Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



11 anys,  al capdavant de l’associació, de Miquel Ferrer




Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”




De bul·les, esfassos, àngels i solpassos...  









Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

En Fallou és un al·lot de catorze anys. Fa uns dies que ha arribat del Senegal. Està escolaritzat al meu institut. No entén castellà, ni català. Per circumstàncies que no venen al cas tampoc sap gaire francès, ni àrab, amb la qual cosa la comunicació es fa més que difícil. No té ningú que li pugui fer d'intèrpret. Se sent sol. Acorralat. Sis hores en un ambient que als seus ullons vivaratxos li és hostil. No entén res, no l'entén ningú. Un moble. Una anònima xifra per a una freda i eixorca estadística.

Va arribar dijous a l'institut i el divendres se'l va passar plorant tot el matí, assegut al pupitre de la seva aula, el cap cot, voluntàriament cot, rabiüdament cot. Amb aquell puntet de rebel·lia que la impotència genera. Som el professor de PALIC, tres hores setmanals. L'estadística no dóna per més. Les xifres fredes del despatx de l'administració – de qualsevol administració- no tenen ànima. Són això una xifra, un número, un objectiu a complir. Els sobrecostos, vostès ja m'entenen, són per als grans constructors de les autopistes, dels Càstors, per als fabricants d'armaments tan necessaris per a fer saber a la població que no poden passar els límits estrictes que marquen ells.

Mirin, quan ja som a la recta final de la meva tasca com a docent – els alumnes em consideren un vell- m'he emocionat amb en Fallou. M'hi he dedicat en cos i ànima tota la setmana. He arribat allà on l'administració no arriba, allà on les estadístiques de l'administració i els seus quadrants mai no hi posaran els peus, ni tampoc l'ànima. No escric aquest article per mostrar què bé  ho he fet, ni tampoc per mostrar la meva suposada heroïcitat en to menor. L'escric com un homenatge a en Fallou, als fallous quotidians, aquells que són abandonats – quasi- en una camilla en el passadís d'una dependència d'urgències d'un hospital, per exemple. O aquells que, com jo mateix, després d'haver estat amb un peu aquí i un allà – al regne del no retorn- esperen una cita mèdica que ja va camí del cinquè mes de retard. Per a aquests va el paper, un petit homenatge, tan sentit com segurament inútil. Però un homenatge escrit amb la tinta de l'ànima.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Xètiga: Infracròniques Republicanes / 1


Les lleis injustes existeixen; hauríem d’estar contents d’obeir-les, o hauríem d’intentar esmenar-les i no obeir-les fins que hàgim triomfat? O les hauríem d’infringir d’immediat? Generalment els homes, sota un govern com aquest, pensen que haurien d’esperar fins que hagin convençut la majoria per canviar-les. Pensen que, si s’hi oposen, el remei serà pitjor que la malaltia.
H. D. Thoreau, La desobediència civil.

La jornada reivindicativa del 8 de març va ser tot un èxit. Ningú no s'esperava la resposta que va tenir la vaga ni tampoc la que varen tenir les manifestacions del capvespre celebrades arreu... Prova d'això és la mudada de cantet que protagonitzaren els partits al poder (PP i C's; el PSOE assaja d'apartar-se'n quan són meres operacions estètiques). En un primer moment varen menystenir la jornada reivindicativa amb un llenguatge entre miserable – que en pot sortir del pou dels miserables?- i desconcertant. Llavors, quan la cosa començava a prendre embranzida tant en Rajoy com en Rivera canviaren el to: un es posà el llaç morat (aquest no és pèrfid) i l'altra s'inventà una de les seves petaneres dialèctiques per fer veure que allò que havien dit – que no eren antisistemes i altres bajandades amb un somriure, això sí, i cara de no haver trencat cap plat- no ho havien dit i que sempre han estat al costat d'allò que anomenen empreses raonables. (Potser és que pensen només amb els patrons de l'Ibex 35).

De la mateixa manera que mudaran de cantet si les protestes dels pensionistes agafen una mica de gruix. I sobretot si la gent comença a adonar-se que amb els diners públics fan les cucaveles que volen.

