Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



11 anys,  al capdavant de l’associació, de Miquel Ferrer




Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”




De bul·les, esfassos, àngels i solpassos...  









Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

En Fallou és un al·lot de catorze anys. Fa uns dies que ha arribat del Senegal. Està escolaritzat al meu institut. No entén castellà, ni català. Per circumstàncies que no venen al cas tampoc sap gaire francès, ni àrab, amb la qual cosa la comunicació es fa més que difícil. No té ningú que li pugui fer d'intèrpret. Se sent sol. Acorralat. Sis hores en un ambient que als seus ullons vivaratxos li és hostil. No entén res, no l'entén ningú. Un moble. Una anònima xifra per a una freda i eixorca estadística.

Va arribar dijous a l'institut i el divendres se'l va passar plorant tot el matí, assegut al pupitre de la seva aula, el cap cot, voluntàriament cot, rabiüdament cot. Amb aquell puntet de rebel·lia que la impotència genera. Som el professor de PALIC, tres hores setmanals. L'estadística no dóna per més. Les xifres fredes del despatx de l'administració – de qualsevol administració- no tenen ànima. Són això una xifra, un número, un objectiu a complir. Els sobrecostos, vostès ja m'entenen, són per als grans constructors de les autopistes, dels Càstors, per als fabricants d'armaments tan necessaris per a fer saber a la població que no poden passar els límits estrictes que marquen ells.

Mirin, quan ja som a la recta final de la meva tasca com a docent – els alumnes em consideren un vell- m'he emocionat amb en Fallou. M'hi he dedicat en cos i ànima tota la setmana. He arribat allà on l'administració no arriba, allà on les estadístiques de l'administració i els seus quadrants mai no hi posaran els peus, ni tampoc l'ànima. No escric aquest article per mostrar què bé  ho he fet, ni tampoc per mostrar la meva suposada heroïcitat en to menor. L'escric com un homenatge a en Fallou, als fallous quotidians, aquells que són abandonats – quasi- en una camilla en el passadís d'una dependència d'urgències d'un hospital, per exemple. O aquells que, com jo mateix, després d'haver estat amb un peu aquí i un allà – al regne del no retorn- esperen una cita mèdica que ja va camí del cinquè mes de retard. Per a aquests va el paper, un petit homenatge, tan sentit com segurament inútil. Però un homenatge escrit amb la tinta de l'ànima.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Xètiga: Infracròniques Republicanes / 1


Les lleis injustes existeixen; hauríem d’estar contents d’obeir-les, o hauríem d’intentar esmenar-les i no obeir-les fins que hàgim triomfat? O les hauríem d’infringir d’immediat? Generalment els homes, sota un govern com aquest, pensen que haurien d’esperar fins que hagin convençut la majoria per canviar-les. Pensen que, si s’hi oposen, el remei serà pitjor que la malaltia.
H. D. Thoreau, La desobediència civil.

La jornada reivindicativa del 8 de març va ser tot un èxit. Ningú no s'esperava la resposta que va tenir la vaga ni tampoc la que varen tenir les manifestacions del capvespre celebrades arreu... Prova d'això és la mudada de cantet que protagonitzaren els partits al poder (PP i C's; el PSOE assaja d'apartar-se'n quan són meres operacions estètiques). En un primer moment varen menystenir la jornada reivindicativa amb un llenguatge entre miserable – que en pot sortir del pou dels miserables?- i desconcertant. Llavors, quan la cosa començava a prendre embranzida tant en Rajoy com en Rivera canviaren el to: un es posà el llaç morat (aquest no és pèrfid) i l'altra s'inventà una de les seves petaneres dialèctiques per fer veure que allò que havien dit – que no eren antisistemes i altres bajandades amb un somriure, això sí, i cara de no haver trencat cap plat- no ho havien dit i que sempre han estat al costat d'allò que anomenen empreses raonables. (Potser és que pensen només amb els patrons de l'Ibex 35).

De la mateixa manera que mudaran de cantet si les protestes dels pensionistes agafen una mica de gruix. I sobretot si la gent comença a adonar-se que amb els diners públics fan les cucaveles que volen.

Ja que parlam de la gent, de la massa. A mi també, ho he de reconèixer, em va sorprendre la magnitud de la protesta feminista. No perquè cregui que les reivindicacions no siguin justes,  que ho són. Però què voleu que us digui: mobilitzar unes 20.000 persones a Palma – les xifres sempre ballen- en un dijous, dia feiner, etc., és una cosa molt meritòria. Segurament, després de la manifestació del TIL, que va acaramullar 100.000 veus, ha estat la més multitudinària feta a la capital en els darrers anys. La que es va impulsar fa unes setmanes contra l'exigència del coneixement del català a la sanitat només va aplegar – sent molt generosos- un 10% de la gent que acudí a la feminista. I això que comptà al seu favor tota una intervenció mediàtica fora mida i la manxa constant del PP i C's que no aturava d'atiar-la.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran






1997: DE REESTRUCTURACIONS, REVISTES, DEBATS I  MOLTA FESTA





 Transcripció: Bartomeu Melis “Meyme”


                                          EN COS DE CAMISA


M'agradaria tenir un rajolí d'eloqüència fusteriana. I també de Clarividència. Així, en majúscules per poder encartar-me en qualsevol joc sense por de mostrar el llautó. Com ell feia, conscient que tenia els trumfos a la mà. O al cap. Quan no es tenen trumfos només pots jugar de falset i, majoritàriament, t'exposes a perdre. Del Fuster de Notes d'un desficiós, que no tot Fuster és País Valencià i Països Catalans. (Ni tot, seguint-li la veta relativista, és només Notes d'un desficiós)

