Per totes les propostes que aporta i la seva capacitat d'extrapolació a altres indrets reproduïm íntegre el pregó del Dijous Gros 2019, a càrrec d’Andreu Genestra


"Sense risc, no hi ha innovació. Sense risc no podem somiar. La nostàlgia sempre viurà al nostre cor però a Inca hem de convertir el Dijous Gros en la fira de l’ambició cap a un producte sostenible millor".





Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta

 

“Un imant, una força que m’empentava a un forat sense sortida”. D'aquesta forma definia un pacient de 20 anys el que suposava en la seva vida l'addicció als jocs en línia.

Durant els últims anys, juntament amb el gran desenvolupament de les noves tecnologies, han sorgit noves addiccions, com és la ciberadicció.

A Marce López Sirer en el 25 aniversario de su fallecimiento. Mi recuerdo.










BARCAROLA









Del Libro Casialgo de Marce López Sirer




Dijous a migdia vàrem rebre una curiosa convocatòria en el grup de whatsapp de Camina caminaràs, convidant-nos a participar en la neteja de costa a S’Illot.









Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta


La psicologia és una de les branques científiques al voltant de la qual encara hi giren moltes curiositats de la ment humana. Està probablement relacionat amb el fet que la psicologia és una ciència encara recent i ha evolucionat molt els últims anys.

Ara, no sé per quina raó, en diuen Karma. Supòs perquè sona a oriental i tot allò que prové de l’espiritualitat de per allà enfora és com a més saludable i conté elixirs extasiants. Abans, aquí potser en dirien la Providència, però sona a franquisme de sagristia i, a més, té connotacions d’un Déu venjatiu i malsofrit. Es veu que les divinitats orientals, -no sé si hi té res a veure la mística d’en Lennon, que no és altra que la de Mascaró i Fornés, el savi de Santa Margalida- són com a més condescendents o apliquen les seves ires amb molta més pardaleria que no els nostres de tota la vida.

Sigui karma, providència o ironies del destí. El cert és que la campanya electoral del PP no podia començar més malament. Totes els ponen, que diria un castís de per aquí. Primer va ser el cop efectista de les enquestes del CIS, que tothom espera com qui esperar el Mesies i que solen endevinar tant com va endevinar la porteria el mític penal d’en Campins. Un penal famós al Pla de Mallorca on la pilota, asseguren, va sortir per la línia de banda. Prodigi de la naturalesa. O de l’esperit – no diví, en aquest cas. Bé, les enquestes del CIS donaven una ensopegada tal al PP que ha fet que les rates de bord cerquin la salvació o la figurera en altres sigles. Fan carrerany anant del PP a un altre partit, sempre igual de fetjut a la recerca de la cadira municipal o autonòmica.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Amics:
Enmig de tanta tenebra i confusió, es manté clara la nostra fe i esperança. PERQUÈ JESÚS VIU. Va ressuscitar fa segles tot i que són tants els que no compten amb això i segueixen cercant-lo entre cementiris de cendres i ossos secs. Segueixen atordits entre succedanis d'aparença religiosa que només alimenten la fe de qui no s'atreveix a pensar i creure d'una manera adulta. Com a molt l'admiren entre obres d'art que, de vegades, només recorden dolor i mort.


Intervenció de Pere Cortada a la inauguració de l'exposició de GUSTAVO.



" A això, ara, s’hi han sumat les xarxes socials, les quals, en segons quins casos, s’han convertit en terreny perillós o, si no, grotesc, en mans de gent mancada d’ètica... "











"Podem convertir la relectura d'un llibre que estimam, o que admiram en especial, en un ritual que duguem a terme, per exemple, cada cinc anys i amb el qual celebrem el pas del temps de la nostra vida, cosa que ens ajudarà a veure en què hem canviat i en què seguim igual". 
















Ho va dir no fa gaire en Cayo Lara, a Palma del Río, (Còrdova) que no entenia com hi havia gent progressista andalusa que pogués defensar el dret de decidir a Catalunya. No ho va argumentar des de la retòrica estantissa de la unitat d’Espanya ni tampoc de la ressuscitada «Unidad de destino en lo universal», ni des d’efluvis (altrament dit flatulències) místics patriòtics, ni res que se li assembli. Ho va fer invocant l’economia. L’economia andalusa i espanyola. I ho va dir ficant el dit dins la nafra. Si els catalans s’independitzen amb què pagarem el PER, bé ara és diu unes sigles més pomposes i més modernes, però en Cayo ho va dir així.