Ja que parlam de la gent, de la massa. A mi també, ho he de reconèixer, em va sorprendre la magnitud de la protesta feminista. No perquè cregui que les reivindicacions no siguin justes,  que ho són. Però què voleu que us digui: mobilitzar unes 20.000 persones a Palma – les xifres sempre ballen- en un dijous, dia feiner, etc., és una cosa molt meritòria. Segurament, després de la manifestació del TIL, que va acaramullar 100.000 veus, ha estat la més multitudinària feta a la capital en els darrers anys. La que es va impulsar fa unes setmanes contra l'exigència del coneixement del català a la sanitat només va aplegar – sent molt generosos- un 10% de la gent que acudí a la feminista. I això que comptà al seu favor tota una intervenció mediàtica fora mida i la manxa constant del PP i C's que no aturava d'atiar-la.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran






1997: DE REESTRUCTURACIONS, REVISTES, DEBATS I  MOLTA FESTA





 Transcripció: Bartomeu Melis “Meyme”


                                          EN COS DE CAMISA


M'agradaria tenir un rajolí d'eloqüència fusteriana. I també de Clarividència. Així, en majúscules per poder encartar-me en qualsevol joc sense por de mostrar el llautó. Com ell feia, conscient que tenia els trumfos a la mà. O al cap. Quan no es tenen trumfos només pots jugar de falset i, majoritàriament, t'exposes a perdre. Del Fuster de Notes d'un desficiós, que no tot Fuster és País Valencià i Països Catalans. (Ni tot, seguint-li la veta relativista, és només Notes d'un desficiós)

M'he permès contextualitzar aquest paper, fins i tot, n'he parafrasejat el títol d'un article del llibre al·ludit – Objeccions als vegetarians es diu el fusterià- en primer lloc perquè als morts convé reverenciar-los no només quan són figures de cos present sinó també quan s'han convertit en mísera pols de cementeri (Tot temps ne prens enseny, que deia March); en segon lloc per les analogies que es poden establir. Si hi ha una notícia que m'aborrona – no és l'única, òbviament- és aquella que parla de la mort d'ovelles (a mans?) de cans. Com ha passat aquests dies a una finca del meu municipi on dos  pitbulls n'han assassinat una vintena. Han estat reincidents, si no dels mateixos, sí de la camada, l'amo en té cinc, de canots.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Cara a cara








Del llibre "Casialgo" de Marce López

"Som una generació que, molt després d'haver sortit d'aquesta dècada que he dit abans, el fet de complir anys no serà sinònim d'envelliment."





Recordança a partir d'un any de neu







Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”

"Els rentadors i abeurador de Ses Pedreres no han complit un segle d'existència i ja han passat a la història. Són el testimoni d'una època en la qual cada família i cada poble procurava ser autosuficient,..."











            

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



El regidor Joan Llull gestiona

el trasllat al nou local social 





Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”




L'Estudiantina de Mestre Pere Coix, el cinema Victòria i el casino dels Gremis Gabellins





Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”

El cap de setmana passat hi va haver a Mallorca una manifestació a favor d'una sanitat de major qualitat. Curiosament l'encapçalaven – o millor dit hi gallejaven- personatges com José Ramon Bauzá que, durant la seva etapa com a president del govern, va fer tancar llits hospitalaris i va reduir la plantilla dels professionals de la salut amb més de 1500 persones. Encara se n'arrossega aquest dèficit. Puc parlar en primera persona. El 23 F farà quatre mesos exactes que esper una revisió de cardiologia, a l'hospital son Llàtzer. Però no protestaren contra les llistes d'espera, ni contra la massificació de les urgències, ni tampoc per alguna cosa més materialista com reclamar la gratuïtat del pàrquing -immens- de son Espases, l'hospital públic de referència a Mallorca. Un pàrquing que donaren en concessió als seus amiguets, però això ja és massa dit, tots sabem com va i a més no és matèria d'aquest article. No, no clamaven en favor d'una millor sanitat. Clamaven perquè allò que volen és que els metges i sanitaris en general siguin més tosquets, per dir-ho en una paraula amable. Varen convertir una manifestació en defensa de la sanitat en una manifestació en defensa de l'espanyolitat més pura – en el doble sentit del terme, si voleu-.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




La Biblioteca del Golea (24)
 

Subcategories

Publicitat

 

Queixes per les obres del carrer Elionor Servera

23.03.2019
Les obres a l'inici de temporada preocupen a comerciants i restauradors dels carrer


L'equip Aleví A de l'Escolar a Tarragona

22.03.2019
Participarà aquest any en un torneig de Futbol de Setmana Santa, a la província de Tarragona


Mercadona incrementa la seva inversió un 50% el 2018

22.03.2019

L'empresa de Supermercats aconsegueix el seu any històric i factura 24.305 milions d'euros amb un creixement de les vendes del 6%.
Juan Roig i membres del Comitè de Direcció en la secció “Listo para Comer” després de la Roda de Premsa anual 2018.

