Un dels dèficits que té la nostra cultura és la manca de flux entre allò que podríem anomenar les perifèries. Aquesta intercanvi més o menys funciona entre la metròpoli, Barcelona, i la perifèria, Illes, País Valencià. Dic més o menys perquè massa vegades allò que estableix el vincle és el tòpic, la superficialitat, etc. Perquè quedi clar, hi va haver un temps que quan et trobaves amb un principatí et demanava com anàvem d’alemanys. La cosa venia per un reportatge que va fer TV3 sobre la presència i les compres dels teutons a Mallorca. També crec que això deu ser un mal de totes les cultures, però la cosa potser és més dramàtica quan es tracta d’una cultura no autocentrada, o descentrada, com la nostra. Per tant, el nostre grau de militància, necessari per mantenir la nostra identitat, hauria de fer que siguem més sensibles a l’hora de contactar amb les perifèries, especialment les relacions Illes- País Valencià.

Fa uns quinze dies varen venir en Vicent Olmos, director de l’editorial Afers i en Xavier Serra, autor d’unes magnífiques Biografies Parcials. Quatre volums per conèixer els homenots, no tots, que ha donat el País Valencià.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Mélanie Perpiñá del Campo

Psicòloga i terapeuta






Es reformarà la casa, adequant-la per a nou arxiu municipal


Façana de Ca'n Tasà

Per una altra d’aquelles casualitats gabellines, he assistit a l’enregistrament del documental de Suso Reixach dedicat a les quatre dones que, en representació de moltes altres, rebran el Premi Cap Vermell 2018.

És veu que això de combatre amb pocs mitjans l’enemic invasor ja ve d’enrere. Potser ens podríem remuntar a la guerra dels Segadors i rememorar l’epopeia de les falçs i altres casolanes armes de destrucció massiva, als ulls, clar està, del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Però no anirem tan lluny, i ens quedarem amb la gesta mitificada del timbaler del Bruc, un jovenet, que segons la tradició, nascut a Santpedor i l’enginy del qual va ser suficient per aturar una ramificació del poderosíssim exèrcit napoleònic. Simplement va tocar el seu timbal de tal manera que l’eco reverberava a entre les muntanyes de Montserrat i va fer l’efecte que les tropes catalanes semblassin molt més nombroses del que realment eren. I els francesos davant l’imminent perill retrocediren. Cagats de por. Com també de por es va morir Kirielèisson de Muntalbà, un cavaller gegantesc i temut, quan va contemplar el túmul mortuori on descansaven les restes corpòries dels seus germans, vençuts per un jovenel·lo anomenat Tirant lo Blanc. La por escènica als catalans, ho podríem titular.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

8 de març, dia de la dona. I la resta de l’any, què?

 


REBELIÓN










Del Libro Casialgo de Marce López Sirer








L’ORGUE DE LA PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE CAPDEPERA









Subcategories

Activitats del PN Península de Llevant. Maig 2019

25.04.2019
A vista d'aucells. Dia Mundial de les aus migratòries. 4 maig 2019
Com estudiar els insectes? 11 maig 2019


Concert de Voicello i Coral s'Alzinar

24.04.2019
Un gran concert que cap melòman es pot perdre

Sopar solidari amb els presos i exiliats republicans

24.04.2019

Convocam un sopar de suport als presos i exiliats republicans i les seves famílies.



Comunicat de Més per Capdepera/ Reducció del deute municipal

24.04.2019
“Bona part de la reducció del deute de l’Ajuntament de Capdepera, al contrari del que pot semblar, és el resultat d'una mala gestió”











Entrevista a Regine Peñalver

10.04.2019

El millor que té Gustavo és que és molt creatiu i molt constant, com a artista i com a persona. És molt noble... Després de tans anys encara veig que sempre fa coses noves. Me deman, d'on treu tantes idees.


Sovint, quan vols saber coses d'algú, convé conèixer amb qui va. Amb qui conviu. I per saber coses de Gustavo ningú millor que Regine. Diu Pere Cortada, al catàleg del 80è aniversari de GUSTAVO: «Què seria Gustavo sense la seva musa? Sense el seu àngel protector, sense la seva divinitat inspiradora, sense la seva amiga-companya de l'ànima, sense Regine. La pau i la intensitat, l'assossec i la lluita, l'amor i la dissort, el riure i l'encant. Tot això i molt més és Regine. Una amant de la bellesa còsmica gustaviana que dissenya atmosferes. Constructora de sòls ferms i cels protectors per a compartir aventures d'alta volada. I a fe que ho ha aconseguit».

Publicitat

 La pizzeria CAN TOMÀS romandrà oberta aquest hivern, fins al 31 de desembre. Podeu venir a degustar les nostres especialitats, a la plaça dels Mariners, o us les podem servir a domicili.

D'altra banda, comunicam als nostres clients que la TABERNA IBÉRICA roman tancada per vacances.



Algunes curiositats de la nostra ment

24.04.2019






Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta


La psicologia és una de les branques científiques al voltant de la qual encara hi giren moltes curiositats de la ment humana. Està probablement relacionat amb el fet que la psicologia és una ciència encara recent i ha evolucionat molt els últims anys.

Ara en diuen Karma

16.04.2019

Ara, no sé per quina raó, en diuen Karma. Supòs perquè sona a oriental i tot allò que prové de l’espiritualitat de per allà enfora és com a més saludable i conté elixirs extasiants. Abans, aquí potser en dirien la Providència, però sona a franquisme de sagristia i, a més, té connotacions d’un Déu venjatiu i malsofrit. Es veu que les divinitats orientals, -no sé si hi té res a veure la mística d’en Lennon, que no és altra que la de Mascaró i Fornés, el savi de Santa Margalida- són com a més condescendents o apliquen les seves ires amb molta més pardaleria que no els nostres de tota la vida.

Sigui karma, providència o ironies del destí. El cert és que la campanya electoral del PP no podia començar més malament. Totes els ponen, que diria un castís de per aquí. Primer va ser el cop efectista de les enquestes del CIS, que tothom espera com qui esperar el Mesies i que solen endevinar tant com va endevinar la porteria el mític penal d’en Campins. Un penal famós al Pla de Mallorca on la pilota, asseguren, va sortir per la línia de banda. Prodigi de la naturalesa. O de l’esperit – no diví, en aquest cas. Bé, les enquestes del CIS donaven una ensopegada tal al PP que ha fet que les rates de bord cerquin la salvació o la figurera en altres sigles. Fan carrerany anant del PP a un altre partit, sempre igual de fetjut a la recerca de la cadira municipal o autonòmica.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




La meva felicitació Pasqual

16.04.2019
Amics:
Enmig de tanta tenebra i confusió, es manté clara la nostra fe i esperança. PERQUÈ JESÚS VIU. Va ressuscitar fa segles tot i que són tants els que no compten amb això i segueixen cercant-lo entre cementiris de cendres i ossos secs. Segueixen atordits entre succedanis d'aparença religiosa que només alimenten la fe de qui no s'atreveix a pensar i creure d'una manera adulta. Com a molt l'admiren entre obres d'art que, de vegades, només recorden dolor i mort.