inici

Cap Vermell

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 10

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran






1997: DE REESTRUCTURACIONS, REVISTES, DEBATS I  MOLTA FESTA





 Transcripció: Bartomeu Melis “Meyme”


Llegeix més...

En cos de camisa

                                          EN COS DE CAMISA


Llegeix més...

Objeccions als animalistes

M'agradaria tenir un rajolí d'eloqüència fusteriana. I també de Clarividència. Així, en majúscules per poder encartar-me en qualsevol joc sense por de mostrar el llautó. Com ell feia, conscient que tenia els trumfos a la mà. O al cap. Quan no es tenen trumfos només pots jugar de falset i, majoritàriament, t'exposes a perdre. Del Fuster de Notes d'un desficiós, que no tot Fuster és País Valencià i Països Catalans. (Ni tot, seguint-li la veta relativista, és només Notes d'un desficiós)

M'he permès contextualitzar aquest paper, fins i tot, n'he parafrasejat el títol d'un article del llibre al·ludit – Objeccions als vegetarians es diu el fusterià- en primer lloc perquè als morts convé reverenciar-los no només quan són figures de cos present sinó també quan s'han convertit en mísera pols de cementeri (Tot temps ne prens enseny, que deia March); en segon lloc per les analogies que es poden establir. Si hi ha una notícia que m'aborrona – no és l'única, òbviament- és aquella que parla de la mort d'ovelles (a mans?) de cans. Com ha passat aquests dies a una finca del meu municipi on dos  pitbulls n'han assassinat una vintena. Han estat reincidents, si no dels mateixos, sí de la camada, l'amo en té cinc, de canots.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Cara a cara

Cara a cara








Del llibre "Casialgo" de Marce López

Llegeix més...

Benvolgut/da pensionista del futur:

"Som una generació que, molt després d'haver sortit d'aquesta dècada que he dit abans, el fet de complir anys no serà sinònim d'envelliment."





Llegeix més...

Contadors d'històries /6/

Recordança a partir d'un any de neu







Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”

Llegeix més...

Rentadors i abeuradors de Sa Pedrera

"Els rentadors i abeurador de Ses Pedreres no han complit un segle d'existència i ja han passat a la història. Són el testimoni d'una època en la qual cada família i cada poble procurava ser autosuficient,..."











Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 9

            

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



El regidor Joan Llull gestiona

el trasllat al nou local social 





Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”




Llegeix més...

28 llinatges

El cap de setmana passat hi va haver a Mallorca una manifestació a favor d'una sanitat de major qualitat. Curiosament l'encapçalaven – o millor dit hi gallejaven- personatges com José Ramon Bauzá que, durant la seva etapa com a president del govern, va fer tancar llits hospitalaris i va reduir la plantilla dels professionals de la salut amb més de 1500 persones. Encara se n'arrossega aquest dèficit. Puc parlar en primera persona. El 23 F farà quatre mesos exactes que esper una revisió de cardiologia, a l'hospital son Llàtzer. Però no protestaren contra les llistes d'espera, ni contra la massificació de les urgències, ni tampoc per alguna cosa més materialista com reclamar la gratuïtat del pàrquing -immens- de son Espases, l'hospital públic de referència a Mallorca. Un pàrquing que donaren en concessió als seus amiguets, però això ja és massa dit, tots sabem com va i a més no és matèria d'aquest article. No, no clamaven en favor d'una millor sanitat. Clamaven perquè allò que volen és que els metges i sanitaris en general siguin més tosquets, per dir-ho en una paraula amable. Varen convertir una manifestació en defensa de la sanitat en una manifestació en defensa de l'espanyolitat més pura – en el doble sentit del terme, si voleu-.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Contadors d'històries /5/

L'Estudiantina de Mestre Pere Coix, el cinema Victòria i el casino dels Gremis Gabellins





Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”

Llegeix més...

La connexió argentina d’Alexandre Deulofeu

La Biblioteca del Golea (24)
 

Millorar o complir l’expedient

“Si, per un moment, creus que et trobes dalt de tot, la navegació et recordarà, amb la propera onada que et trenqui al damunt, que sempre queda alguna cosa per aprendre.” Sir Ben Ainsley. (1)

Llegeix més...

Hotels que ressuciten d'entre els morts a Cala Rajada



Llegeix més...

