inici

Cap Vermell

Dignitat

Això que podeu llegir no ho he viscut jo directament. No puc transcriure directament les paraules de qui ho ha viscut, ni tan sols les seves emocions.

Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 7

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran





 Miquel Ferrer Ginard, nou president






Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”



Llegeix més...

El vell i els arbres

La Biblioteca del Golea (23)
 
 

Homenatge a les vídues dels represaliats pel franquisme

" Commogut  per l'esdeveniment he dirigit la meva atenció vers l'esposa d'en Baltasar: Catalina Moll Sancho; ferida en la seva doble condició: esposa d'una persona injustament represaliada i dona compromesa a la qual se li negava dignitat i auxili...."


Llegeix més...

Gloses per als glosadors

Presentació dels glosadors participants del combat de glosat de dia 15 de gener de 2018, al Teatre de Capdepera


Llegeix més...

Sobre himnes i doctrines

Les càmeres de la televisió han enxampat la majoria de diputats de C'S al Parlament de Catalunya amb la boca closa. Era l'hora solemne que sonava l'himne dels Segadors en la sessió inicial de la legislatura. Aquests dia les coses solen anar de bracet amb el protocol. I hi ha unes coses que toca fer-les per complir amb el decòrum del dia. Entre d'altres coses, cantar l'himne. O si més no, fer com que cantar-lo. Segur que algun mot tots en deuen saber. Però és clar, no és el mateix predicar que donar exemple. Si fossin una mica coherents no mostrarien tant el llautó. Feia pocs dies el senyor Pericay – C's- es queixava que a la celebració de la Pasqua Militar – un acte més de reafirmació del nacionalisme espanyol, però altament protocol·lari- no hi acudissin membres del Govern de les Illes Balears. Com quedam, s'han de complir l'estètica dels protocols o no? Perquè de la mateixa manera que surten exigint presències també haurien de donar una mica de llum i a l'hora d'entornar allò de “Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena” moure ni que sigui postissament els llavis per mostrar una mica no ja de respecte sinó de saber estar allà on s'ha d'estar.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Ca Nostra - 33

 Capítol 33



Joan Terrassa Melis fou president fins al juliol de 2015



Llegeix més...

Això ajuda a entendre moltes de coses.

D'hipòcrites i hipocresies

Era un dia òptim per treure pit. Encara que la dona anàs ben cossada, calafatejada per un abric obscur que li tapava un conjunt morat-podem (jersei i pantaló a joc). Era el dia de la Pasqua Militar i calia mostrar gratitud – a Madrid, per exemple, el rei emèrit abandonà les seves correlimes poc reials per retre'ls la genuflexió necessària, als militars, evidentment-. Cal tenir-los contents i fer com qui n'estan agraïts. Per les comissures de les declaracions adesiara en cau una mica de bava del que pot ser una veritat: que el 155 va ser un caixa o faixa. O s'aplica o es ressusciten vells fantasmes – o no tan fantasmes ni tan vells- i tornen a treure els tancs als carrers. O 155 o coses més grosses diuen que varen dir.

Potser per això era un dia per treure pit, de destravar-se i fer anar a lloure l'eloqüència banal de la paraula ensucrada. Na Maria Salom – delegada del Govern, virreina de les Illes-  protegida per un abric obscur i per l'escalfor que donen altres uniformes d'un verd no gaire metafòric va trobar que era l'hora d'amollar una frase que degué trobar més que brillant: és hipòcrita queixar-se i no aprovar els pressupostos a Madrid. Era un capot llançat al PSOE. Un xantatge pur i dur. Resulta que per una vegada que ens han promès 67 milions d'euros, en Montoro treu els queixals de hiena que té i ens els mostra, com qui mostra un os a un ca i diu, si fa no fa, aquests poden ser vostres si els pressuposts de l'estat s'aproven. És com un qui s'envida fort – al truc- i va de falsia. Sap que ho té pelut per aprovar-los i per tant pot donar la culpa als altres si aquests doblerets no arriben a les Balears. I constructors com són de discursos únics i senzills, na Marieta Salom va i ho amolla el dia de la Pasqua Militar. Com si mesclar ous i caragols fos la cosa més lògica del món. I incita i excita el PSOE illenc perquè faci la bona al PSOE estatal i aprovi els pressupostos. Quanta puerilitat reunida en una sol sintagma!

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:


Un Sant Antoni rimador

Sant Antoni després de passar una bona temporada al desert fent vida contemplativa arribava a terres europees per beneir als animals coincidint amb les dades del calendari gregorià, o sigui, coincidint amb els efectes astronòmics dels dies de Gener. 

Les multituds que es trobava per tot arreu no aturaven de saludar-lo i li demanaven que beneís a tots els animals i totes les feines de la pagesia, emperò es sentia aclaparat i els hi anava dient a tots en forma de glosa:












Llegeix més...

