la violència

La Biblioteca del Golea (29)

Pere Orpí, poeta de fe

20.01.2019

Presentació del llibre "Versos per Cantar" de mossèn Pere Orpí


"...dins l'obra d'en Pere trobam la brevetat o la densitat compositiva, la relació del poeta amb el seu món exterior dirigit a crear emoció a compartir sentiments vers Déu, o altres moments poètics que li han servit d'inspiració, amb Esperança, mitjançant un llenguatge ple d'harmonia i musicalitat".  

De pomades i mòbils 2019

19.01.2019
"Estar en la pomada"
  foto d'arxiu

En la mort d'en Jeroni Garau "Climent"

17.01.2019
 

Se n'ha anat en Jeroni i se n'ha duit, com cada vegada que ens deixa un dels vells mariners del nostre moll, un bon bon bocí de la nostra ànima col·lectiva.