Benvinguts a l'imperi de na Carraixeta

El dia que escric aquests papers m'he aixecat, sense previ avís ni cap simptomatologia estranya, súbdit de l'imperi de na Carraixeta. Dic imperi perquè no se m'acut altra fórmula jurídica més o menys viable. Na Carraixeta, basta sentir com esclovella el castellà al Senat, no és de sang blava, ni té príncep que la festegi, per tant no crec que pugui ser reina. I molt menys podria autoproclamar-se presidenta d'una república, amb l'aversió que li tenen ara els constitucionalistes. Pels qui no ho saben els diré que na Carraixeta és senadora per les Illes Balears. In sèculo es fa dir Catalina Soler però com que a la ruralia de Mallorca tothom conserva el seu malnom, aquest és el que l'honora i li atorga la imperial distinció.

Ho va proclamar davant tot el Senat; amb contundència; amb aquella contundència que només saben fer les, ni que sigui per transacció literària, madones de possessió, virtuals protagonistes de solituds feréstegues o de qualsevol narració de Salvador Galmés. Les Illes són seves, “meves” i perquè quedàs clar les anomenà a totes com qui anuncia els vescomtats. I jo, humil, illenc, sense que ningú m'hagi demanat de parer, sense cap os que em faci mal ni cap erecció sobtada, m'he aixecat membre plenipotenciari d'aquest nou imperi. Potser, seria bona cosa que Televisió Espanyola continuàs el serial i ja que ha entrevistat a l'Ubú Boadella, ara faci el mateix amb l'il·lustra felanitxera. Si no ho fan, se farà curta – no li costarà gaire, n'és un bon tros- i armarà un sideral fora mida. La seva autoproclamació ha tingut efectes secundaris fins i tot al regne d'ultratomba: els ossos d'en Lewis Carroll es deuen haver cruixit han sentit la proclama i deu haver maleït no haver viscut al nostre temps per poder, en l'imperi carraixeter, situar la seva obra més famosa. Perquè no els càpiga cap dubte, si la felanitxera és emperadriu el seu país ha de ser de meravelles.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






Llengua, sense tàperes (el nostre pa de cada dia)

A vegades hi ha coses que hom no li agrada escriure. M'estimaria més fer-ho dels ametlers en flor o de les cuculles de les muntanyes nevades. Encara que soni a resclosit. O de com fer un exquisit plat de llengua amb tàperes Però hem d'envestir amb el tema de l'altra llengua – cada dia hi ha més brou i més s'emputa- , aquesta que volem fer servir per conversar cada dia.

Contaré uns fets- malauradament no són casos aïllats- que evidencien en quina direcció van les coses. A Bellreguard, al costat de Gandia – la Safor- , l'autoritat competent ha obligat a retolar en bilingüe els senyals de trànsit. Curiós. Qualsevol ciutadà pot deixar de pagar una multa si el senyal du escrit, per exemple, gual permanent. Encara que la icona, gran i lluenta, sigui la universalment coneguda. Però du dues paraules escrites en català i el recurrent pot guanyar el plet – fins que la jurisprudència no digui que allò que compta  per evident és la imatge gràfica- perquè no està obligat, constitucionalment, de saber què volen les dues paraules en català.  Ja ho havia observat. A Sueca es poden trobar tres tipus de senyals davant les cotxeres. Unes escrites en castellà, unes altres en català i les més noves en bilingüe. Les primeres són de fa anys i panys, les segones de quan el Bloc – ara Compromís- participava en el govern local però a la Generalitat manava el PP; les terceres són recents mana Compromís però no mana el PP a la Generalitat, per tant ha d'usar la llengua per fer vots. I amb l'aliança entre ràbia i jurisprudència la cosa va com va ara. No cal dir que a Bellreguard, amb el batle al front, han esperonejat fort però ja sabem  com va d'envalentonada l'”autoridad competente”


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Sed

SED 







Del llibre "Casialgo" de Marce López




Llegeix més...

La casa de Miquel Caldentey "Creu"



Llegeix més...

Les dones volen fer vaga el 8 de Març


 " Ja sé que encara és un poc prest per xerrar d'aquest assumpte emperò m'ha cridat molt l'atenció que el proper dia 8 de Març les dones vulguin fer una vaga per reclamar més igualtat de gènere."













Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 8

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran





El més destacat de 1991, 1992  i 1993   





Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”

 

          

 

Llegeix més...

En cos de camisa



EN COS DE CAMISA

Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes

Totes les revistes de
Cap  Vermell de 1980 a 1996



CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:







 




DISTRIBUCIONS LLEVANT

CASH



telèfons 971565006/971818945

horari de 9-13  j de  15-18

Dissabtes de 9-13

















 


 

 





 



CAPDEPERA
Productes típics
971564434

 

 








 

Horaris C E Escolar