M'he permès contextualitzar aquest paper, fins i tot, n'he parafrasejat el títol d'un article del llibre al·ludit – Objeccions als vegetarians es diu el fusterià- en primer lloc perquè als morts convé reverenciar-los no només quan són figures de cos present sinó també quan s'han convertit en mísera pols de cementeri (Tot temps ne prens enseny, que deia March); en segon lloc per les analogies que es poden establir. Si hi ha una notícia que m'aborrona – no és l'única, òbviament- és aquella que parla de la mort d'ovelles (a mans?) de cans. Com ha passat aquests dies a una finca del meu municipi on dos  pitbulls n'han assassinat una vintena. Han estat reincidents, si no dels mateixos, sí de la camada, l'amo en té cinc, de canots.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Cara a cara








Del llibre "Casialgo" de Marce López

"Som una generació que, molt després d'haver sortit d'aquesta dècada que he dit abans, el fet de complir anys no serà sinònim d'envelliment."





Recordança a partir d'un any de neu







Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”

"Els rentadors i abeurador de Ses Pedreres no han complit un segle d'existència i ja han passat a la història. Són el testimoni d'una època en la qual cada família i cada poble procurava ser autosuficient,..."











            

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



El regidor Joan Llull gestiona

el trasllat al nou local social 





Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”




L'Estudiantina de Mestre Pere Coix, el cinema Victòria i el casino dels Gremis Gabellins





Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”

El cap de setmana passat hi va haver a Mallorca una manifestació a favor d'una sanitat de major qualitat. Curiosament l'encapçalaven – o millor dit hi gallejaven- personatges com José Ramon Bauzá que, durant la seva etapa com a president del govern, va fer tancar llits hospitalaris i va reduir la plantilla dels professionals de la salut amb més de 1500 persones. Encara se n'arrossega aquest dèficit. Puc parlar en primera persona. El 23 F farà quatre mesos exactes que esper una revisió de cardiologia, a l'hospital son Llàtzer. Però no protestaren contra les llistes d'espera, ni contra la massificació de les urgències, ni tampoc per alguna cosa més materialista com reclamar la gratuïtat del pàrquing -immens- de son Espases, l'hospital públic de referència a Mallorca. Un pàrquing que donaren en concessió als seus amiguets, però això ja és massa dit, tots sabem com va i a més no és matèria d'aquest article. No, no clamaven en favor d'una millor sanitat. Clamaven perquè allò que volen és que els metges i sanitaris en general siguin més tosquets, per dir-ho en una paraula amable. Varen convertir una manifestació en defensa de la sanitat en una manifestació en defensa de l'espanyolitat més pura – en el doble sentit del terme, si voleu-.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




La Biblioteca del Golea (24)
 

Subcategories

Publicitat

 

Accident a la mar

17.01.2019
Una barca del bou xoca contra el Cap Vermell

foto arxiu

Les talaies canten pels drets humans

16.01.2019


Imatge de Josep Lluís Pol Llompart, feta de la Torre de Son Jaumell (Capdepera). Les talaies enceses que s'observen: Torre des Matzoc (Artà), Talaia Moreia (Artà), Talaia d'Alcúdia i Talaia d'Albercuix (Pollença).

Resultats del Reshinkan a la Copa d'Espanya de Tortosa 2019

15.01.2019
El judo Renshinkan, triomfa a la Copa d'Espanya de Tortosa 2019,  amb un bronze i un 7è lloc 


La bella i inquietant metàfora del límit, el refugi, l'atac i la defensa

03.01.2019
Un projecte de l'artista Rosell Meseguer i comissariat per Fernando Gómez de la Cuesta amb belles imatges de Capdepera. Premi Bienal Pilar Juncosa 2018 de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.


Publicitat

 La pizzeria CAN TOMÀS romandrà oberta aquest hivern, fins al 31 de desembre. Podeu venir a degustar les nostres especialitats, a la plaça dels Mariners, o us les podem servir a domicili.

D'altra banda, comunicam als nostres clients que la TABERNA IBÉRICA roman tancada per vacances.



Sorteig de la porcella de sant Antoni 2019

17.01.2019
CAPDEPERA

PORCELLA: 2287


NOCHE...: 1800

VOLTA A CAVALL: 1986

La pluja beneeix les bísties

17.01.2019
Poques carrosses i moltes bísties en un horabaixa de temps inestable

Els dimonis i la banda fan ballar Capdepera

16.01.2019
L'apoteosi festiva gabellina en 9 minuts

Més de mil persones picarolen Sant Antoni

16.01.2019

Sant Antoni un sant estimat:
els carrers i el teatre de Capdepera a vessar.

Jaume Fuster glosà el pregó des de ca na Vergera.

La coca s'acabà i la xocolata es va fer endavant.

Els tres glosadors combateren amablement fent les delícies del respectable.






En la mort d'en Jeroni Garau "Climent"

17.01.2019
 

Se n'ha anat en Jeroni i se n'ha duit, com cada vegada que ens deixa un dels vells mariners del nostre moll, un bon bon bocí de la nostra ànima col·lectiva.











Rosa Parks i el temps de la dona fatxa.

11.01.2019

"...L'opressor no tindria tanta força si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits..." Simone de Beauvoir


La meva ullada cap enrere sobre Pere Orpí Ferrer

07.01.2019
Escrit homenatge a Pere Orpí, d'En Toni Flaquer "Coix"







Momentos

04.01.2019
MOMENTOS




Del Libro Casialgo de Marce López Sirer