Procuraré no fer demagògia amb aquest subsidi agrari que afecta, actualment, sis o set comunitats autònomes. Segurament el PER té molta llegenda urbana al darrere. Si a mi no m’agrada que diguin que a les Illes no necessitam cap mena de subvenció de res, via descompte de resident per exemple, perquè tots som rics i anam grassos de butxaca, he de ser honest i tampoc no he de trivialitzar sobre aquest subsidi encara que hi ha gent que pensi que és un pegat foradat a una problemàtica complexa i que no és aquesta l’alternativa per al desenvolupament econòmic d’aquestes zones més desafavorides. També deu ser cert, com en totes les parts que es mouen diners, que hi deu haver frau amb diversos graus i picaresques. El fet innegable és l’afirmació de Lara: necessitam els vostres diners. Més clar, aigua. Sense tenir haver tingut en compte, aquest home d’esquerres que deu ser capaç de manifestar-se, amb tots els meus respectes, per Palestina o pel poble Saharaui, que hi ha uns drets reconeguts per organismes internacionals i que ell els deu exhibir però a l’hora de parlar de la teca no serveixen. Allò que volen, religiosament, és el nostre PER de cada dia.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Una imatge, el seu peu de foto i el text que hi afegim al costat, serveixen per construir un discurs narratiu, és a dir, un relat. El bon periodista intenta ser fidel a la realitat viscuda; el mal periodista, o no la té en compte, o bé juga amb el llenguatge construint una realitat paral·lela.

 
EFE. Quique García.

Subcategories

PRESENTACIÓ DE LLIBRES / ABRIL 2024

28.03.2024



L’OMBRA DE TORQUEMADA A CAPDEPERA

Vídeos del concert de Diumenge de Rams de la Coral s'Alzinar 2024

27.03.2024
Adjuntam el vídeo de cada cançó. Programa al final de l'article.

De Bunyola a Valldemossa per Raixa, Raixeta i Pastoritx  

25.03.2024
La ruta de Bunyola a Valldemossa és una ruta senzilla, d’una certa llargària (devers 14 quilòmetres) però sense grans desnivells.


Si es fa a altres municipis, per què no a Capdepera? (40)

20.03.2024
Propostes interessants per dur a terme al nostre municipi: Platges sense fum

Metus Mustafà i Joan Galian finalistes del segon concurs “Vaca vermella menorquina”

13.03.2024
Presentaren el plat “Caneló vegetal farcit de vaca vermella menorquina glaseada amb notes de cacau amarg, sobre carabassa caramel·litzada amb flor de mel i coral cruixent”


Qui dia passa, any empeny... La Corema

24.03.2024

Recuperem aquest article, col·laboració de Tomàs Martínez publicada fa uns anys (2013), que ens parla de la Corema i la Jaia Corema, una tradició que encara es manté viva a les escoles i en algunes cases.


"Ara vénen set setmanes

totes de menjar llegum

i llavors ve el costum

que es qui te xot fa panades"











ES PARTE 3/24

28.03.2024

     

                 
Manahel al Otaibi, a la presó                                 Abdulaziz Alwasil, defensor dels drets de les dones

Un món a l'inrevés

Intervenció de Jaume Fuster a la presentació del llibre "L'ombra de Torquemada" de Karl Otten

28.03.2024

Capdepera, 28 de març de 2024


"...jo hauria d'haver pagat per aquest privilegi de ficar el nas on poques feines hi tenia i on els meus coneixements quedaven totalment difuminats entre els dels companys que han tengut cura d'aquesta edició, començant per Carles Batlle, passant per Miquel Llull i acabant amb en Pere Joan, que avui em fan l'honor de deixar-me seure al seu costat".






Dels valors poetològics a la bellesa contrafàctica i ucrònica de "L'ombra de Torquemada"

28.03.2024

Intervenció de Pere Joan Tous a la presentació del llibre "L'ombra de Torquemada" de Karl Otten

"Perquè calia considerar-lo un deure de memòria traduir i publicarTorquemadas Schatten?
Pels valors narratius intrínsecs d’aquesta novel·la que molts consideren la més autèntica i empàtica del canon literari alemany sobre la Guerra Civil..."

El viatge a Cala Rajada de Karl Otten

28.03.2024

Intervenció de Miquell Llull a la presentació del llibre "L'ombra de Torquemada" de Karl Otten.


(28-03-3034)


"En algun moment, a Cala Rajada s’ajuntaren alguns dels grans de la literatura alemanya del moment, creadors, estudiosos, assagistes...: Franz Blei, Karl Otten, Walter Pollatschek, Arthur Seehof, i Walter Benjamin, aquest darrer encara que només fos de passada...  a més d’alguns artistes importants com Arthur Segal o Rudolph Levy.

I la baula que unirà tots aquests autors serà en Kraschutzki..."