Reivindicació del 31 de desembre

Intervenció de Josep Terrassa a la Diada del 31 de Desembre 2017, a Capdepera


Llegeix més...

Intervenció de Berta Paz, a la presentació del llibre sobre Joan Alzina

"... la proposta educativa de Alzina té punts en comú amb les idees renovadores d'altres pedagogs, metges, psiquiatres i intel·lectuals de diferents branques ..."


Llegeix més...

Ca Nostra - 32

Capítols 32


Molta activitat després dels canvis directius



Llegeix més...

Presentació de “Joan Alzina i Melis, psiquiatre i pedagog”

"...ens trobam davant una obra magna, i no m'estic referint al nombre de pàgines, sinó al fet que es tracta del treball més minuciós que s'hagi endegat mai en aquest poble en el terreny de la investigació, sobre qualsevol aspecte del nostre passat." 

 

Llegeix més...

Llorenç Capellà torna entrevistar en Miquel Llull

A les pàgines de BRISAS, suplement dels dissabtes d'ÚLTIMA HORA

Llegeix més...

Joan Alzina i Melis i els seus rius paral·lels

Parlament accidentat de la presentació del llibre

clicau damunt per llegir el pdf

Intervenció d'Isabel Moll a la presentació del llibre "Joan Alzina i Melis"



"...som un grup d’historiadors de diversa procedència (història de la medicina, història moderna i contemporània...) que amb la nostra tasca pretenem comprendre i donar a conèixer quin era el nivell dels coneixements científics de les nostres societats, així como de les persones i les institucions que les varen fer possible."


Llegeix més...

JUGAR FENT TRAMPES

La trampa és un artifici destinat a saltar-se les regles del joc quan a un jugador li convé. Si és enxampat, el restabliment de l’ordre reglamentari dependrà de la seva posició de poder envers els altres jugadors 

 

Llegeix més...

No totes els han de pondre...!

A Mallorca hi ha una frase feta que diu, segons els redols, “totes mos ponen” o bé “totes els ponen”.  Es veu que la paraula és com la justícia: interpretable. En el primer cas, es diu en un to de queixa, derrotista, semblant a tot ens va malament; en canvi, quan el mateix sintagma es refereix a altri no proper sol tenir un sentit invers: tenen molt i, a més a més, tot els surt bé. Aproximadament.

Això és el que va passar, més o menys, a uns senadors del PP que, un cop aprovat el 155 varen comprar un cupó dels cecs que acabava amb aquesta xifra i, mira per on, els varen tocar un bon grapat d'eurets. Supòs que animats per aquesta dinàmica, i també per l'eufòria judicial que reprodueix en llenguatge d'homes de mà peluda allò que la gent més vulgar cridava “ a por ellos”. (No només reprodueix sinó que, ai las!, ho executa sense miraments, en contra no només de l'opinió dels llecs sinó tenint la resposta de més d'un centenar de professors de Dret penal de gairebé la totalitats de les universitats de l'Estat, de posicions ideològiques i d'adscripcions nacionals diverses, com bé apunta Antoni Llabrés, mallorquí, professor de la Universitat de València i signant d'aquest escrit). Bé, empesos per aquesta eufòria, supòs que han estat molts els arrimadistes i albiolers que han temptat la sort de la grossa amb números que tenien alguna relació cabalística amb el 155. Ja ho saben, han fet els ous a terra. No només ha estat així sinó que la numerologia els ha jugat una mala passada. La grossa ha acabat en vuit, que són els escons que ha perdut el PP. O tres han estat els escons obtinguts com els gols que ha encaixat el Madrid contra el Barça dins el Bernabeu. Tal vegada, en la lògica rajoniana, siguin suficients, els escons juntament amb els de n'Arrimadas per conformar una majoria absoluta, avesats com estan a riure's del sentit comú i del parer dels experts. És veu que les matemàtiques són més inflexibles que la justícia i no els serà fàcil doblegar aquest criteri científic que diu que 40 és inferior a 70, encara que facin ballar n'Iceta dins el call de la mà, com si fos una tètrica atracció de fira.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona




Més “Alei! Alei!”

"...record que fa anys vaig tenir la intuïció de relacionar aquests mots amb el terme litúrgic i festiu ‘Al·leluia!’ (de l’hebreu halleluiah!: alabau el Senyor!), i he pogut comprovar que Coromines va per aquest camí,..."

.

Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes

Totes les revistes de
Cap  Vermell de 1980 a 1996



CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:







 




DISTRIBUCIONS LLEVANT

CASH



telèfons 971565006/971818945

horari de 9-13  j de  15-18

Dissabtes de 9-13

















 


 

 





 



CAPDEPERA
Productes típics
971564434

 

 








 

Horaris C E Escolar