 

Comunicat de MÉS Capdepera/ Sobre inversions en infraestructures

21.03.2019
“Tot i que l’equip de govern de l’Ajuntament ha tirat pilotes fora bona part de la legislatura, en realitat la major part d’inversions executades ha vengut de la mà del Govern i del Consell Insular”










Documental PREMIS CAP VERMELL 2018

21.03.2019

Entrevistes a Joana Colom, Isabel Moll, Catalina Moyà i Magdalena Nebot


Enregistrament, Muntatge i direcció : Suso Reixach Cañabate

La fantasia i els alegres colors envaiexen el passeig Marítim

16.03.2019
La proposta artística és de Gustavo, que enguany celebra el seu 80 aniversari

Passejar pel poble no ha de ser una qüestió de sort

21.02.2019
Bella i impactant campanya de l'ajuntament d'Artà i que el de Capdepera és incapaç d'impulsar

Caminada per Sa Fita des Ram, Esporles

17.02.2019
Diumenge 10 de gener vam fer la pujada a  Sa Fita des Ram.
Aquesta muntanya de alçada moderada, es troba travessada per nombrosos camins i caminois que indiquen una gran explotació del bosc en el passat.



Publicitat

 La pizzeria CAN TOMÀS romandrà oberta aquest hivern, fins al 31 de desembre. Podeu venir a degustar les nostres especialitats, a la plaça dels Mariners, o us les podem servir a domicili.

D'altra banda, comunicam als nostres clients que la TABERNA IBÉRICA roman tancada per vacances.



Un Carnaval divers per al Rei Carnestoltes

05.03.2019

Les carrosses compliren amb l'itinerari establert a Capdepera i arribaren fins al poliesportiu d'es Figueral a l'hora prevista.


Som aquí gabellins inicia els actes del 80 aniversari de GUSTAVO

03.03.2019
A SA RUA de Capdepera amb una divertida comparsa

Dia de la poesia. 21 de març 2019

23.03.2019

El dia de la poesia

El dia després del dia,
del dia de la poesia,
i jo encara fent versos per res,
fent versos de res
cercant només el consol 
que em procuren paraules sobreres.
El dia després del dia de tots els dies,
de tots els poemes
llegits i tastats 
fruïts i gastats,
amb Bach consolant
les meves orelles que el temps consumeix,
encara faig versos per res,
faig versos de res.
El dia després,
perquè sempre hi ha un demà per a algú
i Bach per a escoltar
i un poema per llegir.
El dia després...

Jaume Fuster

Fent memòria / 25/ Gustavo, SonTuró...Fellini von Capdepera

23.03.2019

Gustavo, SonTuró...Fellini von Capdepera 







Víctor Labrado, de 'La mestra' a 'Veus, la mar'

19.03.2019

Un dels dèficits que té la nostra cultura és la manca de flux entre allò que podríem anomenar les perifèries. Aquesta intercanvi més o menys funciona entre la metròpoli, Barcelona, i la perifèria, Illes, País Valencià. Dic més o menys perquè massa vegades allò que estableix el vincle és el tòpic, la superficialitat, etc. Perquè quedi clar, hi va haver un temps que quan et trobaves amb un principatí et demanava com anàvem d’alemanys. La cosa venia per un reportatge que va fer TV3 sobre la presència i les compres dels teutons a Mallorca. També crec que això deu ser un mal de totes les cultures, però la cosa potser és més dramàtica quan es tracta d’una cultura no autocentrada, o descentrada, com la nostra. Per tant, el nostre grau de militància, necessari per mantenir la nostra identitat, hauria de fer que siguem més sensibles a l’hora de contactar amb les perifèries, especialment les relacions Illes- País Valencià.

Fa uns quinze dies varen venir en Vicent Olmos, director de l’editorial Afers i en Xavier Serra, autor d’unes magnífiques Biografies Parcials. Quatre volums per conèixer els homenots, no tots, que ha donat el País Valencià.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: